Calçotades al Bages, una febre que va començar fa cinc anys

Les calçotades són una tradició de Valls que cada vegada està més arrelada a la Catalunya central. Quedar amb la colla per menjar calçots es va convertir en tendència fa una dècada, una moda que es va acabar de consolidar fa cinc anys. Les restriccions donades pels anys de pandèmia i les successives crisis econòmiques podrien explicar la febre de les calçotades.

Un dels primers establiments a promoure les calçotades a la regió de la Catalunya central va ser El Casot de Marganell. L’administrador i cuiner del restaurant, Joan Badia, apunta que fa més de trenta anys que fan calçotades i recorda que al començament tot va ser molt orgànic. «En vam comprar uns quants per veure com anava la cosa i com van agradar cada vegada en fèiem més, ara és una de les nostres especialitats», apunta. 

Badia intueix que la clau de l’èxit de les calçotades del seu restaurant, a part de l’experiència, és el fet que tenen un lloc específic només per fer calçots i a una persona dedicada bàsicament a això. 

Per ell, l’inici de la tendència va coincidir amb un període de crisi: «el 2012 hi va haver molta crisi, però la gent continuava venint per fer les calçotades perquè no era un producte car i la veritat és que ens va anar molt bé». Ara, tothom qui vol anar a fer una calçotada ha de reservar amb una setmana d’antelació perquè el restaurant s’omple de seguida els caps de setmana. 

Va ser en aquella època de crisi que menciona Badia quan es va inaugurar el restaurant Joncadella, situat a Sant Joan de Vilatorrada. La propietària de l’establiment, Anna Chueco, recorda que quan van obrir ja ho van fer amb la idea d’oferir calçotades. «Ens va semblar que el fet de tenir una masia i una brasa anava molt bé per fer aquest tipus de plats, i el temps ens ha donat la raó perquè cada any hem fet més calçotades que l’anterior». 

Chueco subratlla que, tot i que els calçots sempre han funcionat bé en el seu establiment, a partir del 2018 van tenir molta més sortida. «Els anys d’abans de la pandèmia ja ens anava molt bé i després la tendència es va acabar de consolidar». 

En el cas del restaurant Joncadella venen uns 1.500 quilos cada temporada, que equivaldria a unes 36.000 unitats de calçots. Pel que fa a El Casot, cuinen uns 7.000 calçots cada setmana i al llarg de la temporada en poden arribar a fer fins a 90.000, segons Joan Badia. 

Un altre dels restaurants més coneguts per les seves calçotades és La Cuina d’en Tikus, de Castellgalí. El gerent de l’establiment, Albert López, assegura que la clau per tenir èxit és «saber fer bé els calçots». Assegura que «fer calçots és molt més delicat que fer un entrecot perquè es fan amb la flama directa i s’ha de tenir una bona tècnica». 

López detalla que la gent no sol preocupar-se per l’origen dels calçots, però al seu local sempre treballen amb productes de proximitat. 

Explica que des que van obrir el negoci fa quatre anys, les calçotades han estat un reclam del restaurant i quan és temporada, és impossible anar-hi a fer una calçotada sense reserva prèvia, que sol fer-se amb més d’una setmana d’antelació per norma general. 

Més enllà dels restaurants

També hi ha qui vol fer una calçotada, però prefereix no anar a cap restaurant i muntar-la pel seu compte, però per fer això cal tenir una barbacoa a l’aire lliure. Els qui no disposen d’aquest equipament, poden anar al Mas Portell a la carretera del Xup de Manresa i llogar-ne una per un preu molt reduït. 

Marta Molina hi era ahir fent una calçotada amb una colla de deu amics. La manresana de 22 anys creu que l’espai del Mas Portell està molt bé perquè «és un punt de reunió amb molt bon ambient». 

Creu que és un lloc molt acollidor per a la gent jove. «Nosaltres vam començar a venir quan ens vam treure el carnet de conduir i ja podíem pujar amb el cotxe, ja fa anys que venim i la veritat és que m’agradaria venir més sovint». 

Subscriu-te per seguir llegint