Montserrat acollirà un gran pessebre vivent amb més de 600 participants

El muntatge es farà el 19 de novembre i serà un dels actes centrals de la celebració dels 800 anys de l’organització del primer pessebre a Itàlia

El Pessebre Vivent del Pont serà un dels que participarà a la recreació de Montserrat

El Pessebre Vivent del Pont serà un dels que participarà a la recreació de Montserrat / Arxiu/Alex Guerrero

Queralt Casals

Queralt Casals

El monestir de Montserrat serà l’escenari, el proper 19 de novembre, d’un gran pessebre vivent en el qual s’espera la participació de més de 600 persones. Aquest serà l’acte central que organitzarà la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, en el marc del programa d’actes per celebrar els 800 anys del primer pessebre de la història, que Sant Francesc d’Assís va fer a la localitat italiana de Greccio.

El pessebre vivent que acollirà Montserrat comptarà amb la participació de la cinquantena d’entitats que formen part de la Federació de Pessebres Vivents i d’altres de convidats, que es repartiran les diferents escenes que conformaran el muntatge. Segons la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, Àngels Serentill, serà un reflex de la tradició pessebrista catalana, que comptarà amb «totes les escenes de la tradició representades».

Així, s’hi podrà veure l’Anunciació als Pastors i a Maria, l’Adoració dels Reis, el palau d’Herodes, el campament romà o el mercat d’oficis, entre moltes d’altres, que es representaran a l’entorn del monestir. Els escenaris principals seran la plaça de Santa Maria, on s’ubicarà el mercat, els oficis i les escenes relacionades amb el poble i la plaça del Museu, on hi haurà totes les escenes relacionades amb l’imperi romà. La resta de quadres es repartiran per l’entorn. El muntatge també comptarà amb una recreació d’aquell primer pessebre que es va dur a terme fa 800 anys a Greccio, que es representarà a l’entrada de la basílica. Entre els pessebres del territori que participaran a l’escenificació de Montserrat hi ha el Pessebre Vivent de Santa Maria d’Oló, el del Pont Llarg de Manresa i el de les Torres de Fals.

La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, que forma part del Comitè Científic i del Comitè Organitzador dels 800 anys de Pessebres, va escollir Montserrat «pel seu simbolisme, pel que significa i perquè és un dels llocs més atractius i més emblemàtics de Catalunya». La presidenta de l’entitat destaca la bona resposta que han rebut tant de les diferents entitats, com de la comunitat benedictina «que va estar oberta a col·laborar des del primer moment».

Segons Serentill, els pessebres vivents són «una tradició popular molt catalana, que continua ben viva». Les representacions mouen cada any unes 13.000 persones (entre figurants i personal tècnic) i en les últimes temporades han rebut entre 100.000 i 130.000 visitants.

Greccio, l’origen de vuit segles de pessebres vivents

L’origen del pessebre es remunta a la nit de Nadal de 1223 quan Sant Francesc d’Assís va escollir la localitat italiana de Greccio per celebrar de manera original el Nadal i va representar –en una cova o un altar, depenent de les fonts– el naixement de Jesús amb figures vives envoltades de palla i amb un bou i una mula. Aquell està considerat el primer pessebre de la història i origen de vuit segles de tradició pessebrista. Per celebrar l’efemèride tindran lloc a tot Catalunya diferents activitats, entre les quals destaca el macropessebre de Montserrat que promou la Federació de Pessebres Vivents.