La sardana torna a ser gran a Manresa

Manresa ostenta la capitalitat de la sardana aquest 2024, any que ha coincidit amb el centenari del primer aplec que va fer-se a la capital del Bages, a la masia de les Mercetes el 1924. L'aplec d'enguany ha commemorat aquest aniversari al pati del Casino amb la participació de la cobla Principal d'Olot, Sardalakatans amb Santi Arisa i la cobla Contemporània.

Ha estat un acte de sardanes multitudinari, com feia anys que no es veia a Manresa. Les rotllanes de les dues primeres cançons que ha interpretat la Principal d'Olot han estat tímides, però a mesura que anava passant l'estona, més i més gent s'ha sumat a les ballades. Una de les participants, Carme Soler, de 77 anys, explicava que aquest acte li ha recordat a la seva infantesa. "Jo sempre havia anat a l'Aplec amb els pares", recordava.

Una de les característiques més destacades de l'aplec d'avui ha estat la interpretació de la Sardanova de Santi Arisa. Es tracta d'una fusió entre la música de la sardana i la sonoritat del rock, el pop i el funk que s’aconsegueix amb la formació instrumental de cobla, més els teclats, el baix i la bateria. Arisa, juntament amb el seu grup Sardalakatans i la cobla Contemporània, han fet sonar vuit cançons que han animat el públic a agafar-se les mans i puntejar a ritmes en què no és habitual fer-ho.

A més del centenari del primer aplec de Manresa, avui també s'ha celebrat que el 2024 es compleixen 40 anys de la creació de la colla sardanista de Manresa Barrufets Dintre el Bosc. Per commemorar-ho, entre sardana i sardana han sortit dos pastissos amb els números 100 i 40, per celebrar els respectius aniversaris. Ha estat una sorpresa fora de la programació que ha animat molt el públic.

La principal d'Olot, per la seva banda, ha interpretat peces de Viladesau, Saló, Pujolar, Lázaro, Martínez Comín, Feliu i la dedicada la capitalitat, Manresa Capital de la Sardana de Laia Giralt. Montserrat Pujolar, compositora de la peça "petitona" que ha sonat avui al pati del Casino, ha pujat a l'escenari per explicar la història darrera d'aquest tema: "vaig estudiar una sardana quan era petita i el pare em deia que tocava molt bé, però que em faltava l'aire català i la meva mare em va ensenyar a ballar sardanes i el vaig entendre. La petitona del títol de la cançó soc jo mateixa", ha confessat.

Record del 1963

La jornada d'avui, però, ha començat amb un acte institucional a la plaça Cots, on s'ha col·locat una placa commemorativa de la capitalitat de la sardana del 2024 i s'ha fet un homenatge als impulsors de Manresa Ciutat Pubilla de la Sardana el 1963. Va ser en aquell any quan es va inaugurar l'escultura dedicada a aquesta dansa tradicional catalana, feta per Jaume Soldevila que avui ha rebut un obsequi de record, juntament amb Marc Lladó i Manuel Parella.

El president de la confederació SomSardana, Xavier Tresserras, ha dit que "cal mantenir viva la flama d'aquesta dansa" i ha comparat el moment polític en què Manresa va ser la Ciutat Pubilla de la Sardana amb l'actualitat: "encara hi ha gent perseguida per les seves idees". Per cloure el seu parlament ha subratllat que "la sardana és la nostra dansa i ha de simbolitzar la unió".

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha dit que el fet que Manresa fos la Ciutat Pubilla de la Sardana el 63 va ser "una expressió rotunda de catalanitat en ple franquisme". També ha destacat que "la sardana és una dansa que diu molt de nosaltres; és sòbria solemne i ordenada".

Després d'aquest acte s'ha fet una cercavila amb els gegants de Manresa des de la plaça Cots fins al pati del Casino. El tram on s'ha unit més gent ha estat en el darrer, al Passeig. En veure l'ambient, moltes famílies s'han animat a seguir la colla i sumar-se a les rotllanes de la sardana.

Subscriu-te per seguir llegint