El Consell del Bages posa sobre la taula el rescat de l’autopista, que xifra en menys de 250 milions

El rescat de l’autopista Terrassa-Manresa, és a dir, l’eliminació total de peatge i la seva conversió en via ràpida gratuïta, ha tornat a escena. El Consell Comarcal del Bages l’ha tornat a posar damunt la taula a través del seu president, Eloi Hernández, que aquesta setmana defensava (també en nom del Consorci Viari de la Catalunya Central) a la comissió de Territori al Parlament de Catalunya, entre altres reivindicacions en matèria d’infraestructures viàries, la necessitat de revisar els criteris de la concessió de l’autopista C-16 a Autema i de materialitzar aquest rescat. Operació que, segons ha detallat el president comarcal a Regió7, situa amb un cost de menys de 250 milions d’euros, en bases a uns càlculs que l’ens comarcal «estem treballant acuradament des de fa temps».

Eloi Hernández argumenta que aquest xifra final ha d’incloure un recàlcul dels períodes en que «s’ha aplicat malament el valor dels actius de l’autopista». Posa com a exemple, «un seguit de costos que es quantifiquen com a tals quan en realitat es tracta d’un finançament fet a través del seu propi grup, és a dir, un autofinançament». O bé que «nosaltres considerem que no es poden entendre com a benefici de negoci totes les subvencions que estan rebent per part de l’administració per tal de fomentar-hi el trànsit. L’empresa compta com a beneficis comptables aquestes aportacions de bonificacions a peatges que fa la Generalitat, beneficis que nosaltres considerem ficticis i que ells inclouen per augmentar el valor de l’actiu, cosa que faria augmentar el rescat». Per al president comarcal, aquesta és «una maniobra perversa, perquè una part és un trànsit induït pagat per l’administració pública i, per tant, entenem que no son beneficis directes imputables al servei, sinó ajudes extres que no es poden tenir en compte a l’hora d’establir el valor de l’actiu. Només aquests dos factors crec que ja farien reduir molt el valor del rescat».

En aquest sentit, Eloi Hernández ha subratllat que «tenim una voluntat total per col·laborar amb el Govern perquè es pugui dur a terme aquesta solució», i que «la realitat és que la Generalitat s’ho està estudiant i estem compartint els mètodes de càlcul i les anàlisis comptables que des del Consell del Bages estem fent des de fa anys».

En la compareixença que va fer a la comissió de Territori al Parlament de Catalunya, Hernández hi va exposar el que pels ciutadans d’aquesta comarca és prou conegut: que la carretera C-55 és l'única que uneix el Bages amb l'àrea metropolitana sud i el Baix Llobregat i que aquesta és una via molt complexa pel que fa a fluïdesa de trànsit. I és amb aquest context que reclamava el rescat: «Plantegem l'eliminació del peatge de l'autopista C-16, acompanyat de la construcció d'enllaços en totes direccions a Viladordis, al Pont de Vilomara i a altres punts on calgui», deia en seu parlamentària el president comarcal, que adduïa que «això convertiria l'autopista en una via útil per al territori i donaria resposta al clam de les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès i la Cerdanya. Disposar d'una via ràpida i gratuïta a l'àrea metropolitana».

Va posar xifres sobre la taula. D’una autopista, la construcció de la qual (pagada llavors en pessetes) va acabar costant 126 milions d’euros, «la concessionària n’haurà acabat ingressant, quan acabi la concessió, l'any 2036, un total de 4.035 milions d'euros». Dades que Eloi Hernández va acabar qualificant de «lucre absolutament desorbitat, abusiu i del tot injust que el pagui la gent del territori».

El concepte de «lucreu abusiu» o excessiu ja el va esgrimir el Consell Comarcal per primer cop l’any 2015, en aquell moment en boca del traspassat Joan Badia, que llavors era conseller comarcal de Territori. Ho va fer en un moment en què s’anunciava la voluntat de l’ens comarcal de denunciar l’acord de concessió de l’autopista, precisament per abusiu. Qui finalment, però, va agafar el camí de la confrontació jurídica va ser la Generalitat, quan va canviar el model de compensació que hi havia establert des de l’inici amb Autema. De fet, qui va anar als tribunals va ser l’empresa per recórrer a través del contenciós administratiu aquesta modificació introduïda de manera unilateral pel Govern català. Finalment, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del març del 2019 (posteriorment ratificada per instàncies superiors) va donar la raó a la Generalitat, a qui el Consell del Bages havia fet costat en el litigi.

