23-J: Els partits pateixen la calor i la fatiga electoral en una campanya atípica

Els responsables territorials admeten que hi ha cansament a la militància i als votants i les altes temperatures fan que els partits hagin de buscar alternatives per fer els actes

La calor és un dels entrebancs dels partits aquesta campanya

La calor és un dels entrebancs dels partits aquesta campanya / OSCAR BAYONA

Lluc Grandia

Estem immersos en una campanya electoral difícil. Aquestes eleccions, convocades inusualment al mes de juliol, cosa que li ha valgut moltes crítiques a Pedro Sánchez, conviden poc a la participació per tractar-se d’un període de vacances. A més, en aquest context cal sumar-hi la ressaca postelectoral que pateixen els partits i la societat en general, encara paint els resultats de les eleccions municipals del maig. Tot plegat i davant la sequera i les altes temperatures que afecten les nostres comarques, les candidatures han hagut d’adaptar-se per intentar seduir un votant majoritàriament cansat amb fórmules diferents. I és que no és una campanya convencional. 

Els militants de base també estan cansats. Així coincideixen la majoria de membres dels partits amb els quals hem parlat. “És més complicat mobilitzar la gent perquè vens cansat de les municipals”, ressalta Toni Massegú, president de Junts Bages. La militant de la CUP Manresa i alliberada de la Catalunya Central, Roser Alegre, assegura que “la gent està més cansada, hi ha més desmobilització i desmotivació”. A més, bona part de la militància cupaire no és partidària de presentar-se a aquests comicis, el que fa que sigui encara més difícil fer campanya. L’excepció de la regla és En Comú Podem que, segons Laura Massana, diu que estan “més motivats que mai” i que podran fer campanya “a municipis on tenim representació i en d’altres que no”. Massana atribueix aquest fet a la creació del moviment Sumar, que pretén revitalitzar l’espai de Podem. L’alcalde de Castellgalí i diputat al Parlament, el socialista Cristòfol Gimeno, subratlla que “la gent està cansada de totes les coses, hi ha desafecció dels votants, i més després d’unes municipals i en juliol”. 

Tot i així, el que afecta més als partits és, sens dubte, la calor incessant d’aquests mesos. La presidenta d’ERC Bages, Marta Viladés, explica que, en l’acte central de campanya realitzat aquest dissabte passat, tot i que valoren positivament el nombre de públic assistent, van patir per la calor que “no vam preveure”, perquè era un acte a les 12 a l’aire lliure. Han pres nota i, ara, les accions que facin en campanya seran de petit format, i amb incidència a les xarxes socials. Massegú ha explicat que han hagut d’adaptar la campanya, ja que “una carpa a les quatre o a les cinc de la tarda no la pots posar” per la calor i han optat per un model més dinàmic i amb actes més tard, com l’acte central de campanya, que se celebrarà avui dijous a dos quarts de vuit del vespre. Massana ha explicat que, per la calor, tant les carpes informatives com les penjades de cartells les faran al vespre. Josep Lluís Javaloyes, del PP, ha comentat que no faran grans actes sinó més aviat passejades, un model similar al dels socialistes. El popular també ha explicat que la calor els limita moltíssim, i Alegre explica que “estem portant a terme accions més contundents comunicativament, com les tanques publicitàries”, en comptes de fer mítings.

Noves incorporacions

Això sí, no tot és negatiu. Els partits també han notat que, arran de les municipals, algunes persones s’han incorporat també per treballar de cara a les generals. “La gent està il·lusionada amb el projecte de Sumar, i tenim moltes persones que estan implicant-se d’una forma o una altra”, indica Massana. Viladés afirma que “en alguns casos, el fet de tenir la maquinària engegada fa que tinguem les coses molt més per mà, i tens gent nova que està més motivada”. “Tenim persones molt implicades i ara hem de fer un últim esforç, ens hi juguem molt, i després ja carregarem piles”, explica Gimeno, mentre que Massegú opina que “a mi personalment no em fa il·lusió anar a Madrid, però és un espai que hem d’ocupar i defensar”. Javaloyes explica que, amb l’embranzida del partit a escala nacional, “algunes persones se’ns han apropat per formar part del nostre equip”, però que passa més quan un governa, i Alegre ha esmentat que “hi ha llocs que no tenim assemblees, però ens han arribat peticions per fer campanya i per fer d’apoderades”.

Alguns partits també els repercuteix econòmicament el fet d’haver-hi, de nou, eleccions. Molts ja les tenien pressupostades perquè s’havien de fer, originalment, al desembre, però, tot i així, uns comicis tenen un cost que s’ha de pagar. “Els recursos són limitats, i és una despesa, però ens intentem adaptar”, explica Alegre, que assegura que el cost és menor que a les municipals perquè són més importants, mentre que les generals “queden molt lluny”. En canvi, Viladés explica que “no és un hàndicap, ja que el pressupost està definit per llei”. Sumar no depèn dels crèdits dels bancs i, segons Massana, “la campanya de microcrèdits impulsada pel partit està sent un èxit”, ja que acumulen prop d’un milió i mig d’euros en donacions i microcrèdits de particulars amb ganes d’aportar al partit. 

La possibilitat d’un govern entre PP i Vox ha ajudat a mobilitzar l’esquerra. Alegre explica que “gent que potser deia que li costava i que no tenia temps, davant l’auge de l’extrema dreta s’ha mobilitzat i ha començat a treballar més activament”, mentre que el diputat socialista ha fet èmfasi en el fet que “hem de posar l’interès general per evitar un govern Feijóo-Vox, i molta gent n’és conscient. Quan el president Sánchez va dir que anàvem a eleccions, ens va enganxar recuperant-nos de les eleccions municipals, però ens hi juguem molt”.

Vacances desprogramades

Un altre efecte col·lateral de les eleccions són les vacances. Els líders dels partits que hem entrevistat no han hagut de cancel·lar viatges ni vacances per les eleccions. Massegú diu que, de fet, per ell, “és millor fer les eleccions en juliol perquè ara tinc menys volum de la feina”. Gimeno apunta que, des de fa 24 anys (des que és alcalde), mai fa vacances abans de la Festa Major de Castellgalí, Alegre explica que, com que hi va haver un període electoral just abans, “no havíem definit les vacances i ja van anar condicionades amb les eleccions”. Finalment, Viladés ha apuntat que “si haguessin saltat al cap de setmana següent, que ja era agost, molta més gent hauria sigut fora”.

El dia després de les eleccions generals del 23J, el dilluns 24, farà 184 anys de les eleccions generals de 1839. Aquesta va ser l’última vegada en que els catalans van ser cridats a les urnes en un mes de juliol. Per posar-ho en context: el vencedor d’aquelles eleccions va ser l’històric militar i regent de la corona Baldomero Espartero, i la reina era Isabel II. Aquella legislatura va durar uns sis mesos. 

A l’Estat, només n’hi ha hagut unes altres des d’aleshores que s’hagin celebrat en juliol: va ser l’any 2020, en plena pandèmia, quan el dotze de juliol es van celebrar eleccions a Galícia (on l’ara candidat del PP a la Moncloa, Alberto Núñez Feijóo, va vèncer) i al País Basc. Una època realment atípica per votar.  

Subscriu-te per seguir llegint