Tres dies que no s'oblidaran. Bilbao ha viscut aquest cap de setmana una marea vermella formada per més de 4.000 aficionats del Bàsquet Manresa arribats a la ciutat amb ganes d'acompanyar l'equip en la seva primera final europea. Caminessis per on caminessis, hi havia persones lluït amb orgull samarretes i bufandes del Baxi i a les grades del Bilbao Arena es van viure escenes que quedaran per sempre en la història de Manresa i del seu principal equip de bàsquet.
En aquest article recollim de forma cronològica alguns dels moments que han marcat aquest pas de milers i milers de manresans per Bilbao. Des de les rues per la ciutat, la de diumenge amb més de 3.000 persones segons la Policia Local, fins a l'eufòria i la tensió viscuda a les grades. I tot, amb un comportament exemplar, tal com va reconèixer la televisió basca.
Divendres
El viatge a Bilbao va començar per a la gran majoria d'aficionats al Baxi Manresa divendres. Unes 3.000 persones ha s'hi van desplaçar per assistir a la semifinal. Tres autobusos van sortir del Nou Congost amb unes 180 persones i Regió7 va se rallà per comprovar l'ambient que s'hi respirava.
La primera demostració de força de l'afició manresana a Bilbao va ser la rua que va sortir del barri antic a primera hora de la tarda i que va desfilar fins al Bilbao Arena, a l'espera de l'arribada dels jugadors.
El color vermell va acabar tenyint tot l'exterior del pavelló. Allà, els més de 4.000 aficionats de l'equip bagenc van donar la benvinguda a l'equip.
La victòria contra el Riesen Ludwigsburg va fer esclatar l'eufòria al Bilbao Arena i els crits de celebració van sonar per tot el pavelló. Grans, petits, aficionats i jugadors, van convertir el recinte en una autèntica festa.
Dissabte
Tot i no haver-hi partit, dissabte va ser un dia de ressaca emocional. Una jornada per reviure tot el que va passar. Va ser un bon moment per rememorar com d'il·lusionada es mostrava l'afició.
També van celebrar-se els premis de la temporada de la Lliga de Campions, on el Baxi va convertir-se de nou en el protagonista. L'equip bagenc va obtenir cinc guardons, entre ells el de millor jugador de la competició, per a Chima Moneke, i el del millor entrenador, per a Pedro Martínez.
Diumenge
De nou, diumenge era dia de partit. El color vermell va tornar a omplir els carrers de Bilbao. Molts aficionats van passar les hores prèvies a la Fan Zone habilitada a l'Arenal, on van aprofitar per fer-se fotos amb la copa. Entre ells, compartien un desig comú: que el Baxi guanyés a la nit. Els del Lenovo Tenerife no ho tenien tan clar.
La rua massiva de divendres va repetir-se diumenge amb èxit de convocatòria.
Els instants previs al partit, el Bilbao Arena va esdevenir un miratge del Nou Congost. Milers de persones s’aplegaven a l’entrada per animar l’equip amb càntics i crits plens d’esperança. Els jugadors, incrèduls, gravaven l'escena.
A la festa també hi eren Pere Camprubí i Dani Díaz, els dos manresans que van proposar-se una proesa per acompanyar el Baxi a la Final Four: fer el trajecte de Manresa a Bilbao en les seves Vespa de l’any 1982 decorades per a l’ocasió amb samarretes i bufandes del Manresa. 600 quilòmetres en dos dies, tres-cents per jornada.
Dilluns
La matinada de diumenge a dilluns, i amb algunes cares llargues per la derrota del Baxi davant el Lenovo Tenerife, ha sigut el moment de tornar cap a casa. Amb unes hores ja transcorregudes des del final del partit, dilluns ha permès veure algunes imatges que van quedar amagades sota la tristesa del moment, com són les de Joe Thomasson i el seu fill quan el Lenovo Tenerife rebia la copa.
