Els votants independentistes s’han expressat: així, no

Els votants independentistes s’han expressat en aquestes eleccions autonòmiques i han emès un vot de càstig als partits tradicionals, que no vull posar en dubte que siguin independentistes, però els fets semblen mostrar com si no volguessin deixar de ser-ho i continuar a la roda del hàmster. Per sort, el moviment independentista va més enllà dels partits.

En campanya electoral hem sentit força gent que es mostrava inquieta per la possibilitat de pèrdua de la majoria independentista. Però, per a què ha servit la majoria si els partits actuen subordinats a Madrid? Per què no van ser suficients les majories de diputats al parlament i després la majoria de vots, per a fer la independència?

El votant independentista no ha regalat el vot, perquè té un valor. Vol que se’l tracti com un adult i no se l’enganyi. Això demostra que l’independentisme està madurant i no vol acceptar el que hem viscut els últims anys: la trista gestió de l’autonomia i la paràlisi del procés cap a la independència.

El paper més galdós l’han tingut els pactes amb el poli bo, el PSOE, el carceller que ha abraçat la violència d’estat, el partit col·laborador de la repressió i la vulneració de drets, la catalanofòbia, la destitució il·legal del president i el govern de la Generalitat.

Durant la darrera campanya electoral hem sentit discursos autonomistes, de millora del finançament i de les infraestructures, fins i tot d’un referèndum independència pactat (pactat amb l’Estat que ens oprimeix, seria un cas únic a la història!) i pràcticament no s’ha fet referència a l’1-O ni s’ha plantejat preparar-nos per a implementar la declaració d’independència.

El caos de diumenge a rodalies ha estat el paradigma del maltractament que rebem de l’Estat. Sense l’espoli a què ens sotmet als catalans, el pressupost de la Generalitat es podria incrementar en més d’un 50% i tindríem a les mans la possibilitat de resoldre les greus mancances actuals en sanitat, educació i infraestructures, que ara es troben en decadència, en detriment del benestar de cadascun dels ciutadans de Catalunya. Només amb les eines d’un estat podrem decidir sobre els temes clau del país.

Amb aquesta pèrdua de la majoria independentista no s’acaba res. Que es generin les renovacions i nous lideratges que calguin, i una estratègia d’embat unitària. Per complicat que arribi a ser l’escenari que resulti d’aquestes eleccions perseverarem fins a guanyar.