Un veí d'Artés busca sortides a l'excedent d'un sistema de reutilització d'aigua que ha dissenyat per a casa seva

Reaprofitar l’aigua en un context d’emergència per sequera com l’actual. Aquest és l’objectiu de Jordi Arnau, un veí d’Artés que ha muntat un sistema de recuperació i tractament d’aigües grises a casa seva que li permet reutilitzar-ne una part per a la neteja o el rec en comptes de fer servir aigua potable. L’excedent que encara li queda, d’uns mil litres setmanals d’aigua tractada, el posa a disposició de l’Ajuntament, que està estudiant la viabilitat de la proposta.

La idea d’Arnau de dissenyar-se ell mateix el sistema de recuperació de les aigües grises va sorgir arran de les obres que va haver d’afrontar a final de l’any passat després que s'esfondrés part del sostre de l’edifici on viu. Es tracta d’un habitatge amb soterrani (que també serveix de garatge) i dos pisos situat al barri antic d’Artés, on Arnau viu amb quatre membres més de la seva família al primer pis, mentre que han adequat la planta superior com a habitatge d’ús turístic.

Després d’estudiar quins tipus d’aigües podrien ser aptes per al reaprofitament en funció de les olors o la brutícia que acumulen, «vam decidir aprofitar només les de la dutxa i l'assecadora», i a partir d’aquí va dissenyar un sistema de conducció d’aquesta aigua (tant la del seu pis com la del turístic) cap a uns dipòsits de mil litres cadascun que té al soterrani. D’un primer dipòsit, l’aigua es filtra, i d’allà se separa i es canalitza cap a dos dipòsits més. En un hi va a parar l’aigua filtrada però sense tractar, i que s’utilitza per regar les plantes; mentre que la resta es tracta amb clor per desinfectar-la i es condueix cap a un tercer dipòsit, d’on s’extraurà per netejar el terra o bé per omplir el dipòsit del vàter, sense haver d’utilitzar aigua potable quan es tiba de la cadena. Aquesta xarxa es completa amb un quart dipòsit de reserva, «per si hi ha molta aigua sobrant, o per recollir aigua de la pluja», apunta Arnau.

Des que disposen d’aquest sistema, la família d’Arnau estalvia aigua per als sanitaris, per fregar o per regar, perquè utilitza aigua regenerada al cent per cent, i encara n’hi sobra. Arnau calcula que entre els cinc membres de la família i els inquilins que hi pugui haver a l’habitatge d’ús turístic, «en tres o quatre dies ja omplim el primer dipòsit». Amb l’autosuficiència no n’hi ha prou per reaprofitar-la tota, «i això ens genera un excedent d’uns mil litres setmanals que ara per ara van a parar a la claveguera», calcula Arnau. «Sap greu haver-la de llençar, i més en una situació de sequera com l’actual», i per això proposa que es pugui reaprofitar. S’ha ofert per cedir-la a l’Ajuntament de forma gratuïta.

Govern i tècnics ho estudien

Arnau considera que l’excedent d’aigua clorada podria servir per netejar carrers, «sobretot els del barri antic, que estan especialment bruts», i també per la proximitat al lloc on hi ha els dipòsits. I és que, la qüestió logística és un dels esculls que hauria de resoldre l’Ajuntament si finalment decideix reaprofitar aquesta aigua, a banda dels permisos que necessiten les dues parts per complir les normes sanitàries que requeriria una iniciativa com aquesta, apunta la regidora de medi Ambient, Elisabet Cònsul.

Això no treu l’interès que la proposta ha generat en el govern municipal, assegura la regidora. «Hi ha ganes de poder-ho tirar endavant, i de trobar una utilitat a aquesta aigua abans no es perdi», afegeix Cònsul, si bé diu que, juntament amb els tècnics municipals, se n’ha d’estudiar bé la viabilitat i la manera d’aplicar-ho, tant pel que fa a la recollida d’aquesta aigua com al seu emmagatzematge.

Si al final l'Ajuntament s'hi avé, entre les possibles opcions d’ús d’aquestes aigües, Cònsul apunta a la neteja viària o al rec d’arbres de la via pública. Arnau hi afegeix l’aprofitament que en podria fer la brigada municipal per fer ciment o formigó.  

Subscriu-te per seguir llegint