El motor de la ciència

Fa un temps amb uns companys d’universitat vam tenir la sort d’entrevistar l’astrofísic manresà Ignasi Ribas. El científic acabava de liderar la descoberta d’un planeta similar a la Terra a uns sis anys llum de distància i es va prestar a obrir-nos les portes del seu despatx per explicar-nos alguns detalls de la investigació i de la seva feina com a astrònom. En un moment de la conversa, recordo que li vam demanar sobre la seva motivació mes personal per buscar planetes habitables més enllà del nostre sistema solar i ell ens va dir que estava convençut que «la curiositat és inherent a l’ésser humà, si hi renunciem, ens estem fallant a nosaltres mateixos».

El record de l’entrevista amb Ribas em va venir a la memòria després de saber que ara lidera un projecte que rebrà 2,5 milions d’euros de la Unió Europea per millorar la recerca d’exoplanetes, que són els que orbiten al voltant d’una estrella, per determinar si reuneixen les condicions perquè hi hagi vida. Una recerca del 2020 amb dades de l’observatori espacial Kepler de la NASA estima que hi hauria uns 300 milions de planetes a la Via Làctia que podrien ser habitables perquè són similars a la Terra per la composició, la temperatura i per la possibilitat d’albergar aigua. «No és buscar una agulla en un paller, els models ens diuen que són aquí, però el que és difícil és veure’ls», assegurava Ribas en una entrevista aquest cap de setmana amb EFE. Precisament, el projecte que ara emprèn amb el seu equip haurà de resoldre amb la intel·ligència artificial les interferències que es troben a l’hora d’observar aquestes altres Terres a partir de la llum que els arriben de les estrelles.

«La nostra feina no és tan romàntica com la gent es pensa, ens passem hores analitzant i processant dades», recordo que ens deia durant la conversa pel treball universitari, tot i que afegia que «són dades, això, sí, que eixamplen la ment». Ara, amb el nou projecte entre mans, podria ser que es passessin mesos o, fins i tot, anys, acumulant dades abans de fer cap troballa d’algun exoplaneta potencialment habitable. I potser aquesta és la part més romàntica dels equips científics, el fet d’invertir el temps buscant respostes que potser a ells no els arribaran, però a les generacions futures sí. Per això és una bona notícia que s’inverteixin recursos en projectes que no acostumen a tenir un impacte a curt termini, ni generen grans titulars immediats, però sí que contribueixen a alimentar allò que Ribas subratllava en l’entrevista, la infinitud de la curiositat humana i que és el motor de la ciència.