Rússia es planteja recuperar la pena de mort després dels atemptats de Moscou

Encara amb algunes incògnites sobre el terrible atemptat que va deixar 137 morts i 180 ferits de diferent consideració, Moscou es planteja recuperar de l'oblit la pena capital. Després d'una moratòria de 1996, Rússia va deixar d'aplicar la pena de mort a pesar que la llei russa contempla aquest càstig. Aquest dimarts, el diputat Mijaíl Sheremet va presentar una sol·licitud davant el Tribunal Constitucional rus perquè anul·li la suspensió i es pugui aplicar de nou al país euroasiàtic.

"Tinc la intenció d'actualitzar la meva iniciativa, desenvolupada des de fa diversos anys, i enviar una sol·licitud al Tribunal Constitucional de la Federació Russa sobre les bases legals per a aixecar la moratòria sobre la pena de mort al nostre país", va dir Sheremet, segons va recollir l'agència de notícies estatal RIA Novosti. El polític va assegurar que els terroristes i els seus còmplices, així com els pedòfils i els traficants de drogues, haurien de rebre aquest tipus de càstig. Va apuntar que podria estar vigent únicament mentre duri l'"operació militar especial" –la guerra– en territori ucraïnès.

El debat sobre la pena de mort va aflorar novament després de l'atemptat del divendres a la nit, una cosa a la qual alguns polítics ja han mostrat el seu ple suport, com és el cas de Leonid Slutski, el líder del Partit Liberal-Demòcrata de Rússia (de tall ultranacionalista) i Serguei Mirónov, de Rússia Justa-Per la Veritat, de centreesquerra. Aquest últim és conegut per ser un ferm defensor dels mercenaris Wagner, dels quals ha arribat a rebre com a regal malls com els que els combatents d'aquest grup usen en les seves execucions. 

Castigar els culpables

Per part seva, el president rus, Vladímir Putin, va demanar aquest dimarts a la Fiscalia que imposi un "just càstig" als terroristes que van perpetrar el divendres l'atemptat contra la sala de concerts Crocus City Hall als afores de Moscou, en el qual van morir 137 persones. "Confio que els fiscals en el marc de les seves facultats, inclòs en presentar les acusacions estatals durant el procés judicial, facin tot el necessari perquè els criminals rebin un just càstig com ho exigeix la legislació russa", va dir Putin en dirigir-se als membres de la Fiscalia russa.

Putin va recordar als presents que, "com a resultat del sagnant atemptat a la regió de Moscou" van morir, entre altres, "nens, adolescents i dones". "Els criminals que van cometre aquesta matança han estat arrestats. Els investigadors estan establint de manera escrupolosa les circumstàncies que envolten aquest bàrbar crim", va subratllar.

El fiscal general, Ígor Krasnov, va admetre que l'atemptat comès en el Crocus City Hall "és un nou desafiament per a tot el sistema dels serveis de seguretat" i va cridar els fiscals presents a prendre "totes les mesures per a prevenir la repetició de la tragèdia". A més, també va instar a activar el treball per a minimitzar l'amenaça extremista i terrorista, i va recordar les recents explosions de violència en les repúbliques de majoria musulmana de Daguestan i Bashkiria.

Putin va suggerir el dilluns l'existència d'una mà negra ucraïnesa en l'atemptat, malgrat que l'atac va ser immediatament reivindicat per l'Estat Islàmic. "I els nazis, com és ben sabut, mai han tingut objeccions a l'hora d'emprar els mitjans més bruts i inhumans per a aconseguir els seus objectius", va dir durant reunió amb membres del Govern i les forces de seguretat que va ser transmesa en directe per la televisió. Moscou porta a prop anys titllant de nazi a Ucraïna, fins i tot abans de l'inici de la guerra, per a demonitzar al seu veí i legitimar el seu enfrontament amb Kíev.

El Tribunal Basmanni de Moscou va decretar presó preventiva de dos mesos per a un vuitè presumpte implicat en l'atac terrorista. Es tracta de Alisher Kasímov, de 32 anys, un ciutadà rus d'origen kirguís que, segons la recerca, va llogar el seu apartament als presumptes autors de la matança.