Anglès mitjançant la música a les primeres edats

Mentre aprenem anglès, també podem llegir música, instrumentar un poema, escoltar música clàssica o d’altres estils...

Mentre aprenem anglès, també podem llegir música, instrumentar un poema, escoltar música clàssica o d’altres estils... / freepik/gpointstudio

Berta Torras

Vivim envoltats de melodies que ens ajuden a viure millor. Ja ho va dir Nietzsche : «Sense música, la vida seria un error». Si els experts afirmen que la música encén infinitat de capacitats d’aprenentatge, per què encara poc sovint forma part del dia a dia dels infants a les aules? Si ens centrem en el binomi «llengües» i «música», les connexions són especialment poderoses: totes dues s’utilitzen per comunicar-nos, tenen una essència rítmica i melòdica i es transmeten oralment.

En l’àmbit lingüístic, les cançons ens ajuden a treballar pronunciació o escolta, discriminació de sons, vocabulari o gramàtica implícita, i ens proporcionen contextos significatius per repetir estructures i vocabulari contextualitzat. Aprendre anglès mitjançant cançons cantades o escoltades facilita dos àmbits molt concrets: l’adquisició de nous fonemes i patrons d’entonació i la memorització i adquisició de nou vocabulari.  

La música també potencia un ambient positiu a l’aula. El famós affective filter el nivell d’ansietat relacionat amb el fet d’estar-nos expressant en una llengua que no és la nostra– es redueix o desapareix de l’equació. El simple fet de fer música en anglès i de posar el focus a «passar-ho bé o expressar-nos», ajuda els infants a veure-la com una eina de comunicació motivadora. 

En l’àmbit físic, la música també ens ensenya a respirar millor, a controlar la veu i a treballar aspectes psicomotrius quan l’acompanyem de moviments corporals, coordinació o dansa. 

Per acabar, no podem oblidar el que la música aconsegueix en l’àmbit social. L’educació musical promou empatia, autoconeixement i respecte envers els altres. També és una porta oberta a altres cultures i maneres de fer. Quan els infants canten, ballen, escolten música o toquen instruments junts, es creen vincles personals i es construeix comunitat. 

Després de completar un Doctorat en Didàctica de la Llengua Anglesa i d’haver treballar de mestra de música, vaig voler construir ponts que connectessin aquests dos àmbits de coneixement: l’anglès i la música. El mètode MOVIC (Movement and Music in English) neix des de la recerca feta sobre les connexions entre aquests dos àmbits, i també des de la convicció que hi ha infinites possibilitats musicals més enllà de la cançó com a eina per aprendre idiomes. I és que sovint es redueix el «fer música» al «cantar cançons» (o escoltar-les del YouTube!). Mentre aprenem anglès, també podem llegir música, instrumentar un poema, escoltar música clàssica o d’altres estils, jugar amb el ritme, ballar i coreografiar música, tocar instruments…. També estarem adquirint habilitats musicals com la capacitat d’afinar, habilitats rítmiques i la capacitat de distingir les qualitats del so.

MOVIC pren un enfocament CLIL Music, ja que els objectius són sempre duals: lingüístics i musicals. Fer servir activitats musicals com a base per planificar objectius de llengua (per exemple, frases concretes contextualitzades, estructures o vocabulari específic) reforça la qualitat de les interaccions que tenen lloc dins d’una aula. MOVIC també neix d’altres enfocaments pedagògics interessants: Communicative Language Teaching (la comunicació és significativa); Task-based Language Learning (seguim l’estructura de pre-task, main task i post-task) i Total Physical Response (sovint combinem acció i llenguatge). Segons les sessions, també fem servir el Game-based learning i Storytelling.  

La música està perdent importància dins del nostre sistema educatiu. Estem ignorant el que ens aporta i ens facilita des de qualsevol àmbit. Amb la intenció de cuidar-la, de donar-li espai i, evidentment, de fer que aprenguem més anglès i millor, MOVIC arriba a UManresa per a famílies (paquets de sessions puntuals) i com a formació del professorat de llengua anglesa a les primeres edats (3-8 anys). També el gaudiran els infants de la UPetita quinzenalment. Hem d’ajudar les noves generacions a viure l’anglès, a normalitzar-lo, a estar-hi avesats… I això comença, sense cap dubte, durant els seus primers anys de vida. 

Berta Torras, docent del grau en Mestra d’Educació Infantil