Girar pàgina, era això

Hem tornat a decidir, com anem fent, gairebé cada any, des de fa quaranta-cinc anys. Aquells que dubten dels resultats o no hi estan d’acord, han tornat a comprovar el rigorós funcionament del sistema democràtic, en el qual impera el principi elemental, d’una persona un vot. Érem molts els qui estàvem cansats, esgotats de tants embats inútils, de tantes crides a la mobilització i de tantes crítiques a tort i a dret com per desitjar una resposta clara i serena, per deixar enrere el procés i iniciar una nova etapa, pensant en els problemes quotidians, i en objectius a curt, mitjà i llarg termini. Els qui vàrem patir, més directament els efectes del procés, teníem ganes de demostrar amb xifres a la mà, la resposta de la ciutadania. Ara, la tenim, i em permeto posar-la negre sobre blanc per tal que els il·luminats que encara queden no les tergiversin. Atenció a les dades oficials, contrastades i contrastables per tothom qui ho vulgui fer.

El cens electoral del 12 M, ha estat de: 5.754.840 persones. Ha votat un 57,94%, xifra de la qual ningú es pot sentir orgullós i clara mostra de desencís, cansament o cabreig. Si mirem els resultats obtinguts pels partits independentistes (Junts, ERC, CUP i AC) sumen 1.348.183. Si restem aquest resultat, al cens total, trobem 4.406.657 que no han votat independentista. Almenys, retinguem aquesta dada perquè cap independentista continuï dient que Catalunya és independentista. Més del triple de catalans, han votat altres opcions o s’han quedat a casa.

En percentatges de votació, només un 43,6% han votat independentista, de manera que els no independentistes, sumen una àmplia majoria. Tenim dues dades importants, a nivell de resultats, clars i contundents. Si mirem els resultats per escons al Parlament, d’un total de 135, els quatre partits independentistes, sumen 61, lluny de la majoria absoluta (68) i lluny d’anteriors resultats, en anys lligats al procés, però també en etapes anteriors, encara que alguns no es definissin clarament com independentistes.

I arribem al partit guanyador (PSC) amb 872.959 vots, un 28% dels votants, amb un Salvador Illa que havia fet de la proposta de «girar pàgina» el leitmotiv de la campanya. Ha donat resultat, amb 42 escons, que li permeten aspirar a presentar-se com candidat a la presidència de la Generalitat, una vegada constituït el nou Parlament.

La composició de l’hemicicle no farà fàcils els acords i pactes, però si una persona pot aconseguir-ho és Salvador Illa, per la llarga trajectòria al davant de diversos organismes i institucions que ha presidit. Evidentment, aquí tots els partits han de ser conscients dels resultats i de la necessitat de no perdre més temps. I quan dic això, penso en tots, però molt especialment en Junts, amb un cap de llista acostumat a no mantenir la paraula ni deixar pas a d’altres, confiant que amb falses esperances i noves mentides, podrà evitar el trencament intern de l’artefacte que encapçala. Ha arribat a final de trajecte i ara no sap com baixar.

El poble ha parlat, i qui vulgui estudiar resultats, els té ben a la vista. Entre tots, hem decidit girar pàgina i encarregar la conformació d’un nou Govern, centrat a resoldre els problemes de les persones, en no buscar enfrontaments estèrils, i recuperar el temps perdut.