"El Pessebre Vivent del Bages és conegut arreu, i això ens afalaga i ens esperona a fer-lo millor"

Francesc Parcerisas Junyent (Fals, 1952) és una de les ànimes del Pessebre Vivent del Bages, a les Torres de Fals, del qual n’és el coordinador general. Funciona sota el paraigua de l’Associació Cultural i Recreativa (ACR) de Fals, que aglutina diverses activitats que es fan al poble. Parcerisas en va ser president des del 1983 al 1988, i ara dirigeix el grup de teatre que també penja de l’ACR.

El Pessebre Vivent és el principal referent de l’ACR. Com va néixer? 

De fet, el pessebre va néixer abans que l’ACR. Des de l’any 1957 ja hi havia un grup de teatre que, a banda de les funcions que s’anaven programant, intentava fer coses diferents, i el 1976 es van representar uns pastorets a Fals improvisant un escenari dins l’església perquè no hi havia cap altre espai preparat. Van ser un gran èxit, i l’any següent es va parlar de tornar-hi, però calia un escenari i uns permisos..., i en lloc dels pastorets va sorgir la idea de fer un pessebre entre Fals i Rajadell, a les Torres de Fals, sortint de la Missa del Gall. Es va demanar la col·laboració de gent de totes les edats, i s’hi va apuntar tothom. Va ser la Nit de Nadal del 1977, i es va repetir per Cap d’Any. Aquell dia el van veure mil persones, i es va produir un col·lapse històric amb cotxes per tot arreu. Veient l’èxit, vam acordar d’organitzar-nos bé per anar fent el pessebre cada any. No va ser fins un parell d’anys després que va néixer l’ACR a l’empara de la parròquia, i sempre més s’ha cuidat d’organitzar el pessebre.

I ja se’n commemoren 45 anys...

En realitat n’han passat més des d’aquella primera funció, però ens vam saltar dues edicions. La darrera va ser la del Nadal del 2020 per la pandèmia, i l’altra havia estat l’any 2000 per una nevada tan intensa que va impedir poder fer cap de les funcions programades. 

Són molts anys en què es deuen haver hagut de superar molts obstacles. Quins han estat els moments més complicats?

Hi va haver un moment molt difícil, quan tot just portàvem 7 o 8 anys. Era el dia de Reis. Estàvem esperant que arribés una família d’actors que havien anat a Tortosa a celebrar els Reis, i en el moment de començar el pessebre encara no havien arribat. Vam poder posar altres persones al seu lloc, però després de la funció vam saber que havien tingut un accident en què dos d’ells havien mort. Va ser un cop fort fins al punt de gairebé suspendre les funcions que encara ens quedaven, però vam pensar que el millor homenatge que els podíem fer era continuar. Un altre cop dur el vam tenir al cap d’uns anys, a l’estiu, quan en Pitu Garriga, que ens portava tota la part tècnica del pessebre, va morir electrocutat als 32 anys. 

Malgrat tot, el pessebre s’ha anat fent gran? 

Sí. A part d’això, no hi ha hagut mai cap desmoralització generalitzada. Al contrari. D’una manera o altra el pessebre sempre ha anat a més. Al darrere sempre hi ha hagut una moral activa de participar-hi i fer-lo créixer.

Quants participants hi ha?

Al poble ha anat venint a viure gent jove, i tenim la sort que gairebé tothom s’ha anat sumant al pessebre. Entre tècnics i figurants ens n’anem cap a les 280 persones. Aquest pessebre pràcticament mai no ha minvat de gent i segurament no hi havia hagut mai tants participants com ara. Això no vol dir que tots hi siguin el mateix dia ni tots els dies.

Implica a gaires famílies?

Sí, a moltes. I les que s’hi involucren, hi són pràcticament al cent per cent, fins al punt que n’hi ha una trentena en què participen tres generacions senceres. També n’hi ha algunes de Rajadell, i després de tants anys ens trobem que hi ha molta gent que ja no viu al poble però que van néixer amb el pessebre i continuen venint per participar-hi. És un punt de retrobament.

Què suposa per a un nucli petit com el vostre un pessebre com aquest? 

Preparar-lo comporta molt esforç i suposa molt de temps. Tenim sort que cada quadre té la seva autonomia i està molt ben organitzat, i els responsables de les diferents àrees, com la de vestuari, la de publicitat, o els tècnics... són gent molt compromesa. Sense tot això res no podria funcionar. Seria caòtic. I a nivell de poble, aquest pessebre ha donat molta popularitat a Fals. És conegut arreu de Catalunya, i això ens afalaga i ens esperona a continuar-lo i a mirar de fer-lo cada vegada millor. 

És l’esdeveniment identitari per excel·lència de Fals?

Si, i tant! Uneix el poble i fa que a través del pessebre aquesta unió es traslladi a altres àmbits i que tot plegat conformi un engranatge cultural i social.

A aquestes alçades, residents i gent que ja no viu a Fals però ve cada any, es poden imaginar un poble sense el pessebre?

Costaria molt perquè molta gent ha nascut i ha crescut amb el pessebre, fins i tot en una època que costa més com és l’adolescència. Suposo que la implicació hi és precisament per aquestes arrels. Tenim actors de més de 90 anys que hi són des del primer dia.

L’espai també hi deu jugar un paper important...

Si que ho és. El paratge on es fan els quadres, l’aparcament, el bosc del davant... El pessebre va fer un salt quan a començament dels anys 2000 es va poder comprar tot això i va passar a ser propietat de l’associació. Fins llavors estàvem a recés de diferents propietaris.

Es podria concebre aquest pessebre sense les Torres de Fals?

Seria diferent. És un dels millors reclams que tenim, perquè aquest pessebre es fa en un lloc completament verge i sense cap afegit de construccions paral·leles, sinó que aprofitem tots els racons, les coves, la vall i les mateixes torres... Ja tenim l’escenari sense haver de construir res. Només cal posar-hi les persones i la il·luminació, i donar-hi vida.

Què el distingeix d’altres?

Des del primer any se li va voler donar un caire diferent i una personalitat pròpia. Es volia que tingués un relat bíblic relacionat amb el Nadal però defugint de dimonis, pastors, escenes relacionades amb la tradició catalana... i sempre s’ha mantingut en aquesta línia de seriositat, compromís i qualitat tant en la manera de fer com en la manera de ser.

S’ha d’anar innovant. Hi ha idees per als propers anys?

Que l’any passat s’acabessin les obres de l’exterior de l’església va ser un factor important, i ara un punt d’inflexió seria poder fer algun quadre a dins del temple i que el públic hi pogués entrar.

El Pessebre Vivent del Bages té el relleu assegurat?

Crec que sí. Pot ser que amb el temps canviï de dimensió o de manera de fer, però això no ha de ser dolent. Es vol anar donant protagonisme a la gent jove. I si amb aquests relleus l’any que ve em puc posar dins d’un quadre a fer un personatge, seré molt feliç.

Això vol dir que vostè vol anar fent un pas al costat?

Ja he començat a traspassar decisions. No vull deixar el pessebre, però vull estar tan a prop com faci falta i, alhora, tan lluny com per no fer nosa.