Vuit juristes manresans il·lustres

L'any 1882 l'Ajuntament de Manresa acordava crear la Galeria de Manresans Il·lustres. D'aleshores ençà, vint-i-tres homes i dues dones en formen part, i els seus retrats pengen del Saló de Sessions de l'Ajuntament de la localitat bagenca. De tots ells, prop d'una tercera part, vuit exactament, son advocats que exerciren la professió i van tenir un paper fonamental pel sector i per la ciutat.

La nòmina comença amb Lluís de Peguera, que dona nom a un dels instituts de la ciutat i que va esdevenir en el primer advocat criminalista català, convertint-se en tot un especialista en dret civil i penal, seguit per en Pere d'Amigant, ambdós del s. XVI, que va destacar per l’actualització el llibre, Praxis civilis, escrit pel propi Lluís de Pegeura.

Més a prop en el temps trobem en Lluís Pons i Fuster (1802-1873), que exercí a Barcelona i presidí els Jocs Florals de 1861; en Maurici Serrahima (1834-1904), que tingué un dels despatxos més importants del seu temps a Barcelona, arribant a ser el degà del Col·legi de la capital; en Josep d'Argullol (1839-1886), que, a més d’advocat, també va ser novel·lista i publicista; Ignasi Palà i Martí (1829-1887), canonge de la Seu de Lleida i de Barcelona; el bisbe Joan Comes (1844-1906), que va donar suport a la llengua catalana dins la litúrgia; i en Lluís Argemí de Martí (1853-1950), que a més d'advocat va ser president de la Diputació de Barcelona i vicepresident de la Mancomunitat catalana.

A banda d'aquests il·lustres manresans, alguns altres advocats donen nom a coneguts carrers i places de la ciutat: Leonci Soler i March, Joan Pelfort i Maurici Fius i Palà en son un exemple. 

El Col·legi d'Advocats de Manresa va fundar-se quan la majoria d'aquests juristes ja havien existit. La primera notícia que se'n té es remunta al diumenge 29 d'octubre de 1882, amb una brevíssima gasetilla apareguda a La Prensa, que es difonia com un «periódico semanal de intereses y noticias del Partido de Manresa», on s’hi pot llegir el següent text: «hoy se reunirán los abogados de esta ciudad para acordar constituirse en Colegio». 

Avui, més de 140 anys després, el Col·legi compta amb una majoria de dones advocades, encara que la primera no es va incorporar fins fa poc més de 50 anys. Res ens donaria més felicitat que algun dia, una d'elles acompanyi a les dues úniques dones a la Galeria de Manresans Il·lustres, la Angela Margarida Prat de Serafí (1543-1608), fundadora de l'ordre de les Caputxines a Espanya i coneguda també com la «Mare Serafina», i Maria Matilde Almendros i Carcasona (1922-1995), popular actriu i locutora de ràdio catalana, la darrera persona en incorporar-se a la il·lustre Galeria manresana.