La criticada transformació del tram sud de la C-55 esdevé model a seguir a tot Catalunya

El criticat model aplicat al tram sud de la C-55 La Generalitat ha decidit convertir en model a seguir i a aplicar al conjunt de Catalunya la controvertida transformació del tram sud de la C-55 que s’hi ha portat a terme en els últims vuit anys. Es tracta del que tècnicament s’ha batejat com a 2+1, que el que fa referència és a una carretera amb dues característiques principals combinades, l’alternança de carrils d'avançament en una o altra direcció i, especialment rellevant, una separació molt marcada entre tots dos sentits de circulació, amb mitjana de formigó, tanca metàl·lica, pilones o pintura, segons els trams. És a dir, el que en el cas del Bages ha popularitzat aquest traçat amb l’apel·latiu de ratera, pel fet sobretot que les mitjanes de separació provoquen una major sensació d’estretor i limita totalment la maniobrabilitat dels conductors quan es produeix qualsevol incident, per petit que sigui.

La conselleria de Territori, però, considera que aquest sistema, inspirant en l’experiència de Suècia i que es va aplicar de manera pionera al Bages (primer a l’esmentat tram sud de la C-55 i, tot seguit, a la carretera de Terrassa, la C-58), ha resultat exitós pel que fa a la reducció dràstica dels accidents mortals, que es produïen essencialment com a conseqüència de xocs frontals, tot i que ha anat en detriment de la fluïdesa de circulació d’unes vies molt saturades. Precisament, el Departament s’agafa a les xifres d’accidentalitat d’aquesta C-55 per ratificar-se en la seva aposta. En concret, segons dades que es van aportar quan, ara fa un mes, es va presentar la propera proposta d’intervenció en aquesta carretera, durant la dècada passada es van registrar, fins al 2016, un mínim de 3 víctimes mortals cada any en aquest corredor que formen amb la C-58, amb dues puntes fatídiques, el 2010 i el 2012, amb 11 i 10 víctimes mortals, respectivament. Mentre que, segons aquest mateixa gràfic, ja amb la intervenció realitzada, el 2017 van ser zero, i des de llavors fins al 2022 una cada any.

Amb aquestes dades i amb la valoració que n’extreu, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, presentava aquesta setmana el pla per estendre aquest model 2+1 testat de manera pionera al Bages a un total de 400 quilòmetres de carreteres de tota la xarxa viària catalana. Un projecte que es planteja anar materialitzant fins al 2030 i que inclou 3 trams (d’un total de 21) de l’àrea d’influència de Regió7 que ja eren coneguts. De fet, un fins i tot ja es troba en plena execució, com és el de la C-15 entre la Pobla de Claramunt (Anoia) i Vilafranca del Penedès. Els altres dos, es van fer públics ara fa un mes en la presentació de les millores previstes a la C-55, com són els trams d’aquesta carretera entre Monistrol i Abrera (que en gran part ja té aquestes característiques), i de Manresa fins a Súria, tot i que sense especificar encara quina dimensió tindran aquestes intervencions.

La intervenció presentada està valorada en més de 660 milions d’euros i, segons va concretar el conseller, Juli Fernàndez, pretén que «intervenint en el 7% de la xarxa, reduir la mortalitat un 20% en el total de carreteres de la Generalitat i en els trams on actuarem, reduir-la a zero o gairebé zero». I hi afegia que «és un pla d’acció que té una visió: incrementar la seguretat viària i fer que aquestes carreteres siguin més còmodes i fluïdes».

Subscriu-te per seguir llegint