Catalunya va concentrar el 14% de la inversió a Renfe el 2021 i Madrid, el 54,6%

La Comunitat de Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions de l’Estat a Renfe el 2021 mentre que Catalunya, aquell mateix any, va rebre el 14%. Segons consta a les dades difoses ahir pel Ministeri d’Hisenda per facilitar el càlcul de les balances fiscals, la inversió total de Renfe Operadora, la quarta empresa amb més inversió pública aquell any, va sumar 644,9 milions aquell any. D’aquest import, Madrid va liderar el rànquing de despesa per territoris amb 352 milions seguit de Catalunya, amb 90,6 milions i Andalusia, amb 55,7 milions. Les dades mostren que més d’una vintena d’organismes estatals com Loteries o l’ICO van invertir únicament a Madrid aquell any.

A més de Renfe, el document també recull les inversions en altres empreses públiques. Així per exemple, Adif Alta Velocitat va destinar 22,4 milions d’euros a Catalunya davant els 96,4 milions de la Comunitat de Madrid. En aquest cas, el govern espanyol va invertir 1.089,7 milions d’euros i les majors partides van ser per al País Basc, amb 174,7 milions, seguit de Galícia i Extremadura, amb 164,5 milions cadascuna.

En canvi, pel que fa a Adif Catalunya va rebre més inversió (amb 169,1 milions) que la Comunitat de Madrid, que en va percebre 66,9 milions. La partida a tot l’Estat, en aquest cas, era de 708,5 milions d’euros. Una altra de les empreses públiques més destacades és Enaire, que el 2021 va destinar 799,8 milions d’euros, dels quals 76,9 milions es van destinar a Catalunya i 121 milions a la Comunitat de Madrid, que va ser el territori de l’Estat que va rebre una major aportació.

En el cas de Ports de l’Estat, a Catalunya s’hi van destinar 89,2 milions d’euros dels 359,3 milions d’euros i va ser la comunitat que va rebre més inversió, seguida d’Andalusia, amb 65,9 milions d’euros i Galícia amb 38,5 milions. En aquest cas Madrid, tot i no tenir litoral, també va rebre inversió. En total, 1,18 milions d’euros. De fet, és l’única comunitat autònoma sense costa que rep inversió d’aquest organisme estatal.

La difusió de les dades brutes d’inversió del Ministeri d’Hisenda permetrà que governs autonòmics, entitats privades, partits i patronals puguin fer el seu propi càlcul de les balances fiscals del 2021. Des de l’executiu espanyol, tanmateix, apunten que no faran un càlcul oficial per part de l’Estat com s’havia fet en el passat, i ressalten que hi ha diferents metodologies per analitzar la inversió per territoris.

La difusió d’aquestes dades en brut per part del govern espanyol, gest que formava part d’un acord entre el PSOE i Junts del mes de gener, no ha convençut el Govern de la Generalitat. De fet, des de l’Executiu apunten que la informació publicada ahir per l’Estat no aporta «cap novetat» i el que cal és la territorialització de la despesa. «És a dir, a quin territori destina l’Estat cada programa de despesa. Això avui no s’ha publicat», va indicar la Generalitat.

«Hi ha 102.000 milions d’euros de despesa de l’Estat que el govern espanyol encara no ha dit en quins territoris es gasta. Pel volum que representen, disposar d’aquestes dades és un factor clau per calcular les balances fiscals. El dia d’avui, aquesta informació continua sent secreta», lamenten des del govern de Pere Aragonès.