Sant Vicenç va tenir un projecte de pont d’entrada per la part sud que va quedar en l'oblit

Fa vint anys, la societat publicoprivada Projectes Territorials del Bages va posar sobre la taula un nou accés al poble des de la C-55, lligat al desenvolupament frustrat del polígon industrial Pla del Riu  

Imatge virtual que es va dissenyar de l'enllaç, el pont i el polígon que es projectava

Imatge virtual que es va dissenyar de l'enllaç, el pont i el polígon que es projectava / ARXIU

David Bricollé

David Bricollé

La Generalitat ja treballa en un futur nou accés a Sant Vicenç de Castellet que connectaria la població amb la C-55 per la part nord (a l’altura de Castellgalí), tal com va explicar Regió7 a principi de març, després que s’hagi tornat a posar sobre la taula aquesta demanda que ja es manifestava dues dècades enrere. Un futur enllaç que, si s’arriba a materialitzar, s’afegiria a l’únic que hi ha actualment i que, per tant, oferiria una segona alternativa de connectivitat. El que potser ja ha quedat en l’oblit, però, i és l’objecte d’aquest article, és que a principi d’aquest segle hi va haver un projecte molt definit perquè Sant Vicenç tingués un altre enllaç, amb un segon pont d’entrada, a l’extrem oposat, al sud del nucli urbà. Un accés que durant uns anys es va veure com el de realització més immediata i del que, l’any 2003, fins i tot se’n va fer una imatge virtual, la que il·lustra aquesta informació. Però que les crisis econòmiques, els laberints administratius i, en definitiva, els plans frustrats van acabar tancant a les profunditats del calaix infinit dels projectes somniats i oblidats.

Aquell nou accés a Sant Vicenç anava estretament lligat al desenvolupament del sector polígon del Pla del Riu, que és la plana que s’estén entre la recta de la C-55 que va de Sant Vicenç fins a Castellbell i el traçat del Llobregat. Una àrea que havia de convertir-se en una de les portes d’entrada industrials de la comarca, de la mà de Projectes Territorials del Bages (PTB) la societat publicoprivada que es va promoure a principi d’aquest segle per fer realitat apostes estratègiques en aquest territori. I de la mà del que havia de ser el desplegament d’aquella àrea industrial, el 2003 PTB va posar sobre la taula una ambiciosa proposta de connexió per al poble. Connexió que anava lligada, alhora, al projecte que en aquell moment havia acabat de redactar per fer el que ara és l’enllaç de la carretera amb el pont (centenari) existent.

El que es proposava, com es pot veure clarament en la imatge, era utilitzar la connexió directa (avui dia encara pendent) amb el polígon del Pla de les Vives (el que queda per damunt de la carretera) per allà fer un primer viaducte que permetria salvar per sobre el pas de la C-55 i, d’aquesta manera, passar al polígon del Pla del Riu. Aquí, un vial recte (continuïtat del viaducte) acabaria enllaçant amb una rotonda de distribució, de la qual arrencaria l’altra gran peça clau d’aquell projecte: el pont que permetria creuar el pas del Llobregat per aterrar al nucli urbà de Sant Vicenç. En concret, aquell viaducte hauria connectat amb el carrer d’Alfons XIII (al final de la zona esportiva i davant de l’antiga fàbrica Cal Balet). La proposta pretenia proporcionar, com es deia anteriorment, una nova entrada i sortida al poble. Certament, hauria suposat una segona porta d’accés, però un dels punts negatius que tenia era que el punt on hauria desembocat al nucli urbà té barreres que no estan resoltes, com és el pas de la línia de Renfe. Per dir-ho d’una altra manera, aquell pont hauria suposat una alternativa a l’actual, però no hauria estat una solució òptima per al trànsit intern, ja que aquest hauria acabat confluint en les mateixes artèries viàries. És a dir, pel mig del poble.

Al contrari del que suposa l’aposta d’un enllaç per la part nord, com el que, tal com va explicar Regió7, està treballant actualment el departament de Territori de la Generalitat i que formarà part de l’estudi informatiu (ja encarregat), per crear un segon carril complet des de Sant Vicenç fins a Manresa en sentit nord a la C-55, i que inclou la variant que es vol construir a Castellgalí. La proposta de la qual es parteix és la de construir una gran rotonda al polígon de Castellgalí (a la banda esquerra de la C-55, en sentit nord) de la que en sortiria un vial elevat per salvar el pas, en primer lloc, de la mateixa carretera, i a continuació el curs del Llobregat. A l’altra banda del riu passaria entre el polígon industrial la Ceràmica (Sant Vicenç) i la urbanització de la Torre del Breny (Castellgalí), però més proper a aquest nucli. El traçat seguiria salvant primer la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (per sota) i després la de Renfe (amb un pas elevat), perquè tot aquest nou connector ha d’acabar enllaçant amb la carretera BV-1229, a la sortida nord del nucli urbà de Sant Vicenç cap al Pont de Vilomara.

El pont d'entrada i sortida de Sant Vicenç, única connexió amb la C-55

El pont d'entrada i sortida de Sant Vicenç, única connexió amb la C-55 / ARXIU/OSCAR BAYONA

El fet que es materialitzi aquest segon accés i que, a més, es faci de la manera que es planteja (al nord de l’actual i connectant amb la carretera del Pont de Vilomara), no només dotaria el municipi d’una segona porta d’entrada i sortida directa amb el que és el gran corredor viari del Bages (i no dependre així d’un únic accés), sinó que suposaria un canvi radical en la mobilitat interna del poble. Sant Vicenç té un nucli urbà absolutament partit pels traçats de dues vies de tren (Renfe i Ferrocarrils) que obliga concentrar el trànsit intern per passos molt concrets que són els que permeten superar aquestes barreres.

Trànsit concentrat dins del poble

Amb l’entrada actual, tot el trànsit ha de creuar per la mateixa artèria principal (l’avinguda del Secretari Canal i carrer Eduardo Peña, que formen el tram urbà de la BV-1229), encara que es dirigeixi a l’extrem més allunyat del nucli. Que és on també desembocaria el trànsit si s’hagués fet aquella entrada pel sud. En canvi, un segon accés com el que es planteja faria que pràcticament la meitat de la població pogués accedir a la seva zona de residència d’una manera molt més directa, sense haver de creuar pel mig del poble. I, a més a més, restaria tot el trànsit derivat del municipi veí del Pont de Vilomara, que si vol connectar amb la C-55 per anar cap al sud ho fa per Sant Vicenç, creuant-ne tota la trama urbana. I aquests disposarien, per tant, d’una connexió molt més directa i ràpida que l’actual amb la carretera.

Pel que fa a Castellgalí, el mateix accés podria donar una connexió directa amb la urbanització de la Torre del Breny, que queda situada a l’altra banda del riu Llobregat, i que per arribar-hi cal passar forçosament per dins de Sant Vicenç.

Repartiment a parts iguals

Fàcilment, es pot calcular, per l’estructura que té el municipi (en què sobretot el pas de la línia de la Renfe divideix gairebé per la meitat el nucli urbà), i que als veïns del Pont els sortiria molt més a compte utilitzar el futur enllaç, que la seva construcció suposaria repartir a parts iguals el volum d’entrades i sortides del poble entre les dues connexions.

Subscriu-te per seguir llegint