Millorar l’estat de la xarxa d’aigua, un aspecte clau al Solsonès

L’episodi de pluges de la darrera setmana i la consegüent millora dels embassaments, han fet que els municipis de la Vall de Lord deixin enrere la fase d’emergència per entrar en la d’excepcionalitat. Tot i això, no ha estat el mateix cas que el d’altres municipis com Solsona, Riner, Olius o Pinós que s’han mantingut en l’emergència i, per tant, no han pogut reduir les mesures d’estalvi. Segons ha apuntat el president de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, Daniel Rovira, aquest fet respon, d’entre altres causes, a què les entitats gestores d’aigua han descuidat l’estat de la xarxa fins fa pocs anys.

«En la gestió de Solsona, com en la majoria de municipis de Catalunya, no s’han fet els deures durant els darrers 40 anys», ha declarat Rovira. El mal estat de les canonades que conformen la xarxa d’abastament causa que hi hagi fuites, les quals provoquen que un gran percentatge dels recursos que haurien d’arribar al territori es perdin pel camí i, com a conseqüència, les xifres de consum d’aigua s’acabin incrementant en gran manera.

Per minimitzar les pèrdues de la xarxa municipal, l’Ajuntament de Solsona ha estat impulsant reparacions durant els darrers mesos per tal d’acabar amb les fuites. En el mes de gener i a finals de l’any passat es van dur a terme dues actuacions, ja que en alguns punts «hi havia pèrdues importants», segons ha apuntat el regidor d’Urbanisme, Joan Parcerisa. El dia d’avui, les fuites «es van arreglant a mesura que es van localitzant», i són de menors dimensions.

El regidor ha afegit que amb el bon temps el consum d’aigua se sol incrementar, tenint en compte el patró d’altres anys. Així doncs, es preveu que el consum d’aigua durant els pròxims mesos augmenti amb relació a l’actual. Tot i això, Parcerisa ha assegurat que les dades que s’estan registrant en aquests moments són lleugerament superiors a les d’anys anteriors, com també dels llindars que estableix el decret contra la sequera.

Pel que fa als municipis de la Vall de Lord, els beneficia la seva localització propera a on es troben les zones de captació dels afluents del pantà de la Llosa del Cavall. Rovira troba «lògic» que les mesures d’estalvi d’aquestes tres poblacions siguin més permissives, ja que «tenen l’aigua assegurada». A més, la seva poca densitat poblacional fa que els recursos hídrics que gasten siguin tan reduïts que «en termes globals no són representatius».