El Govern dedicarà un total d’1,5 milions en tot un any a reduir el peatge de la C-16

Per tenir el descompte del 100% l’usuari haurà de registrar la matrícula del seu vehicle en un portal web i s’instal·laran lectors automàtics

El conseller Juli Fernández, aquest divendres al migdia al Consell Comarcal del Bages

El conseller Juli Fernández, aquest divendres al migdia al Consell Comarcal del Bages / OSCAR BAYONA

David Bricollé

David Bricollé

Els conductors que vulguin utilitzar l’autopista C-16 com a ronda gratuïta de Manresa ja no hauran de necessitar teletac ni cap tipus de dispositiu mòbil perquè se’ls apliqui aquesta opció. En tindran prou amb haver-se registrat abans en una web on hauran de fer constar les matrícules dels seus vehicles, i a partir del 2 de gener hi haurà dispositius lectors que alçaran automàticament la barrera sense cobrament si s’ha fet aquest pas previ (que només caldrà fer un cop). És una opció oberta a tothom, sense cap requisit o limitació de veïnatge ni de cap altre tipus. Recordem que aquesta gratuïtat s’aplica a tots aquells vehicles que circulen per aquesta autopista entrant al peatge de Sant Vicenç/Castellbell cap al nord i a l'inrevés. Les 24 hores del dia, de dilluns a divendres laborables. Fins ara, perquè a l’usuari li apliquessin aquest descompte del 100% havia de dur forçosament teletac al vehicle o un dispositiu mòbil de pagament (com ara satelise).

Aquesta novetat, que pretén facilitar que més conductors puguin utilitzar la C-16 com a alternativa a la C-55 en aquest tram sud del Bages que és de màxima congestió, l’ha presentat aquest divendres el conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, després d’una trobada amb el president del Consell Comarcal, Eloi Hernández, a la seu d’aquest ens. Fernández hi ha anunciat encara una segona novetat, en aquest cas en relació amb les tarifes d’aquesta via de pagament. I és que els descomptes que s’apliquen en aquesta mateixa barrera de Sant Vicenç des del 2016 al peatge central (que ara és del 70%) i al lateral amb els moviments cap a Terrassa i a l’inrevés (que ara és del 50%) s’incrementen de deu punts: fins a un 80% i fins a un 60%, respectivament, sobre la tarifa total.  En aquest cas, els descomptes s’apliquen de dilluns a divendres no festius, en hora punta (de 7:30 a 10:30h i de 5 a 9 de la tarda), amb teletac i per a turismes, furgons i furgonetes. Quin serà el preu final, ara mateix no es pot dir perquè aquestes tarifes per al 2023 s’han d’aprovar i anunciar la setmana vinent.

La primera de les mesures ja serà efectiva a partir del proper 2 de gener, primer dia laborable del 2023. Per beneficiar-se’n, la persona usuària haurà de facilitar la matrícula del vehicle al registre https://territori.gencat.cat/registreC16 a partir del proper 27 de desembre i, un cop donada d’alta al sistema, dirigir-se a les vies de peatge de pagament. En paral·lel, continuarà vigent el sistema actual de pagament dinàmic amb ViaT o l’aplicació Satellise.

Pel que fa a l’augment de les bonificacions es farà efectiu al llarg del primer trimestre.

Segons dades facilitades pel departament de Territori, el pagament dels descomptes que s’apliquen a l’autopista (per compensar la part que no recapta directament Autema) ha suposat per a la Generalitat un cost de 15 milions d’euros aquest 2022. I l’augment d’aquestes bonificacions per al 2023 s’estima que suposaran un cost afegit d’1,5 milions per a les arques públiques.

Tanmateix, el conseller de Territori ha manifestat que «l’objectiu d’aquests descomptes va en la línia de facilitar la vida de la gent, millorar-ne la seguretat i fer-ho facilitant el pas a la utilització de la C-16». Va assegurar que es farà un esforç de difusió perquè «el màxim de gent el faci servir». I va reiterar que «el que pretenem aconseguir és que tota aquella gent que fa mobilitat forçosa amb vehicle privat tingui unes condicions més favorables» que «continuïn contribuint» a captar més usuaris cap a la C-16 per alliberar de trànsit la saturada C-55.

Quant a la demanda que s’expressa des de la comarca perquè igualment es faci efectiu el desdoblament d’aquesta C-55, que té els projectes redactats des de fa gairebé una dècada, Juli Fernández no hi ha volgut entrar més enllà de manifestar que en relació amb aquesta carretera «hi estem treballant des que vaig assumir la responsabilitat de conseller» i que «en les properes setmanes crec que podré tenir l’oportunitat de compartir intervencions que també podran millorar les condicions en aquesta via».

Els descomptes que ara es retoquen són els que, amb el format actual, es van posar en marxa el setembre del 2020, ampliant una proposta que es va posar en funcionament el 2 de gener del 2016. Un model que es va afegir als descomptes que ja hi havia (i que es mantenen) des del 1999.

«Això és una nova distracció»

Les reaccions a l’anunci de la conselleria no s'han fet esperar, i l’alcaldable de Junts per Manresa a les properes municipals, Ramon Bacardit, ha titllat la mesura «d’una nova distracció per dilatar un cop més decisions que de veritat s’haurien de prendre». 

En aquest sentit lamenta el greuge que diu que pateixen tant els ciutadans del Bages com de la resta de comarques que fan ús d’aquesta autopista fins a Barcelona respecte «la majoria de ciutadans». Troba «inacceptable», haver de pagar el Cadí per anar cap al nord, i la C-16, el peatge de Rubí i els túnels de Vallvidrera per anar cap al sud», o sigui, «quatre de les 5 vies de pagament que encara hi ha a Catalunya». Per això, més enllà de mesures com aquesta, demana «el mateix tracte que la resta de ciutadans».  

La connexió de Manresa fins a Abrera compleix 48 anys

Fins al 1974, anar en cotxe del Bages a Barcelona significava haver de fer un munt de revolts per carreteres estretes: o bé els revolts de Can Maçana fins al Bruc, que era la via més utilitzada des de Manresa, o bé els de la carretera de Monistrol a Collbató, o els de la carretera de Castellbell a Terrassa, passant per Rellinars.

Per això, el 23 de desembre del 1974, la inauguració del nou eix entre Monistrol i Abrera (on s'enllaçava amb la N-II), que s'afegia a l'eixamplament del tram entre Monistrol i Manresa, es va viure amb gran il·lusió entre la societat civil del Bages, del Berguedà i del Solsonès, que per primera vegada veia com la distància amb Barcelona s'escurçava considerablement. L'alcalde manresà de l'època, Ramon Soldevila, ho resumia de forma explícita amb aquestes paraules, recollides per La Gaceta de Manresa: «fins ara, a Manresa s'hi entrava per la finestra, mentre la porta natural, la vall del Llobregat, romania tancada. Ara, la porta queda definitivament oberta».

La carretera es va batejar com a C-1411, en sintonia amb el nom de tot l'eix del Llobregat concebut fins a la Cerdanya. El nom es va mantenir fins al 2001, quan la Generalitat va canviar la nomenclatura de tota la xarxa viària per defugir de la codificació que hi havia fins llavors, basada en un únic punt de referència clau, la Puerta del Sol de Madrid.

A 3/4 de 10 del matí del 23 de desembre del 1974, el ministre franquista d'Obres, Antonio Valdés González-Roldán, tallava la cinta que deixava oberta la carretera entre Manresa i l'autovia A2, a Abrera. El ministre va estar acompanyat del governador civil de Barcelona i cap provincial del Movimiento, Rodolfo Martín Villa, i del president de la Diputació, Juan Antonio Samaranch.

La construcció del tram entre Abrera i Monistrol salvant el congost de la Puda va suposar un cost de 300 milions de pessetes, per sobre del pressupost inicial, que era de 237 milions. En aquests 48 s'hi han fet moltes actuacions en la plataforma de la via, però el traçat pràcticament no ha canviat gens.