Bages Turisme veu en el museu del Barroc una nova palanca per difondre el territori

El Bages ha pràcticament recuperat en el seu conjunt les xifres de visitants d’abans de la pandèmia, i entre les ofertes especialment emergents destaca la resposta que està tenint l’enoturisme. Unes visites als cellers de la DO Pla de Bages, que en l'últim any han sumat uns 10.000 visitants més, fins a situar-se el 2023 per damunt dels 50.000 anuals. I la comarca confia a sumar ara un nou pol d’atracció cap al territori de la mà del flamant Museu del Barroc de Manresa, que s’afegeix a l’oferta d’espais «potents» per difondre la comarca.

Són aspectes que s’han destacat en l’acte formal de relleu de la presidència de l’entitat Bages Turisme, que s’alternen estatutàriament el president del Consell Comarcal del Bages i l’alcalde de Manresa. Així, aquest dimecres al matí, en un acte al nou museu, Eloi Hernández, president comarcal, ha passat el testimoni al batlle manresà, Marc Aloy.

«Tanquem aquest cicle, en aquest cas de la presidència de Bages Turisme per part del Consell, en què el principal repte que hem tingut ha estat la recuperació de les xifres de visitants a la comarca als nivells d’abans de la pandèmia, i ho estem aconseguint», afirmava Eloi Hernández, que posava l’exemple abans esmentat del notable increment de les visites als cellers de la DO. I en aquest sentit, subratllava que les xifres «posen de manifest l'encert en l’aposta per l'enoturisme, per la ruta del vi, també pel turisme sostenible».

Quant a la incorporació del nou Museu del Barroc a l’oferta de la comarca, el nou president de Bages Turisme i alcalde de Manresa el definia com «un actiu cultural de primer ordre, que segur que també dinamitzarà el turisme a la ciutat, a la comarca, i, per tant, suma una nova peça amb atractiu que podem oferir com a territori». En aquest sentit, Aloy hi afegia que «aquest és un museu en el qual s'explica aquest moviment artístic dels segles XVII i XVIII que no estava explicat al país, que no tenia un espai propi, i, per tant, conjuntament amb el Govern de la Generalitat vam decidir que Manresa seria l'espai on s'explicaria el barroc a Catalunya. El barroc que tots tenim al cap ens porta a noms com Caravaggio o Velázquez o Goya, però, en canvi, molt poca gent coneix Antoni Viladomat, que és un dels grans artistes barrocs del nostre país». Així, posava en relleu que «la peculiaritat que té aquest museu és que el que fa és explicar que l'art barroc està estès pel territori; que a molts pobles de la comarca o de la Catalunya Central podem trobar art barroc, podem trobar retaules i peces d’aquest moviment artístic. Per tant, convidem a la ciutadania, als visitants del Museu del Barroc, que explorin també aquest territori i vagin a veure in situ aquest art que tenim repartit per la nostra comarca, pel nostre país. Des de Manresa podem explicar, per exemple, que al santuari del Miracle o a Castelltallat hi ha grans peces artístiques del barroc. I això és fer comarca. Convidar a visitar el patrimoni i el territori». El president sortint ho apuntalava explicant que «un dels acords que hi ha hagut és que la cultura és precisament l'eix vertebrador del turisme a la comarca, entesa no només com als grans elements patrimonials històrics, sinó com la cultura dels moviments artístics, la gastronòmica, la del vi... Per tant, el Museu del Barroc de Catalunya encaixa de ple amb aquesta sinergia que hem acordat tots els agents turístics de la comarca, igual que altres iniciatives que s'estan duent a terme, ja siguin el Camí Ignasià, el Camí Oliba, els Castells de Frontera o la Pedra Seca».

Quant a la propera presidència, Marc Aloy afirmava que «no som una comarca amb turisme de masses, però sí que té molts valors, paisatgístics, naturals, gastronòmics, culturals, històrics i patrimonials amb potencial i atractiu». Eloi Hernández ha recordat que un dels objectius complerts sota la seva presidència ha estat l’aprovació del nou pla estratègic de turisme, «document que ens mostra els reptes i les prioritats del futur. I ens indica el relat que ens posiciona com a territori, amb grans atractius naturals i culturals però també amb petites joies per explotar».

Hernández assumia que, en aquests moments, el Bages és una comarca que es basa sobretot en un alt percentatge de visitant escolar i també familiar de curta estada. Però hi afegia que «s'està treballant i s'està aconseguint una desestacionalització, apostant per productes més d'entre setmana, d’altres de no tan pensant amb poder fer activitats amb nens per obrir nous ventalls. I en aquest camí hi estan fent també molta feina el sector privat per anar captant nous públics».

Distintius turístics

El relleu s’ha oficialitzat durant la Jornada del Sector Turístic, que s’ha celebrat a l’antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, i durant el qual s’han lliurat els distintius de competitivitat turística tant a les noves empreses que es van acreditar durant el 2023 com a les que van renovar la seva distinció.

Els dos programes de competitivitat que està en marxa actualment són el programa de Punts d'Informació Turística (PIT), que permet que diferents equipaments i serveis vinculats al turisme esdevinguin un espai de suport i informació per als turistes que visiten la comarca, i el programa Biosphere, un distintiu voluntari i independent que suposa una garantia per als turistes en matèria de qualitat i protecció de l’entorn natural, el patrimoni cultural i el desenvolupament local de la destinació. A la jornada d’aquest dimecres hi ha participat la diputada delegada de Turisme de la Diputació de Barcelona, Abigail Garrido Tinta.

Dins el programa PIT s’han lliurat 78 distintius, 10 de nova incorporació i 68 renovacions. Les noves empreses que enguany s’han incorporat al programa són dues d’activitats turístiques (Les Comes de Sererols i Pas Ferm), cinc allotjaments (Ca la Gràcia, Cal Jaume, Cal Sort, Hostal Somnis i Sellarés Espai Rural), un celler (Les Acàcies), una oficina de turisme (Oficina de Turisme de Cal Clarassó) i un restaurant (Cal Miliu). El llistat de punts PIT de la comarca es completa amb biblioteques, administracions, oficines de turisme, centres de visitants i d’activitats turístiques, cellers, allotjaments, restaurants i comerços.

Pel que fa a la certificació Biosphere, s’han lliurat 36 distintius, 6 a empreses que s’hi han adherit per primera vegada i 30 renovacions. Les noves incorporacions al programa són Hotel 1948, Cal Jaume, Refugi dels Pelegrins, Urbi Apartaments, Pas Ferm i La Garriga de Castelladral.