Els boscos de pinassa de Catalunya cada cop estan més malalts

En els darrers anys, els boscos de pinassa de Catalunya mostren una major debilitat: molts pins han patit defoliacions greus, que els ha dut a parar el seu creixement. Podria semblar que la culpa és de la situació actual de sequera, però segons un nou estudi científic, el problema són els patògens.

L'estudi, publicat en accés obert a Ecography, analitza la complexa dinàmica d’interacció entre dos patògens: Diplodia sapinea (causant de la malaltia de l’assecada del brot del pi) i Dothistroma pini (causant de la malaltia de la banda roja). Aquests patògens afecten un de cada cinc pins dels boscos de pinassa de Catalunya, una espècie que recobreix més de 100 000 hectàrees. Aquests patògens afecten a més d’un 20% de les pinedes de pinassa de Catalunya. Per primera vegada, aquesta recerca mostra com dos patògens afecten la salut dels arbres simultàniament, a diferència dels estudis realitzats tradicionalment que analitzen els patògens de forma aïllada.

En l’estudi, l’equip de recerca s’ha centrat en 66 rodals de boscos natius de pinassa (Pinus nigra) als Pirineus. Els resultats mostren com els patògens tenen patrons ecològics diferents, amb Diplodia sapinea afectant principalment àrees més càlides i seques, mentre que Dothistroma pini no mostra restriccions climàtiques. Així, segons els resultats de l’estudi, a mesura que les temperatures augmentin a causa del canvi climàtic, una major superfície forestal es veurà afectada per la malaltia de l’assecada del brot del pi (causada pel fong Diplodia sapinea).

«Aquest enfocament integral no sols millora la nostra comprensió de les dinàmiques de la salut forestal, sinó que també ofereix coneixements valuosos per a la gestió d'ecosistemes forestals regionals», explica Jonàs Oliva, investigador de la Unitat de Recerca Mixta CTFC-Agrotecnio-CERCA i professor de la Universitat de Lleida.

Limitació del creixement dels arbres

La recerca demostra que tots dos patògens exerceixen efectes additius en la defoliació de la copa en arbres adults, la qual cosa comporta una limitació en el seu creixement, i una aturada total si s’allarga en el temps. «Això genera problemes associats, ja que hi ha espores dels patògens que van caient en els plançons, aturant la regeneració del bosc», explica Maria Caballol, primera autora de l’estudi i estudiant de doctorat de la Universitat de Lleida.

L'equip també ha observat que la menor dimensió de les plàntules i la seva major vulnerabilitat als factors d'estrès ambiental amplifiquen la influència del fong Diplodia sapinea (causant de la malaltia de l'assecada del brot del pi). Així, aquest fong arriba a afectar un 17% de la regeneració en els boscos de pinassa i emmascara els impactes de la malaltia de la banda roja causada per Dothistroma pini.

Un autèntic perill pels boscos

L’elevada afectació dels pins per part dels patògens es tradueix en un increment de la regeneració d’altres tipus de vegetació, com roures i arbustos. «Aquests canvis en la seva estructura compromet no només el present sinó també el futur dels boscos», declara Caballol.

En general, la recerca destaca la importància de comprendre les interaccions entre múltiples patògens i els seus efectes en els ecosistemes forestals. Tenint en compte aquesta complexa dinàmica, investigadors i gestors podran predir i gestionar millor la salut dels boscos a escala regional.