El contracte programa inicial de la concessió establia que la Generalitat havia de pagar un tant per vehicle que passés per l'autopista segons una previsió de trànsit feta a l'inici que no s'havia complert pràcticament mai, i que beneficiava de manera molt important els interessos d'Autema. Aquest acord no preveia situacions com ara la crisi econòmica, que va suposar una davallada de trànsit molt important, i la Generalitat va anar pagant fins al 2015 per una previsió de pas de vehicles que quedava molt per sobre de la realitat.

A partir del 2015, el departament de Territori i Sostenibilitat va establir canvis en el règim de la concessió, i també en la política de descomptes per tal d'afavorir que trànsit de la col·lapsada C-55 passés cap a la C-16.

El sistema que hi havia abans d'introduir les modificacions era absolutament garantista i afavoria els interessos de l'empresa concessionària, que a través del pagament de grans quantitats compensatòries per part de l'administració es va garantir durant anys uns comptes de resultats extraordinàriament positius.

Va ser a partir d’aquella sentència d’ara fa just quatre anys que ja llavors el Consell Comarcal del Bages, en aquell moment ja presidit per ERC (amb Agustí Comas), va posar damunt la taula que «caldria tornar-se a plantejar el rescat d'aquesta autopista. Perquè ara cal tornar a calcular les xifres d'aquest rescat, ja que l'import final es basa en els acords de concessió». En aquest sentit, subratllava que «l'escenari que teníem fins al 2015 d'haver de compensar la concessionària a raó d'unes estimacions de trànsit que eren irreals, que és el que establia l'acord vigent des del 1999, era el que feia que el resultat fos una xifra desorbitada».

De fet, en aquell moment el Consell Comarcal del Bages ja va fer una estimació econòmica d’un hipotètic rescat, que va situar a l’entorn d’uns 300 milions d’euros, perquè entenia que en les condicions en què ha quedat fixat el règim de concessió de l'autopista Terrassa-Manresa després de la sentència aquest cost s'hauria reduït de més del 50% respecte uns càlculs s’havien fet públics quatre anys abans. El juliol del 2015, en una entrevista concedida a aquest diari pel llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va fer pública per primer cop una xifra: 775 milions. Un càlcul que, segons Vila, havia estat fet per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que va explicitar just quan ell mateix havia materialitzat el canvi d'acord de compensació amb Autema.

El vehicle particular, predominant

En la seva compareixença d’aquesta setmana a la comissió de Territori al Parlament de Catalunya, Eloi Hernández va exposar que actualment, en més del 57% dels desplaçaments que es fan al Bages s’utilitza el vehicle privat un fet que «evidencia l’absència d’un transport públic ràpid, eficient i útil», i va remarcar que la comarca «continua arrossegant un dèficit històric que ens fa menys competitius i afecta la qualitat de vida i el dia a dia de les 180.000 persones que hi viuen». Era en aquesta línia que va apuntava directament a la necessitat de revisar els criteris de la concessió de l’autopista C-16 «que ningú entén, que és injusta i que és del tot abusiva». I, amb les xifres abans exposades, reblava que «estem davant d’un lucre abusiu i que paga bàsicament la gent del nostre territori».

Carretera C-55

En el marc de la compareixença, Eloi Hernàndez va valorar l’acord d’inversions anunciat a la C-55 que preveu la construcció del desdoblament del tram entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa en sentit nord i va demanar «que es respecti l’acord, el consens i el projecte sorgit dels grups polítics i els principals agents econòmics i socials del territori». El president del Consell Comarcal del Bages hi va defensar que «són unes primeres mesures per desencallar el coll d’ampolla de la carretera al seu pas per Castellgalí i que no s’han d’entendre com la solució a tots els problemes de mobilitat de la comarca». En matèria de transport per autobús, va incidir en la importància de disposar de més vehicles i millorar les freqüències per aconseguir que l’autobús guanyi noves persones usuàries.

Inversions ferroviàries

A la intervenció a la comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament de Catalunya també va reivindicar les millores pendents en matèria d’infraestructures ferroviàries. El Consell Comarcal del Bages va demanat que «es concebi el sistema de transport públic de Catalunya d’una manera integral i que la Generalitat lideri les inversions», i que s’executin aquelles actuacions que permetin integrar les línies de tren a les trames urbanes com és el cas de Manresa i Sant Vicenç de Castellet. El Consell continua prioritzant reduir el temps de trajecte de l’R4 de Rodalies entre Manresa i Barcelona a menys de 60 minuts, millorar la línia fins a Lleida per tenir una connexió àgil amb l’AVE i que el Govern central executi les obres de millora en el marc del Pla de Rodalies. Pel que fa a Ferrocarrils de la Generalitat es demana a la Generalitat que s’aposti pel tren comarcal i que el Bages sigui considerada una única zona dins el sistema integrat de transport.  

Subscriu-te per seguir llegint