Manresa és la tercera ciutat gran de l’Estat que més va reduir la desigualtat el 2018

Manresa va retallar 0,069 punts, el 14,8%, el seu índex GINI el 2018 respecte de l’any anterior. Només Mollet del Vallès i Valdemoro (Comunitat de Madrid), d’entre les poblacions de més de 50.000 habitants de l’Estat (tret del País Basc i Navarra), van reduir més aquest índex que la capital del Bages aquell any en relació al 2017. Així, Manresa es va situar com la quarta població d’Espanya amb el GINI més baix, per darrere de Mollet del Vallès, Valdemoro i el Prat de Llobregat.

El coeficient de Gini  mesura la desigualtat. Es tradueix en un número entre 0 i 1, on 0 seria una població on tothom tindria els mateixos ingressos, mentre que 1 representaria una població on una persona tindria tots els ingressos i la resta, cap. Com més baix és l’índex, doncs, més igualtat en la població estudiada.

El 2017, Manresa era el municipi 58 d’entre els de més de 50.000 habitants de l’Estat amb menor desigualtat de la renda personal, amb un índex GINI de 0,4649. Un any més tard, havia reduït aquesta xifra a 0,3960 i 54 posicions en el rànquing. Els deu municipis de més de 50.000 habitants en què es va produir una major reducció de la desigualtat entre 2017 i 2018 van ser, a més de Mollet, Valdemoro i Manresa, Alcalá de Henares Rubí, Vila-real, Aranjuez, El Prat de Llobregat, Sagunt, Mijas, Sabadell i Granollers. Aquestes dades es desprenen de l’estudi «Renda personal dels municipis espanyols i la seva distribució», de la fundació d’estudis econòmics i socials Fedea, que no inclou, però, dades del País Basc i Navarra.

En contrapartida, els deu municipis majors de 50.000 habitants que presentaven el 2018 una major desigualtat de la renda personal eren Pozuelo de Alarcón, Alcobendas, Boadilla del Monte , Alcalá de Guadaira, Elda, El Ejido, Cerdanyola del Vallés, Sanlúcar de Barrameda, Arona i Majadahonda. D’aquestes deu localitats amb major índex de Gini, les tres primeres i l’última apareixen entre els cinc municipis d’aquesta grandària de població amb major nivell de renda, mentre que altres quatre (Elda, El Ejido, Sanlúcar de Barrameda i Arona), estan incloses entre les deu localitats amb menor renda mitjana per declarant.

En el conjunt de l’Estat, la desigualtat de la renda personal en el total de municipis de més de 5.000 habitants va créixer entre el 2017 i el 2018 el 2,95%, en passar del 0,4900 el 2017 al 0,5044 del 2018.

El 2017, la renda mitjana per declarant de Manresa era de 22.563,49 euros, mentre que un any més tard havia baixat fins als 22.528,49. El 2018, Manresa era la població 39 de l’Estat d’entre les de més de 50.000 habitants amb major renda mitjana per declarant, quan un any abans ocupava la 33a posició.

Els deu municipis majors de 50.000 habitants amb major renda personal mitjana per declarant el 2017 i 2018 eren els mateixos, i presentaven a més la mateixa ordenació. En ordre decreixent: Pozuelo de Alarcón, Boadilla del Monte, Alcobendas, Sant Cugat del Vallés, Majadahonda, Las Rozas de Madrid, Castelldefels, Madrid, Barcelona i San Sebastián de los Reyes . En el cas de Pozuelo de Alarcón, la seva renda mitjana per declarant el 2018 era el 30,8% més alta que la del segon municipi amb major renda mitjana, Boadilla del Monte.

En contrapunt, els municipis amb menor renda mitjana el 2018 (els mateixos que el 2017, però no en el mateix ordre) van ser El Ejido, Sanlúcar de Barrameda, Santa Lucía de Tirajana, Arona, Elda, Lorca, Torrevella, Oriola, Utrera i Motril.