Llum verda definitiva a la nova llei de l'avortament i la 'llei trans'

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitivament aquest dijous a dues lleis especialment controvertides. La nova llei de l'avortament i la 'llei trans' són ja una realitat. La seva impulsora, la ministra Irene Montero ho celebrava mirant a la tribuna de convidats, amb representants de col·lectius LGTBI. La 'llei trans' va enfrontar en el seu moment als partits del Govern, ara separats també per la Llei del Sí és Sí. Des de Viena, Sánchez ha reptat a Podemos a fer públiques les seves propostes de reforma.

Nova llei de l'avortament

La nova llei de l'avortament elimina l'obligació de tenir permís patern a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat. La norma ha tornat a la cambra baixa després que el Senat incorporés modificacions entre les quals un apartat impulsat pel PSOE i Més País, relatiu a la responsabilitat institucional, per evitar protocols anti-avortament com el que va plantejar Castella i Lleó. El nou apartat estableix que les administracions públiques competents "vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar" la "formació de la seva voluntat".

La nova llei ha obtingut el suport de 185 diputats entre els quals PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, CUP, Bildu o PNB. S'hi han oposat PP, Vox i Cs. La votació en el ple arriba després que el Tribunal Constitucional hagi avalat tretze anys després l'anterior llei de 2010 aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que els populars van recórrer.

La norma que ara substituirà la de 2010 elimina l'obligació de tenir permís patern per avortar a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat, suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris per interrompre l'embaràs i pretén garantir que la intervenció es pugui fer a la sanitat pública en centres a proximitat del domicili de les dones. A més, inclou les baixes per regles doloroses i el finançament públic de les pastilles anticonceptives d'última generació.

Les claus de la 'llei trans'

El Congrés també ha aprovat la 'llei trans' que elimina els requisits actuals -dos anys d'hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI. El text estableix que serà suficient amb presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin 16 anys o més. La norma ha tornat al Congrés després que el Senat incorporés modificacions mínimes que no alteraven el contingut de la llei. En l'últim debat parlamentari de la 'llei trans', el PP ha aprofitat la polèmica amb la llei del 'només sí és sí' per augurar que aquesta norma, impulsada pel Ministeri d'Igualtat, també tindrà efectes indesitjats.

La norma avalada per la majoria progressista del Congrés reconeix la lliure autodeterminació de gènere per als majors de 16 anys i també ho permet dels 14 als 16 quan els pares acompanyin el tràmit. En cas de disputa fixa que acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció de la justícia. Els menors de 12 anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.