Arnella recorda com es va amagar al Berguedà ajudat per mossèn Ballarín

La llibreria Sense Paraules de Berga es va omplir en la presentació del llibre «Jaume Arnella. Artesà de cançons» el qual explica la vida del cantant de cançons populars i l’evolució de tot un moviment cultural que, a mitjans dels anys 60, es va proposar reivindicar i reviure la cultura i la música tradicional. 

Arnella va explicar com mossèn Josep Maria Ballarín li va donar refugi en plena dictadura franquista. A causa de la vinculació del cantant amb «associacions clandestines», els advocats del col·lectiu Ronda el van aconsellar desaparèixer durant unes tres setmanes «perquè havien trobat el meu nom en l’agenda d’un detingut». Arnella va cercar refugi a «Cal Ballarín», al santuari de Queralt de Berga, i el mossèn li va dir que «allà no era el lloc més segur perquè a ell també el tenien fitxat». Li va aconsellar «amagar-se unes setmanes» a la fonda Cal Marxandó de Sant Jaume de Frontanyà. 

Durant l’acte, Arnella va cantar diverses cançons reivindicatives com «La jornada de vuit hores», entre altres. Durant l’acte de presentació del llibre hi va haver la presència del periodista Ferran Riera Vives, autor del llibre, qui ha construït un relat sobre aquells anys decisius que van marcar la recuperació de la música tradicional i de la cultura popular a Catalunya, en plena dictadura franquista i posteriorment en la transició democràtica. 

A la llibreria Sense Paraules de Berga, els capgrossos de mossèn Ballarín i de mossèn Anglarill van acompanyar Arnella i Riera durant tota la vetllada.