Hard Rock: així és el projecte que ha tombat els pressupostos a Catalunya

Els catalans tenen una nova cita electoral el pròxim 12 de maig per decidir qui serà el nou president de la Generalitat i com s'estructurarà la governabilitat aleshores. La manca d'un acord amb els Comuns per aprovar els pressupostos ha forçat el Govern de Pere Aragonès (ERC) -que ja tenia els comptes acordats per endavant amb el PSC- a convocar noves eleccions.

Impedir avenços en el macrocomplex de lleure que Hard Rock Entertainment World preveu aixecar entre Vila-seca i Salou (Tarragona), a prop de Port Aventura, era l'exigència que En Comú Podem ha plantejat al Govern de Pere Aragonès.

L'executiu català ha adduït que no pot frenar la tramitació del Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de regular els terrenys on s'instal·laria aquesta iniciativa privada, alhora que ha remarcat que els comptes no preveien cap partida per a aquest projecte.

A més, si bé ha admès que aquest macrocomplex d'oci no coincideix amb el seu model econòmic per a Catalunya -el conseller de Salut, Manel Balcells, s'ha mostrat fins i tot explícitament en contra-, el Govern ha dit moltes vegades que una majoria parlamentària sí que ho veu amb bons ulls.

Els comuns havien donat suport a anteriors pressupostos catalans amb aquest projecte ja en marxa, però ara s'han negat a fer-ho atès que veuen pròxima l'aprovació del PDU i perquè sostenen que el context de sequera que travessa Catalunya ho fa més insostenible.

Però, què és el Hard Rock i en quin punt es troba la tramitació?

Un 'macrocasino'

El 2018, la Generalitat va atorgar al grup 'Hard Rock' l'autorització per a la instal·lació i explotació del macrocomplex.

Segons els plans comunicats al seu moment per aquesta companyia, que sempre ha mantingut un perfil molt discret, el projecte preveu hotels, un casino, espais per a entreteniment i espectacles, així com una avinguda comercial amb botigues, tot això després d'una inversió inicial d'uns 700 milions que podria assolir els 2.000 milions.

Arracades del pla director

En el marc dels pressupostos del 2023, Aragonès es va comprometre amb el PSC a aprovar l'esmentat PDU durant la primera meitat d'aquest exercici, cosa que no ha passat, ja que continua esperant la llum verda d'un informe del departament d'Acció Climàtica.

De fet, el 2016 ja es va aprovar un PDU per a aquests terrenys, declarat posteriorment nul pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè una part dels espais lliures i equipaments se situaven en zona de risc químic. El que ara està en marxa és, doncs, la reformulació d'aquest PDU basant-se en el dictaminat pel TSJC.

De 'Eurovegas' a 'BCN World' a 'Hard Rock'

Era el setembre del 2012 quan, com a alternativa a l''Eurovegas' del magnat Sheldon Adelson (projecte que va optar per Madrid en comptes de per Catalunya, sense que finalment es portés a terme), el Govern va anunciar que impulsaria un macrocomplex d'oci i turisme amb sis casinos i d'altres hotels de la mà del grup inversor Veremonte, d'Enrique Bañuelos.

El 2014, després d'un acord entre el president Artur Mas i el llavors líder del PSC Pere Navarro, el Parlament va reduir la càrrega fiscal als casinos al 10%. La data d'obertura prevista del projecte, batejat 'BCN World', era el 2016.

Després de constituir-se el Consorci Intermunicipal de Vila-seca i de Salou (CRT), les dues localitats on s'ha de situar aquest macrocomplex, la iniciativa va patir un important contratemps quan Veremonte se'n va desentendre.

El PDU es va aprovar un 2016, amb una rebaixa del 25% dels terrenys urbanitzables i la reducció de fins a set vegades l'espai destinat a casinos; i el 2018 la Generalitat va atorgar al grup 'Hard Rock' l'autorització per a la instal·lació i explotació del macrocomplex, ja descafeïnat amb relació a l'inicial BCN World.

Uns terrenys propers a PortAventura

En cas que finalment tiri endavant el PDU, el següent pas serà la signatura del contracte de compravenda per un mínim de 120 milions dels terrenys on s'ha d'ubicar Hard Rock, propers a PortAventura.

El comprador seria la societat BCN IR 3, amb representant legal James F. Allen, empresari que apareix als "papers del paradís" o "paradise papers", una investigació periodística que va fer pública una xarxa d'evasió fiscal.

Els terrenys són propietat de Mediterranea Beach & Golf Community, una filial de CriteriaCaixa, braç inversor de La Caixa, però formalment s'adquiririen a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compraria i vendria els terrenys en un mateix acte, en una enrevessada operació financera.