Manresa s’estrena com a capital de la sardana amb un acte institucional que anima a projectar-la

Manresa s’ha convertit aquest dissabte en l’onzena Capital de la Sardana, un títol que ostentarà durant tot un any, i que assumeix amb el repte «d’estimar-la, preservar-la i difondre-la». És el missatge amb què l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha tancat el seu discurs en l’acte institucional que s’ha fet al saló de sessions de l’Ajuntament. Un missatge que anava en sintonia amb el del pregoner, el cantant manresà de Gossos, Natxo Tarrés, que també ha animat la ciutat a treballar «perquè la sardana segueixi creixent i sigui l’eina acollidora i de cohesió que ha estat sempre».

El pregó de Tarrés, breu però ple de contingut, ha estat llargament aplaudit. Ell mateix reconeixia que no és ballador de sardanes sinó «més aviat dels que miren amb fascinació» aquells que si que la ballen. Entre ells, la seva mare, a qui «ja de petit recordo com s’afegia a una colla, el cercle s’obria i l’acollien com una més». Ho explicava posant de relleu «el procés multicultural complex» que diu que suposa venir de fora, com és el cas de la seva mare, nascuda en un poble d’Almeria però instal·lada a Catalunya amb 16 anys. Com ella, «nombroses persones d’altres cultures s’han acostat a la sardana i se l’han fet seva, perquè la sardana acull, i ara ens toca als manresans expandir-la».

El pregó de Tarrés donava pas al descobriment de la placa commemorativa de l’esdeveniment, col·locada en una paret de la sala, i després ha pres la paraula el president de SomSardana, Xavier Treserras, que destacava l’interès mostrat per Manresa a l’hora d’assumir aquest repte. «No és una improvisació, sinó una proposta molt ben estudiada», de la qual ja es va començar a parlar el 2018 i que ha de convertir la ciutat «en un aparador perquè tots els manresans respirin sardanes i perquè el sardanisme impregni tots els actes que es facin a la ciutat».

Per la seva banda, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Francesc Serra, valorava aquesta capitalitat «com una oportunitat per fer créixer la sardana, dur-la a tot arreu, i reivindicar el seu valor».

Finalment, l’alcalde, Marc Aloy, ha parlat de la sardana «com la nostra dansa, que diu molt del nostre país, del nostre caràcter i de la nostra manera de fer», en referència a «la sobrietat, la solemnitat i l’ordre» que diu que caracteritza aquesta dansa i que també «se’ns escau als catalans». Amb un discurs més nostrat, Aloy ha posat de manifest «la relació de Manresa amb la sardana, que ve de molt lluny». Ha recordat que el 1963 ja va ser Ciutat Pubilla de la Sardana, que té documentades més de 50 colles sardanistes, i que hi ha un carrer i un monument dedicats a la sardana, entre altres elements. També ha agraït a tothom qui ha fet possible la capitalitat que ara s’estrena.

De Sant Cugat, al Bages

Amb l’acte institucional, Manresa ha pres el relleu de Sant Cugat del Vallès com a Capital de la Sardana. La regidora de Cultura del municipi vallesà, Núria Escamilla, ha realitzat l’intercanvi de bandera amb Marc Aloy, i ha valorat molt positivament l’experiència viscuda per la ciutat com a desena Capital de la Sardana. «És un regal», assegurava.

Un acte al so de la cobla

La part musical de la inauguració de l’any sardanista que es viurà a Manresa venia de la mà de la cobla La Principal de la Bisbal, que ha obert la cerimònia, d’una hora de durada, amb la interpretació de «Remembrança» del manresà Damià Rius. Més tard, seria el torn d’una sardana de Francesc Juanola, un gironí instal·lat a Manresa que va fundar la cobla Principal del Bages, i encara quedava el toc final, amb la interpretació de la peça clau dedicada a la Capitalitat de Manresa d’aquest 2024. És obra de Laia Giralt, que ha estat presentada com «una dona jove, sardanista, nova compositora, i símbol de la continuïtat sardanista d’aquesta ciutat». Al saló de sessions s’ha fet un espai perquè poguessin ballar al so de la Principal de la Bisbal, dansaires de diverses edats del Grup Sardanista Dintre el Bosc, i de la colla Manresa Dansa.