El Congrés obre la via directa per esborrar el terme "disminuït" de la Constitució amb l'impuls del PP i el PSOE

El Congrés ha iniciat aquest dimarts els tràmits per esborrar el terme "disminuït" de la Constitució amb un procediment per via directa i en lectura única. El ple, reunit al Senat en trobar-se la Cambra Baixa en obres, s'ha celebrat després que el PP i el PSOE pactessin aquesta modificació del redactat fa un mes. De fet, la cambra ha debatut una proposició promoguda conjuntament pels grups parlamentaris Popular i Socialista que elimina els conceptes de "disminuïts físics, sensorials i psíquics". Un cop superat aquest pas, dijous es debatrà en una única sessió el text i les esmenes. Avui, la proposta ha tirat endavant amb els vots de tots els grups menys Vox, que s'ha abstingut.

En tractar-se d'una reforma constitucional, i d'acord amb l'article 167 de la Constitució, la modificació ha de ser aprovat per una majoria qualificada de tres cinquens dels diputats. Finalment, la votació ha reunit 315 vots favorables i 33 abstencions. Un cop superat el primer pas, el text es remetrà al Senat per continuar la seva tramitació parlamentària. La nova redacció proposada de l'article 49deixa de parlar de "disminuïts" i passa a referir-se a "les persones amb discapacitat".

El debat ha començat amb la intervenció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha dit que la reforma del text suposa un "compromís" amb tots els discapacitats de l'Estat. "És un gran dia", ha afirmat abans de ressaltar que el gest mostra la vigència de la Carta Magna. "Els legisladors no van voler ofendre a ningú durant la redacció, però el llenguatge i les institucions són organismes vius que s'han d'adaptar", ha defensat.

"Davant la nostra Carta Magna hi ha avui tres posicions: els qui l'ataquen, els qui la burlen i els qui volen defensar-la. Nosaltres la defensem", ha assegurat el popular. Segons Feijóo, la modificació que s'ha aprovat aquest dimarts és "modèlica" gràcies a l'acord entre els dos grans partits després d'una negociació "honesta". "No es pretén consagrar cap privilegi", ha afegit abans de demanar que aquest exercici no sigui un "oasi" en la realitat quotidiana de la política espanyola. Finalment, ha avisat del risc que es faci servir la reforma una "excusa" per fer "confrontació" o seguir interessos partidistes.

Tot i que la defensa inicial de la reforma per part del PSOE ha anat a càrrec del diputat Emilio Saez, atleta paralímpic als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i subcampió del Món d'atletisme amb cadira de rodes, el debat ha comptat també amb la intervenció del ministre de Presidència Félix Bolaños. "Comencem el tràmit de la tercera reforma de la Constitució, la primera amb un contingut veritablement social", ha destacat. "Aquest és el camí, dialogar i acordar per millorar la vida dels nostres ciutadans, entendre'ns en allò que és indiscutible", ha remarcat dirigint-se a l'oposició, particularment, al PP. Segons ha dit, aquesta reforma ha de tenir "el consens més gran possible" i convertir-se en el primer dels "grans acords" d'aquesta legislatura.

Des de Sumar, el diputat Lander Martínez ha dit prèviament que la reforma constitucional és "un primer pas" en un camí on s'ha de continuar avançant amb mesures com l'etiquetatge en braille o l'accés laboral de les persones amb discapacitat. D'altra banda, ha criticat que Vox s'hagi desmarcat de la reforma. "La ultradreta es demarca fins i tot dels consensos més elementals", ha denunciat.

Abstenció de Vox

Per part de Vox, l'única formació que s'ha desmarcat de la votació, la diputada Lourdes Méndez Monasterio ha criticat que s'hagi fet una reforma ràpida i sense acord ni diàleg amb la resta de forces polítiques. "És indigne, irresponsable i hipòcrita", ha asseverat abans d'acusar el PP i el PSOE "d'utilitzar les persones amb discapacitat pels seus fins partidistes". Segons Méndez, el debat d'aquest dimarts serveix per "teatralitzar" una "suposada normalitat" en ple "cop d'estat". "Volen fer una foto de tot l'arc parlamentari donant suport a la debilitat del govern. No ho podem entendre", ha reblat.

Segons ha dit Méndez Monasterio, les persones amb discapacitat han d'entendre que Vox "només pugui abstenir-se" davant un text que consideren "hipòcrita" pels posicionaments del govern espanyol a favor de l'eutanàsia o l'avortament, assumptes que, ha dit, afecten especialment els discapacitats.

ERC i Junts critiquen el bipartidisme i la Constitució

Per part d'ERC, el diputat Francesc Marc Àlvaro ha dit que la reforma de l'article té a veure amb la "dignitat" i la "llibertat" de les persones amb discapacitat. "El nom fa la cosa i les paraules són importants", ha defensat. A parer seu, els canvis al lèxic mostren la "voluntat col·lectiva" de la societat de canviar dinàmiques i pràctiques paternalistes. Malgrat tot, ha criticat la forma en què s'ha gestat la tramitació de la reforma. "Quan arriba el bipartidisme i es posen d'acord els senyors del PSOE i el PP sembla que ens deixen de banda a la resta", ha lamentat.

"Aquesta és la tercera reforma de la Constitució i totes semblen un gran drama", ha criticat Álvaro. En aquest sentit, ha criticat que la reforma del text del 78 sembli "un tabú" i ha acusat els grans partits de voler un text "congelat" i parat en el temps. "Reformar la constitució només és un perill a ulls d'aquells que s'han autoproclamat guardians de les essències", ha reblat.

La diputada de Junts Marta Madrenas també ha afirmat que la reforma "va molt tard" i fa curt en un moment en el qual bona part de la població de l'Estat creu que hi ha marge de modificacions en més àmbits. "Tot just ara eliminarem un de tants aspectes rònecs que es contemplen al text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita que ja no copsa el pols de la societat", ha assegurat. "Avui seria el moment adequat parlar de l'encotillament del text del 78 al que ens van abandonar els legisladors fa quaranta-cinc anys", ha agregat.

Segons Madrenas, caldria fer modificacions en altres àmbits, com la separació de poders. Tanmateix, ha dit que "esmenar la constitució" no és l'objectiu de l'acció política de Junts perquè suposa una limitació els drets polítics de Catalunya. Tot i això, ha apostat treballar per fer que totes les persones amb discapacitat puguin desenvolupar-se de forma independent i igualitària. Més en clau catalana, la diputada ha denunciat els incompliments i els greuges de l'Estat en el pagament de prestacions fonamentals pels discapacitats com les ajudes a la dependència.