El sí va guanyar amb un 71% la consulta del 2015 però cinc dels tretze pobles van dir ‘no’

Santa Maria de Merlès va votar seguir al Berguedà, Sant Feliu Sasserra al Bages, i Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi i Sant Bartomeu del Grau a Osona

La consulta del Lluçanès que es va fer el 26 de juliol del 2015 va registrar una participació del 55,15% (es requeria un mínim del 35% per tenir validesa) i va dir ‘sí’ a convertir-se en comarca amb el 70,73% de vots a favor i el 26,35% en contra. Van votar 3.755 persones d’un cens d’unes 6.800 més grans de 16 anys.

Van participar a la consulta els tretze municipis del Lluçanès, onze dels quals són actualment d’Osona: Alpens, Lluçà, Sant Martí d’Albars, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. Un és del Berguedà: Santa Maria de Merlès. I un és del Bages: Sant Feliu Sasserra.

Dels tretze municipis, cinc van votar en contra de crear la nova comarca: Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, tots limítrofs.

A Santa Maria de Merlès, el no a ser del Lluçanès va ser rotund (71 ‘no’ i 19 ‘sí’, d’un cens de 151 habitants); per tant van votar seguir al Berguedà. I a Sant Feliu Sasserra també va guanyar quedar-se a la comarca actual, el Bages, però amb una diferència molt ajustada (153 ‘sí’ i 173 ‘no’, d’un cens de 544).

El sí es va imposar a vuit municipis, i va arrasar a Prats, que seria la capital; i el no a cinc. Un resultat que va deixar un escenari que obligava a fer equilibris perquè acabés prosperant. Això va fer que s’encallés i més endavant s’aparqués coincidint amb un context polític complicat, amb eleccions al Parlament amb més freqüència de l’habitual i amb l’aplicació de l’article 155. Més endavant, la covid tampoc hi va ajudar, i ara que hi ha estabilitat al Govern i que és un tema que continua sobre la taula, es vol desencallar. Els alcaldes ho valoren positivament però admeten que la realitat és «complexa» i que «cal estudiar la millor manera possible». El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, defensa la necessitat d’arribar a un consens amb el conjunt de municipis i no integrar només els pobles favorables, «ja que aquesta alternativa aniria en contra d’impulsar una política unitària per al territori». Tot i això, segons l’alcaldessa d’Alpens i delegada del Govern a la Catalunya central, Montse Barniol, «la llei regula que els ajuntaments que queden al límit de la comarca puguin decidir si en formen part o no». Per tant, queda a l’aire quina seria la decisió final dels municipis on fa vuit anys van votar en contra de ser del Lluçanès, i de definir quantes poblacions configuraran la futura comarca.

Subscriu-te per seguir llegint