El Pessebre Vivent de Fals reviu la vida quotidiana en temps de Crist

Una nena entusiasmada amb la visió d’unes oques que xipollegen en una petita bassa pregunta a la voluntària de l’organització si les tenen domesticades i rep com a resposta una divertida rèplica sobre el lliure albir dels divertits animals que, com les ovelles, els ases i els coloms, s’integren en els quadres del Pessebre Vivent de Fals al costat de dotzenes d’actors i actrius que dissabte van iniciar la 45a edició d’una aventura que es perllongarà fins l’endemà de Reis. El terreny abrupte entre les dues Torres de Fals és escenari un any més d’un dels grans esdeveniments nadalencs de la Catalunya Central, per on està previst que hi passin més de tres mil espectadors. Entre ells molts nens que, de ben segur, es faran la mateixa pregunta. «Les oques entren i surten, van al seu aire», els hi respondran.

Sense el termòmetre queient irremissiblement, el Pessebre Vivent de Fals no seria el mateix. Té una fama ben guanyada de lloc inhòspitament fred, però la torrada de pa, el tros de fuet i el got de caldo del final reanimen un mort. Abans, els assistents reviuen uns passatges sobre el naixement de Crist que, no per coneguts, deixen de meravellar, oimès si estan representats amb la cura i bon saber fer escènic de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals, que va obtenir fa unes setmanes el Premi Maria Matilde Almendros de teatre amateur inclòs en la gala dels Premis Lacetània.

«Avui no ho tenim ple perquè demà encara hi ha escola», explica Francesc Parcerisas, una de les ànimes del projecte, mentre recorda que només la gran nevada de l’any 2000 i la covid van impedir que Fals complís amb una cita que ja camina cap al mig segle. A les 6 de la tarda, però, i encara que el d’avui no fos un diumenge de «tot venut», una llarga cua s’espera davant de la porta d’entrada per visitar, primer, una mostra d’oficis i, posteriorment, els 23 quadres desplegats a banda i banda de la riera de Fonollosa.

El so del ferrer que colpeja el ferro guia les primeres passes dels visitants, que comencen a disparar les càmeres dels telèfons mòbils per capturar la representació de les feines del fuster, les teixidores de llana, la cistellera, l’aplec de la llenya i un grup de nens que trenquen ametlles amb un afany que enamora. És aquest espai inicial la principal novetat de l’edició d’enguany d’un projecte que funciona com un rellotge de precisió gràcies a la feina de 280 persones entre tècnics i actors.

Reagrupat el conjunt, apareix sota la Torre Vella l’àngel que adverteix Maria de la bona nova. A partir d’aquest moment, els episodis neotestamentaris i les escenes de la vida quotidiana s’alternen en una narració que inclou la lectura de l’edicte que obliga els palestins a empadronar-se per exprés desig de l’emperador August, la cova del naixement, l’anunci als pastors, els mags d’Orients, els mercaders del temple, els plaers carnals i gastronòmics d’Herodes i la crua matança dels innocents decretada pel sàtrapa monarca, gelós que entre els nounats hi hagi el nen que l’ha de destronar.

«Els petits et pregunten i t’adones que hi ha fets que costen d’explicar», reflexiona una mare sobre allò que acaba de veure. El naixement, vida i mort de Crist té capítols realment difícils de contar a un infant. Però si hom vol estalviar-se el tràngol nomès ha de girar la vista cap a les oques i el quadre costumista del mercat i la vida del poble, amb unes alegres rentadores que netegen, esbandeixen i estenen els llençols. Les funcions es reprendran els dies 23, 26 i 30 de desembre i 1, 6 i 7 de gener.