El tram sud de la C-55 segueix molt per sobre dels 30.000 vehicles diaris tot i els descomptes de l’autopista

Al tram de Castellgalí, en dies feiners la mitjana és de més de 34.000, i tot el corredor amb la C-16 en suma 50.000

Una imatge recent de trànsit dens en tots dos sentits a la C-55 al pas per Castellgalí

Una imatge recent de trànsit dens en tots dos sentits a la C-55 al pas per Castellgalí / NO MÉS MORTS

David Bricollé

David Bricollé

El tram sud de la C-55 es manté clarament per sobre de la barrera dels 30.000 vehicles diaris, malgrat la política de descomptes que la Generalitat ha anat aplicant des de fa set anys a l’autopista Terrassa-Manresa per atraure cap a aquesta via part del trànsit que sovint té aquella col·lapsada. A la web del Departament de Territori hi ha activat un visor on es presenten les dades en format diari, per tipus de vehicle i sentit, de les estacions d’aforament corresponents a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, entre les quals hi ha quatre punts de control de la circulació d’aquest polèmic tram sud, que va des de Manresa fins a la connexió amb l’A2, a Abrera. I el que mostren els registres és que al llarg d’aquest recorregut d’una trentena de quilòmetres s’està lluny de baixar (amb oscil·lacions entre trams) d’aquests 30.000 vehicles de mitjana diària.

Dades de trànsit del tram sud de la C-55

Dades de trànsit del tram sud de la C-55 / EQUIP D'INFOGRAFIA

I, fent una conclusió ràpida, hi ha dues dades rellevants. L’una, que en el que seria el tram més equivalent (entre Manresa i Sant Vicenç), el trànsit de la C-55 gairebé duplica el de l’autopista. La segona, que aquest corredor viari que formen totes dues carreteres al seu pas pel sud del Bages suma ja un trànsit de més de 50.000 vehicles diaris. D’aquestes dues conclusions encara se’n pot extreure una tercera, que és que d’aquest flux total de mig centenar de milers de vehicles que circulen cada dia per aquest corredor, dues terceres parts els absorbeix encara la C-55.

Tres punts de dades

Agafant els registres de la primera quinzena d’aquest mes de setembre, les xifres son prou eloqüents. A l’aforament que hi ha ubicat a Castellgalí (quilòmetre 23), la mitjana d’aquests quinze dies és de 32.460 vehicles diaris (15.833 en sentit sud, i 16.627 en sentit nord). Si, a més a més, fem una mitjana només de les jornades laborables (en aquesta quinzena hi va haver dos caps de setmana i un festiu), la mitjana ascendeix a 34.470 vehicles diaris. O que, atès que és una mitjana, hi ha dies que s’arriben a registrar volums que se situen per sobre dels 37.000 vehicles diaris.

Trànsit per l'interior de Castellgalí

Trànsit per l'interior de Castellgalí / NO MÉS MORTS

Agafant també com a referència les dades d’aquesta primera quinzena de setembre, set quilòmetres més avall (al 16), situat entre l’accés a Castellbell i el túnel de Bogunyà, hi ha un lleuger descens però les xifres segueixen estant per damunt dels 30.000 vehicles diaris. Concretament, 31.329, que pugen a 33.425 si ho concentrem en dies laborables. I la intensitat més alta es dona en l’aforament situat a Olesa, a l’inici d’aquesta C-55 al sud, on la mitjana de vehicles que hi circula cada dia s’apropa als 33.000, i són més de 36.000 en dies feiners. No hi ha dades de la variant de Manresa.

En relació al primer tram, que és el més equivalent a l’autopista, s’ha de destacar que aquesta via de pagament va registrar l’any passat al pas pel peatge un trànsit de poc més de 17.000 vehicles. Pràcticament el 50% del que registra la C-55 en aquest pas per Castellgalí. Cal recordar que des d’aquest any la C-16 es pot utilitzar com a ronda gratuïta des de Sant Vicenç de Castellet (on hi ha el peatge) si es porta teletac o es formalitza un registre de matrícula que la Generalitat va activar a final de l’any passat. Una opció que és l’enèsima evolució que s’ha aplicat al sistema de descomptes que la Generalitat va començar a aplicar el gener del 2016, que va néixer amb una important limitació territorial i horària (inicialment es concentrava en dues franges del dia) i que s’ha anat ampliant successivament per intentar captar més usuaris cap a aquesta autopista.

La plataforma insisteix amb les dades a la mà

Precisament, en la concentració i tall de carretera que va convocar el dissabte 23 de setembre en memòria de l’última víctima mortal, la Plataforma No Més Morts a la C-55 i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa va denunciar, en el seu manifest, que malgrat aquestes bonificacions el trànsit d’aquesta carretera segueix en paràmetres molt elevats, i que «la realitat és que no hi ha grans diferències en la densitat de trànsit sentit nord o sentit sud, per tant no hi ha excuses per no desdoblar la C-55 de Sant Vicenç a Manresa en els dos sentits. No tan sols això, doncs tota ella suporta un trànsit que no correspon a una infraestructura d’aquestes característiques».

Tall de carretera, el 23 de setembre, en record de l'última víctima mortal de la C-55

Tall de carretera, el 23 de setembre, en record de l'última víctima mortal de la C-55 / ARXIU/OSCAR BAYONA

I van fer un crit d’alerta davant els plans actuals de la Generalitat en relació amb aquesta carretera, «abans no ens implantin més trams de 2+1, com sembla que volen fer, amb nous estudis i projectes per al tram de Sant Vicenç a Manresa. Però segueixen oblidant que hi ha 3 projectes fets de desdoblament de Castellbell a Manresa, que contenen el corresponent estudi d’impacte ambiental i que dormen des del 2015 al calaix de la conselleria».

Plans de la Generalitat

La Generalitat ha compromès en els últims nou mesos prop de 60 milions d’euros d’inversió en fins a cinc projectes diferents a la carretera C-55 que s’haurien d’anar materialitzant a partir de l’any que ve i aproximadament fins al 2030, tot i que d’alguns no se n’ha concretat data d’execució. Són projectes que queden inclosos dins un recorregut de 20 quilòmetres, els que van des del túnel de Bogunyà (Castellbell) fins al polígon del Pla dels Vinyats (Sant Joan de Vilatorrada), que n’afectaran trams, i la majoria dels quals estan enfocats a afegir un segon carril en un dels dos sentits. Actuacions que, segons el departament, van enfocades principalment a donar més fluïdesa a la circulació, que reforçaran aquest criteri ara a l’alça del Departament de Territori, i que es va iniciar ja en aquesta carretera fa una dècada, de crear vies que anomena 2+1 (alternança de dos carrils a un dels costats i mitjana de separació), mentre continua quedant en un calaix un desdoblament complet.

Subscriu-te per seguir llegint