Aguilar de Segarra, entre els tres principals "paradisos fiscal de l'automòbil", segons l'AEA

Aguilar de la Segarra, juntament amb els municipis madrilenys de Rozas de Puerto Real i Patone són els tres principals "paradisos fiscals de l'automòbil" dels 27 que hi ha a Espanya, segons publica un estudi realitzat per l'associació de defensa del conductor Automobilistes Europeus Associats (AEA). Un altre municipi bagenc que també apareix a la llista és Rajadell.

Es tracta de localitats on el nombre de vehicles de nova matriculació supera la xifra d'habitants censats amb índexs de motorització molt superiors a les dels Estats Units o el Japó. I, segons l'AEA, això es deu al fet que els seus Ajuntaments fixen l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) molt més econòmic: per exemple, a Aguilar i Rajadell és vuit vegades inferior al que es cobra a Barcelona.

Segons l'AEA, aquesta diferència ha fet que moltes empreses de lloguer i de rènting hagin concentrat la matriculació de les seves flotes en aquests municipis, com Aguilar, Rozas de Puerto Real o Patone, on han obert sucursals pel seu tractament fiscal favorable. I, "a canvi, als ajuntaments cada any els toca la loteria pels ingressos que reben per l'impost d'uns vehicles que no circulen, ni circularan mai, per aquesta població", detalla l'estudi.

L'informe titulat 'Estudi sobre fiscalitat municipal de l'automòbil' analitza les diferències de fiscalitat que hi ha als municipis espanyols respecte de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica i detalla l'existència de 27 "autèntics paradisos fiscals" i diferències de fins al 900 % entre els municipis amb menor i major fiscalitat.

Aprofitar la llei

L'AEA explica que aquest impost, creat a Espanya fa 34 anys en substitució de l'impost de circulació de vehicles genera uns ingressos anuals d'uns 3.900 milions d'euros a les hisendes locals.

L'impost es paga segons la potència fiscal del vehicle, en el cas de turismes; en funció de la cilindrada, en el cas de les motos; i el pes i el nombre de seients, en el cas dels camions i autobusos, respectivament, d'acord amb una tarifa mínima establerta per a tot el territori estatal, a excepció del País Basc i Navarra.

Així funcionen els radars autònoms que arriben aquest abril a Catalunya | Vídeo

Tot i això, la llei permet als ajuntaments incrementar discrecionalment aquestes quotes i poden arribar a cobrar fins al doble de la tarifa mínima, una situació que passa a 8 de les 52 capitals de província espanyoles, segons recull l'informe d'AEA.

La llei també permet aplicar bonificacions de fins al 75% en funció del carburant i les característiques dels motors, i fins i tot exonerar del pagament de l'impost als vehicles històrics i de més de 25 anys.

Dels 34 euros de Santa Cruz de Tenerife als 88 de Sant Sebastià

Així, per exemple, un vehicle tipus mitjà, d'11,99 cavalls de potència fiscal, assenyala AEA al seu informe, paga a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife 34,08 euros; a Madrid, 59 euros; a Barcelona, 68,16 euros; i a Sant Sebastià, 87,93. És a dir, un 158% més car a Sant Sebastià que a Tenerife.

A més, segons l'informe, les diferències de tarifes no només es produeixen entre les capitals de província de diferents comunitats autònomes, sinó també entre ajuntaments d'una mateixa província.

Així, per exemple, la tarifa que cobra el municipi de Las Rozas de Puerto Real o Patones, a la Comunitat de Madrid, és set vegades més barata que la que es cobra a Madrid capital; o dins mateix de Catalunya, la que cobren els municipis de Rajadell o Aguilar de Segarra, com ja s'ha esmentat, és vuit vegades inferior al que es cobra a Barcelona.

Tot va començar el 2000, quan les matrícules van deixar de mostrar la província

AEA explica que l'origen d'aquest fenomen dels "paradisos fiscals" es va originar arran de l'eliminació de l'indicatiu provincial de les matrícules espanyoles, el setembre del 2000, fet que va permetre als propietaris de grans flotes de vehicles destinats al lloguer de cotxes i al rènting concentrar la matriculació dels seus vehicles a municipis amb una baixa fiscalitat.

El municipi madrileny de Las Rozas de Puerto Real n'és el principal exemple, ja que, amb 578 habitants, l'any passat s'hi van matricular 37 vehicles per habitant.

En general, l'informe de l'AEA considera "paradisos fiscals" Las Rozas de Puerto Real (578 habitants), Patones (566), Venturada (2.445), La Hiruela (74), Navacerrada (3.282), Colmenar de Arroyo (1.947), Robledo de Chavela (4.705), Moralzarzal (14.124), Collado Mediano (7.490), Redueña (304), Torrelaguna (4.949), Brunete (11.014) i Torremocha del Jarama (1.144), a la Comunitat de Madrid.

A la província de Barcelona, Aguilar de Segarra (294), Rajadell (571) i Les Cabanyes (998). A Castelló, Sarratella (110); a València, Castielfabib (291) i Pobla de Sant Miquel (53); Escorca (194), a Mallorca; Benidoleig (1.218) i Facheca (101) a Alacant; Retascón (71), a Saragossa; Montejaque (938) i Macharaviaya (523), a Màlaga; Tejeda (1.844) a Las Palmas; i Borox (14.114), a Toledo.