Entrevista | Jordi Fornells i Iria Priego Propietaris del Mas Portell de Manresa

Propietaris del berenador del Mas Portell: «En quatre anys hem duplicat els manats de calçots que cuinem al berenador»

Els propietaris d’un dels berenadors més coneguts de Manresa creuen que la clau de l’èxit és l’ambient familiar

Fornells i Priego al brenador

Fornells i Priego al brenador / OSCAR BAYONA

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Iria Priego i Jordi Fornells són els propietaris d'una part del Mas Portell, un berenador situat a la carretera del Xup de Manresa que els caps de setmana s’omple de colles de gent preparades per fer calçotades o senzillament per gaudir-les. 

Quina capacitat té el berenador?

Al Mas Portell tenim dues zones: la del berenador i la de les taules. Els grups que venen al berenador es fan els calçots ells mateixos i la de les taules, que els preparem nosaltres. A cada zona hi caben unes 150 persones, però procurem no omplir del tot mai perquè la gent pugui estar més còmode. 

Sempre ha funcionat tan bé?

Fa quatre anys vam agafar el negoci i la veritat és que ens vam quedar sorpresos. La nostra idea inicial era que tothom es fes els calçots i la carn, però com la gent ens ho demanava vam oferir també la possibilitat que els hi fem tot nosaltres. Estem molt contents perquè en quatre anys hem duplicat la quantitat de manats que cuinem al berenador. 

Les restriccions de sequera els van afectar?

La veritat és que sí. A part de vendre’ls i cuinar-los aquí tenim una petita producció de calçots, al principi ens en sortien uns 8.000 i ara amb prou feines en podem fer 2.000. Per productors petits com nosaltres no surt a compte tenir la plantació.

Què diferencia el Mas Portell d’algun altre berenador? 

És molt important recordar que nosaltres no som un restaurant i que el nostre concepte és una mica diferent. La màgia d’aquest lloc és sobretot l’ambient que hi ha, tothom hi té cabuda des de petites famílies de tres persones fins a grups de més de quaranta. 

Com es gestiona això?

Deixem que tothom vagi una mica al seu aire, però sempre respectant als altres. Per exemple el tema de la música al principi va ser una mica complicat perquè tothom portava el seu altaveu. Ara hem instal·lat un equip de música i sempre hi ha un fil de fons. 

D’on ve la febre dels calçots?

Ve d’un lloc molt agradable perquè venir a fer la calçotada no és només venir a dinar i marxar, la gent sol passar moltes hores aquí i és molt maco perquè hi ha un ambient molt acollidor. 

Subscriu-te per seguir llegint