Exprofessionals tècnics reclamen desdoblar la C-55 per acabar amb el greuge territorial

El grup Xarxa7 presenta el seu manifest per crear una autovia entre Manresa i Abrera que permeti atraure més inversió i talent a la Catalunya central

Membres del col·lectiu Xarxa7 durant la presentació del manifest ahir, a la seu de Montepio

Membres del col·lectiu Xarxa7 durant la presentació del manifest ahir, a la seu de Montepio / MIREIA ARSO

Laura Serrat

Laura Serrat

"Desdoblar la C-55 és una condició imprescindible per al progrés de la Catalunya central". Aquest és un dels principals plantejaments de Xarxa7, un col·lectiu format per exprofessionals tècnics que aquest dimarts van presentar el seu manifest per tenir una autovia entre Manresa i Abrera, una nova C-55 amb quatre carrils (dos en cada sentit) en tot el seu recorregut. Principalment, els impulsors del grup argumenten que les característiques actuals de la carretera suposen un greuge important per al territori, tant per la qualitat de vida dels seus habitants com per les dificultats per atreure inversió i professionals amb talent.

El col·lectiu, que fa pràcticament un any que ha començat a treballar, va sorgir arran de la inquietud de diferents professionals vinculats a l'àmbit de les infraestructures davant del projecte del Departament de Territori de la Generalitat que proposa crear un 2+1 integral entre Sant Vicenç i Manresa, és a dir, un doble carril continu només per a un costat en aquest tram. Els tècnics del Departament veuen la mesura com una forma de resoldre la congestió del trànsit, mentre que els impulsors de Xarxa7 consideren del tot insuficient la proposta i entenen que el més raonable és rescatar projecte històric per desdoblar la C-55.

"La proposta de la Generalitat suposa fer un pas enrere i no ens ho podem permetre, necessitem reactivar l'economia i no desinflar les il·lusions que tenim com a territori", va posar en relleu el portaveu del grup i enginyer, Francesc Archs, durant la presentació a la seu del Montepio de Manresa. El portaveu va explicar que la mesura plantejada per la Generalitat serveix per a aquelles vies amb una densitat mitjana de trànsit d'uns 17.000 vehicles, "però en aquest tram hi passen diàriament una mitjana de 35.000 vehicles, una xifra que indica que aquesta carretera està sobrepassant el límit de la seva capacitat".

De fet, els integrants del grup van posar de manifest que el més urgent és resoldre el desdoblament en el tram que va des de Manresa fins a l'enllaç amb la C-58, passat el túnel de Bogunyà, on la via comença a descongestionar-se perquè molts cotxes agafen el desviament cap a la C-58. Tot i això, la seva proposta va més enllà, ja que reclamen que s'estudiï el desdoblament de tota la carretera fins a Abrera. "És una necessitat que tenim com a territori per garantir una bona comunicació amb l'àrea metropolitana i ser més competitius a l'hora de captar talent i inversions", va subratllar un altre dels integrants del grup, l'enginyer Lluís Porti.

"L'alliberament de la C-16 no és la solució"

En el seu manifest, els membres del col·lectiu també critiquen l'argument que l'alliberament del peatge de l'autopista C-16 podria convertir aquesta via en prioritària en la connexió entre Manresa i Barcelona. "La C-16 i la C-55 són dues vies complementàries, però no substitutives", va recalcar l'enginyer de camins Quirino Vila-Masana. Parteixen de la idea que són dues vies amb funcions diferenciades, una que connecta Manresa i Barcelona per la zona dels Vallesos i, l'altra, pel Baix Llobregat i dona accés al port i a l'aeroport. A més a més, Vila-Masana va destacar que per als vehicles pesants "la solució no és passar per una autopista que té molt més desnivell que el traçat de la C-55".

Per tot plegat, consideren que perquè una ciutat mitjana com Manresa actuï com a capital econòmica d'un territori ha de tenir sobretot unes bones comunicacions. "No estem parlant només de poder viatjar amb més facilitat a Barcelona, sinó de donar l'oportunitat als nostres fills de quedar-se al territori amb una xarxa de comunicacions ferma amb la capital que, al mateix temps, ens permeti ser més atractius per a les empreses i els professionals a l'hora d'establir-se a la nostra zona", va resumir l'arquitecte Enric Masana.

El primer pas per denunciar el greuge d'inversions a la C-55 ha estat presentar-se en societat i divulgar el seu manifest i, més endavant, els seus impulsors asseguren que hi ha la voluntat d'anar comarca per comarca a explicar el seu projecte i aglutinar la societat civil per fer força davant dels Ajuntaments i la Generalitat. De fet, els seus objectius fundacionals van més enllà, ja que es proposen millorar les comunicacions de la Catalunya central, incloent-hi tota la xarxa viària i la ferroviària, però en el futur de la C-55 hi veuen l'emergència.

Subscriu-te per seguir llegint