Alteracions orofacials vs alteracions articulatòries

La parla és una funció activa i complexa que necessita la integritat i la interrelació de diferents elements del sistema estomatognàtic (estructures òssies/musculatura), sistema nerviós central i perifèric i sistema respiratori.

Tots aquests components han d’intervenir de forma adequada perquè hi hagi una articulació correcta.

Hi ha diferents alteracions de la parla, però ens centrarem en aquelles que anomenem dislàlies funcionals, que són alteracions en l’articulació dels sons que formen la paraula, causades per una incorrecta coordinació dels moviments necessaris per articular. No hi ha cap trastorn físic, ni orgànic que les justifiqui, únicament una incapacitat funcional, o una incoordinació motora.

Les dislàlies funcionals poden ser causades per diferents motius, des d’una respiració oral, passant per una succió perllongada en el temps, una deglució amb interposició lingual o una masticació ineficient a causa de dur un pírcing.

Una altra de les causes pot ser una alteració en l’estructura oral, com una oclusió incorrecta o alteracions de l’articulació temporomandibular.

Alguns exemples d’aquestes alteracions de la parla d’origen funcional són:

• Llavis amb falta de tonicitat poden donar dificultat en l’emissió de sons bilabials com la [m], labiodentals com la [ f ] i/o vocals.
• La falta dels incisius superiors afavorirà la col·locació lingual incorrecta, i serà més anterior del que seria desitjable i farà que l’articulació de la parla estigui afectada amb sigmatisme anterior i modificació del punt d’articulació dels sons dentals com la [d], alveolars com la [n], [t], [l].
• La respiració oral afavoreix que la musculatura estabilitzadora de la mandíbula es modifiqui, serà més llarga del que es considera òptima i hipofuncionant. En aquest cas la parla pot ser imprecisa per falta de tonicitat i agilitat lingual. 
• La llengua en posició interdental provoca descol·locació de les incisives superiors o inferiors i això també passarà amb la succió digital o l’ús perllongat del xumet. Habitualment, apareix alteració en les fricatives (sigmatisme anterior), protrusió de la llengua en els sons dentals anteriors, i la resta de sons tenen un punt d’articulació poc precís.
• Les diferents alteracions de masticació afavoreixen que la musculatura estabilitzadora de la mandíbula es modifiqui i els moviments linguals siguin inadequats. Apareixen mossegades creuades i/o obertes posteriors. Aquestes alteracions en l’oclusió afavoriran, entre d’altres, la distorsió dels sons fricatius[s] i els africats [ʧ], així com imprecisió en la parla.

En aquests casos el dentista, mestra, pediatre i la pròpia família poden fer una detecció d’aquestes alteracions i derivar la persona al logopeda especialitzat en motricitat orofacial per fer una avaluació exhaustiva per conèixer les causes específiques de les alteracions i poder fer el tractament oportú per solucionar-les, sigui fent un treball exclusiu de logopèdia centrada en la motricitat orofacial o en un treball conjunt i coordinat amb l’ortodoncista.

Ester Rodríguez León. Logopeda de la Clínica Universitària