El Suprem no revisa la sentència del procés i confirma la inhabilitació de 13 anys de Junqueras

El Tribunal Suprem ha rebutjat els incidents de nul·litat plantejats per l’exvicepresident català Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com per Jordi Sánchez, contra la revisió efectuada per l’alt tribunal per ajustar la sentència de l’1-O a la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació. D’aquesta manera es confirmen les penes d’inhabilitació, que en el cas de Junaueras es va fixar en 13 anys.

El mateix tribunal de la sala penal que va dictar i va revisar la sentència ha desestimat ara els incidents de nul·litat d’aquests cinc condemnats, que al·legaven vulneracions dels drets fonamentals a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal, així com dels principis acusatori i de proporcionalitat penal.

La sala penal va mantenir les penes d’inhabilitació absoluta a 13 anys per a Junqueras i a 12 per a Romeva, Turull i Bassa, al mantenir la malversació agreujada, tot i que canviant la sedició per desobediència. Quant a Sánchez, se’l va condemnar pel nou delicte de desordres públics, cosa que va suposar l’extinció de la seva condemna a nou anys d’inhabilitació.

El Tribunal Suprem (TS) incideix en el fet que no és possible aplicar la malversació atenuada perquè «cap dels acusats en aquesta causa ho va ser, com s’insisteix, per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d’interessos col·lectius ni, menys encara, per finançar una activitat emmarcada en l’exercici d’un dret fonamental».

«Si una autoritat o funcionari públic destina fons públics a una activitat delictiva o antijurídica –en el nostre cas, la celebració d’un referèndum prohibit judicialment–, el que hi ha, senzillament, és una distracció de fons públics per part d’aquells que són els encarregats de definir-ne la destinació i que, a l’actuar de la manera exposada, s’apropien d’aquests fons. I com tal acte apropiatiu, implica ànim de lucre», afirma.

Rebutja els arguments de Junqueras

En concret, el TS respon a Junqueras que «no s’adverteix com el manteniment de la pena d’inhabilitació absoluta imposada pot vulnerar els seus drets de representació i de participació política». «La limitació d’aquests drets és inherent a tal pena imposada conforme a dret», assevera.

A més, la resolució remarca que amb la desaparició de la sedició, i la consegüent ruptura del concurs medial amb aquest delicte, el nou marc punitiu autoritzava la imposició d’una pena mínima de 15 anys d’inhabilitació absoluta associada al delicte continuat de malversació de cabals públics.

Però explica que «s’ha trencat el concurs amb el delicte de sedició, que ha sigut derogat, i ho ha sigut a tots els efectes per una reforma que [...] no es limita a una rectificació de les penes imposables, sinó que reestructura la relació entre els tipus penals de nou enunciat», fet que exigeix «més que una mera anàlisi de contrast entre les penes imposades, com sembla que ara es reclama».

Temes: