Garantir el dret de defensa

L’advocat exposa els fets, aporta les proves, al·lega les normes jurídiques, enten la seva aplicació i pot recórrer quan la llei ho permet, discrepant amb els jutges, valorant totes les possibilitats per exigir els drets dels clients

Els advocats sempre defensen els drets dels seus clients

Els advocats sempre defensen els drets dels seus clients / Freepik

Redacció

Els drets son com l'oxígen, intangibles i invisibles, però sense ells no es pot viure. Igual que l'oxígen, els drets son per a tothom. Però seguint amb la metàfora, hi ha una diferència important: mentre l'oxígen que un respira no entra en conflicte amb el que respira l'altre, els drets de l'un i de l'altre controverteixen permanentment. De fet, es podria dir que el Dret en majúscules és la ciència de resoldre els conflictes entre els drets, en minúscules, perquè l'excés de drets en benefici d'un és el defecte d'aquests en perjudici de l'altre.

La societat s'ha dotat d'eines per resoldre les controvèrsies, generalment en mans dels poders públics. És l'Estat qui decideix a través dels seus òrgans judicials quina de les parts en conflicte té la raó, o quina en té més que l'altra. El camí que tenim les civilitzacions modernes per resoldres les controvèrsies segueix sent aquest, lluny d'utilitzar la força de qui pretengui prendre's la justícia per la seva mà.

La figura de l'advocat o l'advocada pren tot el sentit des del primer moment. Només nosaltres podem garantir la defensa dels drets de les persones, i per això diem que la nostra professió té una funció social. Malgrat els jutges imparteixen justícia i els correspon fer-ho conforme a les lleis, no son ells sino nosaltres els que exposem els fets, aportem les proves, al·leguem les normes jurídiques que entenem d'aplicació i decidim recórrer a instàncies judicials superiors quan la llei així ens ho permet i discrepem de la decisió d'un jutge que pot ser errònia. Som els advocats i les advocades els que triem el moment, valorem les possibilitats, avaluem els riscos i preveiem les conseqüències de fer exigibles els drets dels nostres clients. 

És fàcil d'imaginar per qualsevol que una missió com aquesta requereix de coneixements, experiències, empaties i per damunt de tot, professionalitat, per no caure en l'error de fer només allò que el client demana, perquè el professional no és ell sino tu mateix.

Trobaríem altres professions que en àrees concretes i per a persones determinades poden prestar serveis que suposaran una recomenació pel client o li faran un tràmit davant un òrgan de l'Administració. Graduats socials, gestors administratius, assessors fiscals... presten serveis jurídico-administratius, però cap d'ells podrà mai fer exigibles els drets dels seus clients davant les màximes instàncies judicials, aquelles que tindran la darrera paraula, ni mai tindran la visió panoràmica que tenim nosaltres. 

Per això podem dir, alt i fort, que els advocats i les advocades som els únics professionals que garantim el dret de defensa dels nostres clients en totes les condicions possibles.