«Vam passar per pobles que ara estan derruïts, i és molt dur»

Un grup de quinze membres del Centre Excursionista Comarca de Bages era al Marroc quan es va produir el sisme. Un dels membres d’aquest grup és Enric Alegre, que explica a aquest diari que havien anat al país per «fer un trekking de vuit dies per la serralada de l’Atlas». Recorda que quan es va produir el terratrèmol estaven sopant a una terrassa d’un hotel de Marràqueix. «Van ser només quinze segons, però la sensació era que cauria el terra i el sostre de l’edifici on érem», resumeix.

La seva ruta havia començat la setmana anterior i quan hi va haver la tragèdia, el grup bagenc ja estava al final del seu viatge. Alegre rememora tots els poblets que van travessar, «on la gent estava tan tranquil·la fent la seva vida».

Explica que el dia de després de la tragèdia van anar a fer una volta per la ciutat de Marràqueix i va comprovar que «la gent intentava tornar a la normalitat». Apunta que encara que hi hagués runes pels carrers, els comerciants ja netejaven les botigues amb la intenció d’obrir.

Alegre explica que «vam passar per pobles que ara estan derruïts, i és molt dur». La duresa és sobretot piscològica i va venir després del xoc, en veure les imatges que apareixen constantment als mitjans d’arreu del món.

El grup va tornar dissabte al vespre, tal com havia previst. Alegre comenta que «a l’aeroport no hi havia cap afectació i el nostre vol va sortir només 40 minuts tard, per tant no hi va haver cap mena de problema per això».

Més turistes catalans

Ahir van començar a arribar als aeroports espanyols els primers vols procedents de Marràqueix després del terratrèmol. A les cares dels nouvinguts es reflectia l’emoció i el cop assestat pel pitjor sisme registrat al país alauita els últims 60 anys.

«És una de les pitjors experiències de la meva vida», va explicar a l’ACN després d’aterrar al Prat Xavier Falguera, que estava fent una ruta de cinc dies a cavall per l’Atlas juntament amb altres catalans. Es trobaven a només 30 quilòmetres de l’epicentre i es trobaven celebrant el seu aniversari quan la terra va començar a tremolar i les parets van començar a esfondrar-se. «Semblava que estigués passant un metro per sota», va afegir. L’Antonio també es trobava d’excursió pel desert junt amb uns amics. «De cop, la casa va començar a moure’s, els ganivets queien» i «se’m va negar la visió», va comentar. En el seu cas, van acabar dormint en un camp de futbol, després de viure escenes de pànic amb gent plorant i corrent espantada.

Malgrat que alguns van arribar visiblement afectats, asseguraven que encara no eren massa conscients de tot el que van viure.

Subscriu-te per seguir llegint