«El somni és recuperar camins ramaders amb el ramat per a un futur millor»

Daniel Giraldo guaita pacient el seu ramat de cent cabres lleteres de raça murciana-granadines, d’un negre intens, mentre remuguen sobre l’herba després d’un llarg dia de travessa. “Elles són les protagonistes d’aquest llarg viatge”, assegura el pastor del Baix Camp que acompanyat de la seva família i d’un equip de persones voluntàries està creuant Catalunya per recórrer de punta a punta el Camí Ramader de Marina, un pas mil·lenari que acollia els moviments estacionals del bestiar des de l’Alta Cerdanya fins a la Marina penedesenca, travessant terres intermèdies com el Bages, per on el ramat s’ha deixat veure aquesta setmana deixant imatges de postal. “La idea és resseguir el traçat històric a peu, mirar el que feien els nostres avantpassats per anar endavant", defensa Giraldo.

Procedent del Lluçanès, el ramat transhumant va entrar al Bages per Avinyó, seguint per Santpedor, Viladordis, Castellgalí fins a enfilar-se a Montserrat on avui s’han despertat per continuar el seu trajecte fins a veure el mar, a Cunit, on preveuen arribar l’1 d’octubre. “La rebuda dels pobles ha estat extraordinària, s’ha despertat un gran sentiment de solidaritat entre els veïns que ens han ofert aixopluc i aliment”, afirma Giraldo que des de l’any 2020 impulsa transmitàncies pel Baix Camp i el Priorat i que ara veu com un “somni” travessar un dels camins transhumants amb referència més antiga per reivindicar l’ofici de pastor, la ramaderia extensiva i els camins ramaders, convençut que la millor forma de conservar-los és “passar-hi”.

En aquest projecte, impulsat per l’associació del Camí Ramader de Marina amb el nom Camins de vida, Giraldo s’acompanya del gran coneixedor dels camins ramaders i company d’aventures, Joan Rovira, que explica que “hi ha impunitat i falta d’interès per part de l’Administració en la pèrdua sistemàtica d’aquests camins que formen part de la nostra història i que són un patrimoni excepcional, gairebé únic al món”. En aquest sentit, detalla que malgrat que en la major part del recorregut els camins s’han conservat “hi ha passos que han quedat tallats per les infraestructures modernes”. Posa com a exemple Manresa, “una ciutat que permet el trànsit rodat de tota mena, però on el pas del bestiar és pràcticament impossible”.

De fet, els acompanyants del ramat s’han vist obligats a passar pels contorns de la capital bagenca malgrat que el traçat històric del Camí Ramader de Marina transita pel mig de la ciutat, concretament pel Passeig Pere III i per sota del Pont Vell en direcció la Torre de Santa Caterina. “Entrar a Manresa amb el ramat hauria estat tot un esdeveniment, però no ha pogut ser”, lamenta Rovira, que reivindica la necessitat de classificar els camins ramaders per realçar la seva funció com a grans corredors biològics que acullen el pas de ramats transhumants que, al seu torn, duen a terme una important tasca de neteja vegetativa que ajuda a prevenir la força devastadora dels focs forestals.

Compartint vivències amb els pobles

La gestió forestal és un dels eixos de la transhumància, però no l’únic, ja que un dels propòsits d’aquesta llarga travessa és rescatar el patrimoni que rodeja els camins ramaders, ja siguin les masies i els antics punts d’aturada dels ramats o les històries i llegendes dels pobles per on transita el camí. Per això, al llarg de la quarantena de poblacions per on passa el Camí Ramader de Marina s’han organitzat activitats al voltant de la transhumància i dels oficis relacionats. “Les propostes estan tenint una gran acollida en tots els pobles, on s’hi han implicat tant petits com grans interessats a veure pasturar les cabres i a aprendre a munyir o fer formatge”, apunta la coordinadora de l’Associació del Camí Ramader de Marina, Íngrid Vilardaga, acompanyant indispensable de la transhumància per a l’organització logística del recorregut.

Giraldo destaca que una de les parts “més boniques” del camí és el fet de compartir-lo amb la seva dona, l'Andrea, el seu germà, l'Emanuel, amb qui comparteix les tasques de pastor, i les seves filles, l'Eçkwe i la Yu'a, així com amb els infants dels centres educatius que participen en el projecte, com ara l'institut escola Barnola d'Avinyó, per tal que els alumnes coneguin els valors de la transhumància. “Entre els infants no existeixen els problemes del sector, només la il·lusió de descobrir l’ofici de pastor com algú que protegeix el bosc, que estima els animals, que sap com fer formatge i que inclús toca instruments”, descriu Giraldo, que afegeix que “és des d’aquesta perspectiva que pots sembrar una llavor perquè algun d’aquests nens s’enamori de l’ofici i ho vegi com un projecte de futur possible”.

D’aquesta forma, els impulsors d’un projecte que compta amb el suport d’institucions com Ramats de Foc, les ADFs, la Universitat de Lleida, la Fundació Pau Costa o els ajuntaments dels pobles per on transita el ramat reivindiquen que no es tracta d’una iniciativa folklòrica ni efímera, ja que neix amb la idea de deixar petjada als municipis, com una petita revolució per despertar consciències sobre la necessitat de viure d’una forma més lenta, vinculada als temps de la naturalesa i el bestiar, tot resseguint les passes d’uns pastors d’un altre temps que ens poden orientar el camí en el futur. 

Subscriu-te per seguir llegint