El Baxi paga el dèficit en la gestió de les faltes personals

Els tirs lliures són un element determinant en el bàsquet. La gestió de quan cal fer les faltes per aturar el joc del rival o per evitar que aquest tiri massa tirs lliures o quan provocar-les per desencallar un atac que es troba en crisi pot resoldre molts partits. El Baxi Manresa d'enguany, que té molts dèficits, també té aquest. Segons les dades publicades pel lloc web "El Rincón del Supermánager", els manresans són, de moltíssim, l'equip de l'ACB amb un diferencial negatiu més gran. És tan enorme la diferència, que arriba als 82 tirs no respecte dels primers, sinó del principal perseguidor en aquest dubtós rànquing, que és el Joventut.

El Baxi provoca poques faltes que portin a la línia de tirs lliures, el segon que menys, però el que decanta del tot la balança són l'excessiu nombre de personals que comet i que permeten al rival sumar d'un en un. En aquest cas, el més proper és l'UCAM Múrcia, amb seixanta tirs lliures menys. Una brutalitat.

Algunes reaccions dels aficionats s'han apressat a donar la culpa als àrbitres de tot. És cert que hi ha hagut partits, com a Santiago, en què el mateix Pedro Martínez es va queixar d'una falta determinant indicada a Guillem Jou en els últims segons, que no han estat afortunats en aquest aspecte per als bagencs. Però seria un error imputar-ho tot a aquest aspecte. N'hi ha d'altres que mostren les dades i que han de tenir influència per força.

Inestabilitat i jugadors fora de lloc

Un dels motius clars és la inestabilitat de la plantilla durant tota la temporada, sobretot en les posicions més properes al cèrcol. A causa de les baixes de Hamilton, Olumuyiwa i, en alguns moments, Tyson Pérez, el Baxi ha hagut de jugar durant molts partits amb basquetbolistes fora de posició o assumint més responsabilitat de la que li toca. El mateix Tyson o Steinbergs actuant de cinc, Vaulet de quatre, una posició en què s'ha quedat, o fins i tot Marcus Lee disposant de més minuts dels que se li suposaven. Aquest fet ha provocat defenses en inferioritat i han derivat en faltes.

També és interessant anar a la llista de jugadors amb més faltes comeses per partit de la lliga, després de 16 jornades. Entre els cinquanta primers trobem quatre jugadors del Baxi. Curiosament, el primer és Harding (17è), a qui sovint es retreu el seu poc esperit defensiu. És una demostració més que si es defensa malament, es fan massa faltes. La resta són Steinbergs (21è), Sagnia (34è) i Vaulet (49è.). En la llista de faltes rebudes, en canvi, només hi ha un reprentant manresà, Adam Waczynski, en una discreta 40a posició. La conclusió és que l'equip ha buscat poc les faltes, segurament perquè ha utilitzat poc el joc interior per falta d'elements, i no ha defensat prou bé com per contenir el rival de manera "legal".

Dos de tres i nombre de possessions

El fet de tirar més tirs lliures que el rival és interessant quant a resultat perquè si mirem la llista dels setze partits del Baxi a la lliga, només en tres d'ells ho ha aconseguit. I en dos, ha guanyat. Va passar en la segona jornada, a Granada, i també en la 14a, contra el Girona, en tots dos casos amb resultat positiu. Només no va succeir contra l'UCAM, en què es va llançar més i es va perdre, i davant del Baskonia, en què es va assistir menys a la línia i es va guanyar.

També és cert que la manera de jugar del Baxi pot determinar que hi hagi més faltes en general i, per tant, més possibilitats de tirs lliures. L'equip de Pedro Martínez és el que juga partits amb més possessions de l'ACB i és evident que si hi ha més jugades, hi ha més possibilitats de faltes. Això podria explicar les faltes en contra, però no les poques a favor, que demostren que segurament falta agressivitat.

Com fa dos anys, però diferent

Fent un repàs als quatre anys de Pedro Martínez en aquesta etapa al Congost, trobem que hi ha hagut comportaments diferents quant a l'assistència a la línia de tirs lliures. Aquesta temporada, com en moltes altres coses, és diametralment oposada a la passada, en què es llançaven cinc tirs lliures més i se'n rebien gairebé sis menys. Tot i disposar de jugadors més contundents, com Bako, Sima o Moneke, aquests eren grans defensors, a part que segurament també van anar adquirint més respecte per part dels àrbitres a mesura que se succeïen les victòries. En la llista dels 50 de més faltes comeses de l'any passat només hi havia Thomasson, Bako i Valtonen.

Però sí que hi ha similitud amb l'equip de fa dos anys. En aquella lliga, cal recordar-ho, no hi havia públic i el factor ambiental era important, ja que els cops se sentien més. El Baxi gairebé cometia les mateixes faltes, massa, que ara. En aquest sentit, destacava un Scott Eatherton (2n de la llista) al qual va costar contenir-se. Tot i aquest dèficit, els resultats a la pista van ser bons. Segurament hi havia d'altres variants, com les que ha de trobar el Baxi actual per salvar-se. I si es pot millorar la relació amb els tirs lliures, millor.

Subscriu-te per seguir llegint