L’ACA programa 150 milions en cinc anys per seguir reduint la salinitat provinent del Bages

La Generalitat preveu una inversió de prop de 150 milions d’euros en els propers cinc anys a la conca del Llobregat destinats exclusivament a continuar amb la reducció de l’afectació salina provinent de la conca potàssica. Una incidència derivada en part per l’activitat minera, però en part també per efectes naturals d’aquest subsòl salí. Cal tenir present, però, que d’aquesta quantia l’Agència Catalana de l’Aigua n’assumirà directament al voltant del 50%, mentre que la resta recau en altres entitats, bàsicament en empreses que realitzen les explotacions i en aquest cas sobretot ICL. Així apareix recollit en el Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, que abasta el període del 2022 al 2027.

Al llarg d’aquests cinc anys es plantegen set actuacions principals, totes elles amb l’objectiu de reduir la salinitat al medi. En el darrer punt d’aquest apartat s’especifica, com una de les set intervencions programades, que en compliment del pla de restauració l’empresa ICL-Iberia «iniciarà l’explotació dels dipòsits salins de Sallent. En concret durant aquest tercer cicle de planificació retirarà el dipòsit salí de la Botjosa», la qual cosa l’empresa ja ha posat en marxa, «i iniciarà l’explotació del dipòsit salí del Cogulló». També es concreta que la finalització d’aquesta darrera actuació (la del Cogulló) «per la seva envergadura, volum de sal del dipòsit del Cogulló, va més enllà d’aquest cicle de planificació».

El pla de gestió destaca que la millora de la qualitat de l’aigua en les darreres dues dècades ha estat «significativa»

L’obra de més envergadura programada per a aquests cinc anys passa per materialitzar el nou col·lector general de salmorres des dels extrems dels dos ramals al Bages (Cardona i Balsareny) fins a Abrera. La finalització d’aquesta actuació permetrà augmentar la capacitat de la canonada i incorporar els cabals provinents de l’explotació i restauració dels dipòsits salins.

Un segon àmbit és continuar amb la intercepció de les surgències salines, essencialment naturals, per tal d’incrementar la reducció de l’aportació de salinitat al medi hídric. També dins d’aquest pla es preveu materialitzar una demanda històrica, la de la restauració de la terrera vella de la vall salina de Cardona, tot i que cal veure amb quines condicions, ja que és un dipòsit que va quedar a mig explotar, i finalitzar la de la nova.

La inversió total també engloba l’explotació i manteniment de les mesures correctores en els diferents dipòsits salins de la conca del Llobregat. En aquest sentit, el document explicita que l’empresa ICL-Iberia «executa de forma progressiva i contínua les mesures correctores i mesures de seguiment i control establertes en els diferents dipòsits salins que té als municipis de Balsareny, Sallent i Súria. Aquestes mesures permeten reduir l’aportació de sal al medi».

A més es preveu fer una anàlisi de l’obra executada consistent en les connexions d’efluents salins d’origen industrial a la zona del Baix Llobregat al col·lector de salmorres i una valoració i definició de les actuacions a portar a terme per tal de reduir de salinitat en origen dels efluents industrials que van a depuradora del Prat.

En el Pla de gestió es manifesta que la finalitat d’aquest bloc de mesures és «continuar» amb la millora de la qualitat de l’aigua de la conca del Llobregat «amb la finalitat d’assolir el bon estat ecològic respecte els paràmetres fisicoquímics que determinen la salinitat al medi i així poder atendre els diferents usos d’aigua presents a la conca, especialment l’abastament». En aquest sentit, s’explicita que per aconseguir aquest objectiu «és necessari continuar reduint la contaminació salina que actualment hi ha present, analitzant-ne les diferents aportacions ja siguin d’origen natural o antròpic». En aquest darrer supòsit (activitat humana) esmenta «la presència històrica de l’activitat mineria de la sal que ha generat un impacte acumulat al medi important». I s’especifica que la resposta de les aigües davant l’aplicació de les mesures correctores que ja s’han anat aplicant al llarg dels darrers anys «ha estat diferent si es tracta d’aigües superficials o subterrànies, les quals requereixen d’un període de temps més llarg, superant el cicle de planificació, abans de mostrar la seva recuperació».

Passos endavant

Tanmateix, el document subratlla que la millora de la qualitat en les darreres dues dècades ha estat «significativa», passant d’una situació «completament alterada, amb excés de clorurs al medi», a una situació «més estable, amb lleugera variabilitat en funció de la climatologia anual». Així, s’especifica que en la darrera valoració de l'estat de les masses d'aigua que s'ha realitzat, «les tres masses d'aigua superficials més vinculades o afectades per l’activitat minera del Bages arriben a una bona qualitat fisicoquímica d'acord amb els paràmetres de qualitat: amoni, nitrats, fosfats, i conductivitat. Les tres masses d'aigua compleixen els objectius establerts en el Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 per a aquests elements de qualitat, i la qualitat fisicoquímica queda valorada com a bona».

En canvi, les dades de qualitat de les aigües subterrànies posen de manifest, segons el document, «unes concentracions de clorurs en algunes estacions de control que superen els objectius de qualitat establerts». En aquest sentit, assenyala que per a les aigües subterrànies «s’ha de considerar, que per la seva dinàmica, el temps de resposta encara serà més lent. L’escala temporal de la planificació, atenent que s’està en el darrer cicle de conformitat amb les disposicions de la normativa, és massa curta respecte al temps necessari de recuperació d’una contaminació d’aquesta envergadura, especialment per a les aigües subterrànies».

També s’explicita que les mesures correctores implantades en l’entorn dels dipòsits salins «estan focalitzades a reduir la quantitat d’entrada d’aigua salada al sistema i a incrementar la recollida i l’extracció d’aigua salada ja present en el medi. Aquesta extracció i captació d’aigua salada és una mesura en continu, s’ha de veure incrementada tant per la construcció de noves rases i pous, com per l’increment de la intercepció de les surgències salines».

Subscriu-te per seguir llegint