La Biennal de Venècia mira al sud global en una edició marcada per Gaza

L’oli de Sandra Gamarra ‘Racisme il·lustrat III’, que forma part del projecte ‘Pinacoteca migrant’. | OAK TAYLOR-SMITH

L’oli de Sandra Gamarra ‘Racisme il·lustrat III’, que forma part del projecte ‘Pinacoteca migrant’. | OAK TAYLOR-SMITH / irene savio

Irene Savio

Els coloms que voletejaven per Venècia, amb els seus xops plomatges, semblaven ahir un dels pocs senyals de normalitat en una ciutat presa pel clima inestable i la Biennal d’Art, que se celebra cada dos anys a Itàlia. El certamen, que aquest 2024 compleix el rodó aniversari de 60 edicions, obre aquesta setmana les portes a la premsa acreditada, i la virulenta tempesta de vent i pluja va suposar, a mitja tarda, un inesperat contratemps sobretot per a les delegacions d’Europa meridional, últimament més acostumades a les sequeres que una altra cosa. Això és el que també van viure els primers artistes (dels 331 dels 87 països que participen en l’exposició) que ja havien arribat al lloc.

El pre-opening (així en anglès, com ho escriuen els italians), el que venen a ser les presentacions prèvies a l’obertura pública (aquest any, el 20 d’abril), a part d’això, va deixar una mica indiferent la població local, bastant acostumada al lema triat aquest any per a la gran exposició col·lectiva: Estrangers a tot arreu. Venècia, ciutat d’aventurers i exploradors durant segles, acull avui fins a 40.000 turistes al dia (que han arribat a ser-ne 100.000, en festes), mentre la seva població continua disminuint.

L’intent, tot i així, no podria ser de més actualitat en un moment de noves fractures i vells rancors entre els països rics, majoritàriament del nord de l’hemisferi, i l’anomenat sud global. Ha sigut el brasiler Adriano Pedrosa, el primer llatinoamericà curador de l’exposició, qui ha volgut allunyar de nou la mirada del certamen de l’occidentalisme, a fi de rellegir la modernitat en clau global. Amb aquesta idea, Pedrosa ha dividit les seccions dedicades a retrats, abstraccions i diàspora artística italiana, que reuneix obres del segle XX procedents d’Amèrica Llatina, Àsia, el món àrab i l’Àfrica. Un concepte, aquest, ja en part protagonista a la Biennal del 2022, en la qual Cecilia Alemani proposava anar més enllà de l’"ideal d’home blanc", per donar més espai a dones i grups ètnics que històricament estan menys representats.

Política i cultura

Justament amb referència al continent africà, que hi participa amb 14 països, alguns també han començat a anomenar aquesta edició del certamen biennal negra. La principal raó és un grup de països que s’estrenen perquè mai abans hi havien estat (entre els quals, Benín, Etiòpia i Tanzània), mentre que d’altres han tingut per primera vegada un pavelló propi; un exemple d’això és el Senegal. En un aspecte similar, l’Argentina, Espanya –que inaugura avui–, Mèxic i el Brasil, han dedicat a un altre assumpte, l’indígena, també certa rellevància, cada un a la seva manera.

Tot i així, si les novetats d’alguns han fet parlar, també les absències han despertat interès. Un any més, Rússia no figura entre els països participants i, després d’un primer moment en què es va comunicar que el seu espai es mantindria tancat, finalment s’ha comunicat que l’ocuparà Bolívia. La raó, per descomptat, és la guerra que Moscou manté a Ucraïna. Aquest últim país, en canvi, sí que hi participa.

Un cas diferent ha sigut el d’Israel. Després que algunes veus exigissin els mesos passats la seva exclusió per la guerra que Tel Aviv manté a Gaza i que el Govern italià s’hi negués, finalment ha sigut la curadora Ruth Patir la que, a últim moment, ha declinat obrir el pavelló. Això només passarà, ha dit, quan "s’assoleixi un acord d’alto el foc i alliberament d’ostatges". La decisió també va ser comunicada amb un cartell col·locat a l’exterior de la façana de vidre del pavelló, a l’interior del qual s’havia d’exhibir una obra en vídeo titulada Keening i que pretenia parlar de la vulnerabilitat de la vida.

La mostra, un dels més importants aparadors internacionals en aquest sector, també ha imposat cert clima d’eufòria en les autoritats locals. L’alcalde de la ciutat, Luigi Brugnaro, és vicepresident d’un certamen que "atrau moltíssims intel·lectuals i pensadors a Venècia, cosa que representa una alenada d’aire fresc per a la ciutat", com va explicar a mitjans espanyols el regidor de Turisme, Simone Venturini.