La sardana arriba a Manresa trepitjant fort

La tradició i la modernitat, les sardanes i la dansa urbana. Dan Arisa ha demostrat avui que aquests conceptes pertanyen al mateix univers, tot i que d'entrada semblin idees contraposades. L'espectacle multidisciplinari que ha inaugurat aquest vespre la capitalitat sardanista de Manresa no ha deixat indiferent cap dels assistents que han omplert la plaça Major de gom a gom.

El que en un principi semblava que havia de ser una ballada de sardanes tradicional amb la cobla Principal de la Bisbal, s'ha acabat convertint en una performance forassenyada que ha demostrat que ballar sardanes mai passarà de moda. Després d'una ballada de sardanes típica i una funció de percussió molt intensa, l'espectacle ha trencat les convencions establertes.

Els artistes que tocaven instruments de percussió dalt de l'escenari han baixat a la plaça i han passat entre el públic fins a arribar a una estructura de bidons en forma de triangle i una espardenya gegant, que en aquell moment estava coberta amb una lona. Han pujat les dues estructures dalt l'escenari i ha estat llavors quan tots els col·laboradors del show han demostrat el seu talent i compromís amb l'obra.

Manresa s’estrena com a capital de la sardana amb un acte institucional que anima a projectar-la

A més de Dan Arisa, l'espectacle ha estat possible gràcies a la feina dels membres de Fun Dan Mondays; la cobla Principal de la Bisbal; l'Agrupació Cultural del Bages; el Casal Cultural de Dansaires Manresans i el grup sardanista Dintre el Bosc. També cal destacar el paper dels tècnics de llums i so, que han fet un paper impecable a l'hora de coordinar la música amb els moviments dels ballarins i les llums de l'escenari i la plaça.

Durant l'hora i poc que ha durat l'espectacle, a l'escenari situat davant l'ajuntament de Manresa no hi han parat de passar coses. Pujaven i baixaven músics, ballarins i dansaires en una coreografia aparentment caòtica, però assajada i calculada fins al darrer detall. La primera part del show ha estat capitalitzada per la percussió, que ha mostrat força i potència amb l'estructura de bidons com a element central.

De forma abrupta, el registre canviava i de sobte, era la tradició i els costums el que regnava a l'escenari. En aquests moments, ha estat l'espardenya l'element que ha pres més protagonisme. Després, els dos registres s'han fusionat en una barreja de sons i danses que ha començat com una batalla i ha acabat com una confluència.

El final de l'espectacle ha estat sense dubte la part més apoteòsica. El colofó final ha estat una ballada de sardanes al mig de la plaça entre el públic. Abans d'això, però, els percussionistes han incorporat un darrer element: el foc. Les baquetes dels músics han calat foc mentre anaven tocant amb molta ràbia en el que per moments semblava una festa màgica.

Subscriu-te per seguir llegint