Raquel Riba Rossy: «La Lola no té pèls a la llengua, i la Raquel és un tsunami, intensíssima»

Si els càlculs no ens fallen, el personatge de la Lola Vendetta complirà aviat deu anys. Enhorabona. La seva creadora, la Raquel Riba Rossy, la va dibuixar per primer cop el 2013, en un pis de la Sagrada Família, a Barcelona. Quedo amb la Raquel a Igualada, on va néixer (1990); m’adono que no ve sola, l’acompanya la Lola. Me la presenta: «La Lola és un personatge que evoluciona». Com? «Em posa nerviosa la gent que no evoluciona, així que, si havia de conviure amb un personatge en més d’un llibre, aquest havia d’evolucionar». No acaba aquí la presentació: «La Lola no té pèls a la llengua, afilada, directa, concisa, no maquilla les coses, no és políticament correcta, autèntica...». M’he perdut, la Lola o la Raquel? «La Raquel és intensíssima, un tsunami».

Formen una interessant parella de ball, la Lola té moltes coses de la Raquel, i la Raquel de la Lola. La Lola va néixer amb una catana a la mà, que feia anar per escapçar caps masclistes, així, sense embuts, i la Raquel, gràcies a la Lola, s’ha convertit en un referent feminista. La segona va estudiar al Montclar, un col·legi de l’Opus, i no me’n puc estar de llançar-li la pregunta, com faria la Lola, sense filtre: Com una noia de l’Opus acaba sent un referent feminista? Riu. «Jo vaig ser molt feliç al Montclar, l’impacte va venir després, quan vaig descobrir que el món funcionava una mica diferent». Riem. Conserva amigues d’aquells anys, «ens estimem molt», «entenem el món de manera diferent, només».

La gent confon el personatge, la Lola, amb l’autora, la Raquel. A Igualada no passa o no tant, aquí la Raquel és la Raquel i el rebombori de l’èxit, que a l’estat espanyol, o a Colòmbia o Mèxic és enorme, amb uns 60.000 exemplars venuts, passa més tranquil i el fenomen fan queda atenuat. «A Igualada soc germana, filla, amiga». Una altra Riba, la Núria, omple de pintura façanes de la ciutat, i encara una tercera Riba, la Teresa, d’escultures. Li pregunto si veu la Lola en algun mur d’Igualada. «No m’ho han demanat mai, si m’ho diguessin, m’encantaria; potser una escultura, veure la Lola en tres dimensions, com la Mafalda a Buenos Aires... asseguda en un banc». La idea queda llançada. Afegeix que voldria traduir les històries de la Lola al català.

La Lola es va fer viral l’any 2014, quan la Raquel la va penjar a Facebook despullada, menstruant, amb dues amigues i amb un text que deia: «Sexo Débil los Cojones». Van tancar el compte de la Raquel i ella va haver de sortir de l’anonimat per protestar. Acabava de néixer un referent feminista.

El seu primer llibre, Más vale Lola que mal acompañada, arriba a les llibreries l’any 2017. Un crit feminista als quatre vents, intel·ligent, valent, sorollós, sense pal·liatius. La Raquel l’aprofita per presentar-nos la Lola i introduir-la a les nostres cases, sabent que d’allà ja mai més sortirà perquè la Lola, malgrat ser descarada o justament per això, es fa estimar, i mira que és heavy. Com s’indica en el llibre, «la Lola potser té pèls a les cames, però no en té cap a la llengua». I se’ns presenta amb la seva companya més preuada, la catana. «En aquest llibre agafo el personatge i el faig evolucionar per quatre fases, les del cicle menstrual i les quatre estacions».

Un any després arriba ¿Qué pacha, mama? Aquí, la Lola aprofundeix en la seva relació amb la mare i la Raquel ho aprofita per reflexionar sobre el paper de les mares, obligades a ser perfectes. Confessa que ella té una relació molt propera amb la seva. «La mare de la Lola té coses de la meva, però també d’una galerista francesa de Barcelona, amb un caràcter aspre», descriu la Raquel. De fet, els personatges que acompanyen la Lola es vertebren amb distintes referències. El personatge que s’assembla més a la realitat és El Campeón, que és el germà de la Lola i que «s’assembla molt al meu germà Guille, que també té una discapacitat i és el meu conseller en algunes coses».

L’any 2019 toca parlar de la masculinitat: Lola Vendetta y los Hombres -la Raquel li canviaria el nom per Lola Vendetta y no todos los Hombres. Aquest llibre va ser un encàrrec de la seva editora, la Lola. Li va costar fer-lo. «Travessava un moment delicat, per factors externs», explica, però «em va anar molt bé com a Raquel fer aquest llibre». Després de l’experiència, la Lola decideix penjar la catana...

La pandèmia de la covid ho posa tot cap per avall. A la Raquel l’enganxa després d’una ruptura; es refugia primer a Barcelona, en el pis de la Marta, la seva representant i amiga, i aviat a Sant Martí de Tous, també amb la Marta i la seva família. Comença llavors a escriure el seu quart llibre, Una habitación propia con wifi, però es bloqueja i para. «Després va sortir tot de cop», certifica. I acaba fent un llibre diferent, «potser és el que més s’assembla a la meva vida diària, el primer amb referències geogràfiques, Tous, Montserrat...».

Des de llavors, també ha participat amb altres dones a Voces que cuentan. Una antología. I arran d’aquest recull neix una adaptació il·lustrada del llibre de Letícia Dolera Morder la manzana. I amb el temps que li resta (?) grava el seu primer àlbum musical, El Primer Canto, i és que també canta, i bé. I no s’acaben aquí les habilitats, la Raquel també col·labora en el programa de TVE Sexband, de sexe, amb la Terremoto de Alcorcón.

La Raquel està acabant el cinquè llibre de la Lola. No vol fer espòilers. Només vull saber, li confesso, si, vist el rebrot masclista que pateix la societat, la Lola recuperarà la catana. «Es resoldran dubtes», només diu, misteriosa. Ens quedem la imatge d’un dibuix de la Raquel on es veu la catana de la Lola tancada darrere un vidre d’aquells que només pots trencar en cas d’urgència, i en el dibuix el vidre està esquerdat...