ANADA I TORNADA | Montserrat Lladó Compositora

"No estic segura de si Igualada necessita un auditori, però si es fa segur serà molt positiu per a la ciutat"

La igualadina reclama més atenció per a les compositores i també per a les que són joves

Montserrat Lladó, la compositora igualadina que s’està obrint pas | ARXIU PARTICULAR

Montserrat Lladó, la compositora igualadina que s’està obrint pas | ARXIU PARTICULAR / Carles Pauné

Carles Pauné

Just acaba de ser mare. Ha canviat molt la seva vida?

Sí. És una revolució. Ho relativitzes tot. Estic més relaxada, més tranquil·la. Soc conscient que estic vivint un moment únic.

En l’àmbit artístic, es nota?

He dit que no a alguna feina, i encara no m’he posat a compondre des que soc mare, però estic segura que el meu fill tindrà una implicació directa amb la meva obra. Molt desitjada. El meu dia a dia era un «no parar» molt esgotador. M’agafaré fort a aquesta calma que m’aporta el fet de centrar-me només en una cosa, només en ell. Vull estar dos o tres mesos bloquejada, vivint la maternitat.

...?

Hem decidit ser pares en aquest moment perquè en un futur proper em canviï poc la vida. És a dir, tinc 35 anys, tinc una estabilitat econòmica, etcètera. Jo sabia que volia formar una família, i ara sentia que tenia totes les cartes sobre la taula.

Ara viu a Barcelona. Què en pensa, com a igualadina, que el seu fill creixi en una ciutat gran?

No hi he pensat gaire. Em mou més com em veig jo, i crec que això acompanyarà al meu fill de la millor manera. Crec que si jo soc feliç a Barcelona, ell ho serà.

S’ha plantejat tornar?

M’ho he plantejat, principalment per un tema familiar meu. I ho trobo a faltar. L’únic que ara sento que no és moment. Per la meva faceta artística he d’estar, i vull estar, a Barcelona. Em fa por que Igualada sigui una cova, que si just he acabat de ser mare i vinc a viure aquí m’aïlli.

Li sembla que Igualada tracta bé a la música?

Jo crec que sí, crec que vaig tenir una formació amb molts privilegis a l’Escola Municipal. Però després és veritat que no hi ha un circuit molt definit de música contemporània, que és al final al que em dedico. O jo no l’he trobat, em sento desvinculada del món igualadí.

Creu que un nou auditori ajudaria?

No n’estic del tot segura. Perquè crec que hi ha força propostes en altres centres. Si es fa, segur que serà molt positiu per a la ciutat.

Va ser a Igualada on va decidir que seria compositora?

La curiositat de compondre l’he tinguda des d’adolescent, però no em decidia entre pors i inseguretats. Tampoc no tenia els referents. No va ser fins que vaig anar a Londres a estudiar, que vaig saber de la Raquel Garcia-Tomàs, que ara ho està petant. Veure que ella es dedicava a això, a mi em va animar molt a estudiar composició.

Part de la falta de referents és per la falta de reconeixent a dones compositores?

Absolutament. No només dones, sinó que també de dones joves. Quan es parla de compositors sempre són homes, i a partir de seixanta anys. Aquesta figura de «dinosaure», amb perdó, no m’ha ajudat molt.

Quan va perdre la por?

Va ser en un moment en què estava molt en contacte amb el món del jazz, on molta gent escriu els seus propis temes. I això em va ajudar a llançar-me a escriure, com ho feien ells. Em feien sentir artista, i l’etiqueta de «dona» no tenia importància.

Què diferencia la seva feina de composició a la d’un grup de rock o un artista pop?

Jo penso que en la meva hi ha molt llapis. Molta grafia. Molt estudi de diferents processos. Tot a través de l’anàlisi. Que no dic que en altres estils no es faci, però crec que prevalen altres sentits com l’escolta o el fet de tocar. Analitzo molt, qualsevol element musical: des de l’harmonia, la construcció melòdica, els patrons rítmics, els processos temporals.

Què són els «processos temporals»?

És jugar amb la percepció del temps del públic: com dilatar, per exemple, una secció musical per transmetre un buit temporal. Jugar amb la percepció del temps com a recurs artístic. 

Com ens hem d’imaginar el seu procés creatiu?

Sempre parteixo d’una idea mental de sonoritat, de timbre i de so. Llavors investigo com puc aconseguir aquell so. Sovint això implica material electrònic. Soc molt conscient del material sonor que vull aconseguir, i per això sovint treballo acompanyada dels intèrprets. M’interessa el doble joc de l’electrònica amb l’acústica. En general m’agraden els colors foscos i melancòlics.

Escriu per gaudi, o tot és per encàrrec?

El temps que dedico a la composició, ara mateix, és només per encàrrec.

[object Object]

Sota el títol Oh!Pera, el Gran Teatre del Liceu ha anunciat que la compositora igualadina està entre els tres noms que compondran una obra per la pròxima temporada. L’encàrrec ve en forma de microòpera, que sumada a dues altres obres de compositors debutants, s’estrenaran en trittico al principal escenari de música clàssica de Catalunya. És l’encàrrec de més importància que Lladó ha rebut fins al dia d’avui i, de moment, encara no s’hi ha posat a treballar, però en té moltes ganes. Encara li cal acordar amb el llibretista molts detalls, però té clar que no s’allunyarà del seu estil. La música de Lladó destaca per la seva cruesa i l’experimentació amb sons i formacions instrumentals poc convencionals, que combinen la sonoritat acústica amb l’electrònica.