La comunitat religiosa de l'Espunyola resa perquè plogui enmig de l'expectació mediàtica

Dos-cents feligresos així com curiosos i mitjans fins arribar a les cinc-centes persones s'apleguen a l'església de la Mare de Déu dels Torrents

Miquel Spa

Miquel Spa

L’església de la Mare de Déu dels Torrents de l’Espunyola va viure aquest diumenge al migdia una cerimònia religiosa amb processó per demanar a la verge que plogui i, així, freni l’actual situació de sequera. La missa, presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa, va congregar uns dos-cents feligresos de l’Espunyola, Montmajor, Berga i els pobles del voltant i més de dues-centes persones més que la van escoltar des de l’exterior perquè a dins ja no s’hi cabia. La cerimònia va oferir dos plans d’interpretació. D’una banda el de la missa en si, seguida amb devoció i fe per par part d’una comunitat local creient que veu en la pregària un ritus comunitari autèntic. Aquests feligresos van celebrar l’eucaristia en la normalitat de la seva pràctica religiosa setmanal. L’altre pla d’interpretació va oferir en la perifèria de l’acte un espectacle de cameres i periodistes cridats per la notícia de Regió7, curiosos i escèptics en la finalitat última de la missa que van impregnar la missa d’un aire d’esperpent.

VÍDEO | La pregària demana pluja i atreu curiosos

Oscar Bayona

Feia seixanta anys que l’església no acollia una cerimònia específica per fer ploure. En Llorenç Torrevadella, un dels portants de la talla assegut a l’altar major, recordava que va ser el 1963. En les lectures i el sermó, el bisbe de Solsona va pregar a la Mare de Déu perquè intercedeixi en l’arribada de precipitacions a la zona. Asseguts a la nau central, nombrosos veïns de l’entorn, la gran majoria dels quals d’avançada edat, van viure l’acte amb emoció no tan sols per la fe veritable de la petició que estaven fent a la verge sinó que també pel fet que repetien una acció habitual en la infantesa. Alguns recordaven amb nostàlgia haver participat en antigues processons i ho comentaven saludant-se els uns als altres perquè a l’interior del temple tothom més o menys es coneixia. 

Processó de la Mare de déu dels Torrents

Moment de la cerimònia / Oscar Bayona

Conesa va dedicar paraules reiteradament a la sequera en l’homilia: «amb aquesta confiança, que hem après de Jesucrist, ens dirigim al Pare del cel i li demanem aigua per als nostres camps ressecs després d’un llarg hivern sense pluges. Reconeixem tota la creació com un do de Déu i, per això, preguem al Creador que regui els nostres camps per tenir una bona collita. Alhora, li demanem la seva gràcia. En les oracions per demanar la pluja, l’Església ens ensenya a dir: «concediu-nos la pluja que ens convé, a fi que, ajudats suficientment amb els dons presents, desitgem amb més confiança els béns eterns». I va remarcar «no acudim a Déu perquè faci un acte de màgia i ens saciï de pa. Això seria temptar Déu. Li demanem que ens ajudi a cobrir les nostres necessitats materials perquè, d’aquesta manera, ens puguem dedicar més a buscar les coses espirituals». El cap de la diòcesi va cloure el sermó convidant a una pregària per l’aigua: « la invoquem com a Verge dels Torrents, perquè des de molt antic el nostre poble l’ha venerat en aquest indret i amb aquest nom. En unes antigues súpliques per la pluja a la Mare de Déu dels Torrents es diu: Puix podeu remeiar l’ànsia, de tots los vostres sirvents; deu-nos pluja amb abundància, Verge santa dels Torrents. En vostra ma està Senyora, la aigua, que necessitem: per això, gran Protectora, de bon cor vos supliquem, que, si es voluntat de Deu, regueu nostres aliments». En acabar la cerimònia, dos portants van treure la figura de la Mare de Déu i van fer un tomb al temple en processó seguits dels creients, curiosos i corresponsals retransmetent en directe. L’acte es va tancar amb la lectura d’una pregària que el papa Pau VI va escriure també dedicada a la petició de pluges.

«Veiem el somriure irònic»

El 1920 l’escriptor espanyol Ramon Maria del Valle Inclan va concebre a partir d’obres com Luces de Bohemia l’estil literari i artístic de l’esperpentisme a partir de la deformació de la realitat accentuant-ne els trets grotescos. Ja en la segona meitat del segle passat seria el cineasta Luís Garcia Berlanga qui exportaria l’esperpentisme al gran públic amb pel·lícules com Los jueves milagro. El llarg explica com en un poble petit de l’Espanya dita profunda en crisi per la pèrdua de clients del seu balneari, els capitostos locals recorren a la picaresca inventant l’aparició d’un sant. Els veïns invoquen l’arribada setmanal de Sant Dimas per la revifada del balneari i la riquesa a partir de l’aigua. El segon pla de percepció de la missa es va situar en aquest context. Conscient d’aquesta doble mirada sobre la pregària a la verge, el bisbe de Solsona va argumentar en el sermó «sabem que ens veuen amb escepticisme; veiem que els mitjans ho expliquen amb un somriure irònic, però no fem res més que demanar a la Mare de Déu pel que necessitem, amb naturalitat». 

Entre els dos-cents curiosos i corresponsals congregats fora del temple imperava el convenciment que la cerimònia per demanar pluja a la Mare de Déu era poc més que una broma. L’Ajuntament va disposar un servei de gestió del trànsit i va habilitar dos espais per aparcar on s’hi van alinear un centenar de vehicles. El cos dels Mossos d’Esquadra va controlar l’accés a la pista forestal i al pla de l’església. 

Subscriu-te per seguir llegint