Manresa cau 83 posicions en 12 anys en el rànquing municipal de la renda per habitant

La capital del Bages va tancar l’any 2021 amb una renda familiar disponible bruta per habitant de 16.945 euros, fet que la va situar com el municipi 252 en el llistat de les 465 poblacions catalanes de més de 1.000 habitants que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Un any abans, l’any de la pandèmia, Manresa era la ciutat número 233 de la llista, amb una renda de 16.378 euros, i el 2017, cinc anys enrere, ocupava la 224. Això suposa una caiguda de vint-i-vuit posicions en aquest rànquing, al capdamunt del qual es mantenen any rere any municipis com Matadepera, Sant Just Desvern, Fornells de la Selva, Sant Cugat del Vallès Alella, Cabrils, Tiana, l’Ametlla del Vallès, Vallromanes o Cabrera de Mar, bona part al Maresme. 

Més enllà de conjuntures anuals que puguin explicar una caiguda de Manresa en el llistat en aquests dos períodes de temps, el fet és que el 2010, el primer any del qual l’Idescat ofereix dades amb la nova base estadística, la capital del Bages ocupava la posició 169. En dotze anys, s’han perdut 83 posicions. Les dades d’un lent declivi en el global català de la renda per habitant. En dades absolutes, Manresa era el 2021 la divuitena població catalana en renda disponible, amb 1.313 milions d’euros. Un any abans ocupava la 16a posició, la mateixa que el 2017. 

L’evolució relativa

En termes relatius, l’increment de la renda per habitant a la capital del Bages va ser el 2021, respecte del 2020, del 3,46%, més d’un punt per sota de l’increment mitjà català, del 4,60%. En relació al 2017, l’augment experimentat per Manresa va ser del 5,41%, prop d’un punt per sota de la mitjana nacional (6,32%). Això situa Manresa entre les quatre ciutats de més de 50.000 habitants del país amb una pitjor evolució de la renda en aquest període de temps. Des del 2017 i fins al 2021, només Barcelona i Girona havien experimentat un increment més reduït que el de la capital del Bages. Castelldefels és l’únic municipi gran de Catalunya que ha registrat decrements de la seva renda familiar disponible en aquest mateix període. En contrapunt, la renda per persona a Rubí, Granollers i Vilanova i la Geltrú ha registrat augments de dos dígits entre el 2017 i el 2021.

L’evolució a la Catalunya central

Dels 67 municipis de la Catalunya central de més de 1.000 habitants, que recull l’estadística de l’Idescat, només Collbató figura entre els vint catalans amb la renda per persona més elevada, amb 22.226 euros. Sant Esteve Sesrovires, la següent de les comarques de l’àmbit de Regió7 en el rànquing, ocupa la posició 35, amb 20.513, mentre que la primera població del Bages en el llistat general català és Sant Fruitós de Bages, la 53a, ja per sota dels 20.000 euros, amb 19.945.

Cercs és el primer municipi del Berguedà que apareix en la llista, en la posició 79, amb 19.198 euros. De fet, aquesta població és la que encapçala el creixement relatiu de la renda per persona en el conjunt de Catalunya en el període 2020-2021, amb un augment del 16,31%. També és la que ha experimentat una millor evolució de la renda en el període 2017-2021, amb un increment del 19,22%.

Pel contrari, Bellver de Cerdanya (-4,32%), Castellví de Rosanes (-3,05%) i Fonollosa (-0,15%) són els tres únics municipis de les comarques centrals que van registrar un retrocés de la seva renda per habitant respecte del 2020. En relació al 2017, és Calaf, d’entre els municipis de la regió central, l’únic que rebaixa la seva renda familiar, el 2,35%.

En dades absolutes, Montferrer i Castellbó, a l’Alt Urgell, és el tercer municipi de més de 1.000 habitants amb una menor renda, 14,2 milions d’euros, per darrera de Corbera d’Ebre i Riba Roja d’Ebre. En renda per habitant, els municipis del territori amb el menor registre són Santa Margarida de Montbui, amb 13.196 euros, i Montferrer i Castellbò, amb 13.201. La capital de comarca amb la renda per habitant més baixa és La Seu d’Urgell, amb 14.449, mentre que la població bagenca que presenta una menor renda és Sant Vicenç de Castellet, amb 15.736 euros. El 2021, la mitjana catalana va ser de 18.356 euros.

Dels 67 municipis de més de 1.000 habitants de la regió, només setze (Collbató, Sant Esteve Sesrovires, Sant Fruitós de Bages, el Bruc, Castellví de Rosanes, Cercs, Castellnou de Bages, Calders, Bagà, Avià, Abrera, la Pobla de Lillet, Vallbona d’Anoia, Fonollosa, Sant Martí de Tous i Santpedor) van registrar una renda per habitant superior a la mitjana nacional.

Màxim i mínims municipals

En el conjunt català, Matadepera (amb 30.684 euros per habitant) és el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 67,2% superior a la mitjana catalana, seguit de Sant Just Desvern (26.910 euros) i Fornells de la Selva (26.222 euros). A l’altre extrem, se situen un grup de vuit municipis que tenen una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana catalana: Riba-roja d’Ebre (12.736 euros), Roses (12.656 euros), Almacelles (12.591 euros), Salt (12.512 euros), Castelló d’Empúries (12.424 euros), la Jonquera (12.414 euros cadascuna), Aitona (12.257 euros) i Lloret de Mar, amb 12.252 euros.

Segons detalla l’Idescat, l’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2021 (4,9%) s’explica pel creixement dels principals components dels recursos: la remuneració d’assalariats va créixer un 8,0%, l’excedent brut d’explotació (lloguers i rendes d’activitats empresarials i professionals) un 8,4% i les prestacions socials un 0,8%. Respecte als usos, les cotitzacions socials han incrementat un 5,4% i els impostos un 8,7%.

En relació amb els principals ingressos de les famílies, la remuneració d’assalariats representa el 59% d’aquests recursos i és el principal component de renda a totes les comarques.  

El Berguedà, la comarca amb més prestacions socials a la renda

El Berguedà es mantenia el 2021 com la comarca del país amb un major percentatge de les prestacions socials a la seva estructura de la renda familiar, amb el 31,6%. Una tendència que la comarca arrossega com a mínim des del 2010, quan s’inicia la sèrie actual de l’idescat. 

Al conjunt català, els ingressos derivats de les prestacions socials va ser el 2021 del 22,0%. Darrera del Berguedà, se situen amb un major pes d’aquest component la Terra Alta (29,0%) i el Ripollès (28,1%). D’altra banda, el Pla de l’Estany (18,9%) i la Cerdanya (17,1%) són les comarques amb la proporció de prestacions socials més baixa. En el cas del Bages, suposa el 26,3%. De la resta de comarques del territori central, només el Moianès, amb el 20,3%, i la Cerdanya (17,1%) estan per sota de la mitjana catalana. 

A la regió, la comarca amb la renda per càpita més alta és el Berguedà (17.716 euros). La segueixen el Moianès (17.549%), el Bages (17.456 euros); l’Anoia (16.506 euros); el Solsonès (15.864); la Cerdanya (15.438) i l’Alt Urgell (14.416).

Subscriu-te per seguir llegint