El sí va guanyar amb un 71% la consulta del 2015 però cinc dels tretze pobles van dir ‘no’

La consulta del Lluçanès que es va fer el 26 de juliol del 2015 va registrar una participació del 55,15% (es requeria un mínim del 35% per tenir validesa) i va dir ‘sí’ a convertir-se en comarca amb el 70,73% de vots a favor i el 26,35% en contra. Van votar 3.755 persones d’un cens d’unes 6.800 més grans de 16 anys.

Van participar a la consulta els tretze municipis del Lluçanès, onze dels quals són actualment d’Osona: Alpens, Lluçà, Sant Martí d’Albars, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. Un és del Berguedà: Santa Maria de Merlès. I un és del Bages: Sant Feliu Sasserra.

Dels tretze municipis, cinc van votar en contra de crear la nova comarca: Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, tots limítrofs.

A Santa Maria de Merlès, el no a ser del Lluçanès va ser rotund (71 ‘no’ i 19 ‘sí’, d’un cens de 151 habitants); per tant van votar seguir al Berguedà. I a Sant Feliu Sasserra també va guanyar quedar-se a la comarca actual, el Bages, però amb una diferència molt ajustada (153 ‘sí’ i 173 ‘no’, d’un cens de 544).

El sí es va imposar a vuit municipis, i va arrasar a Prats, que seria la capital; i el no a cinc. Un resultat que va deixar un escenari que obligava a fer equilibris perquè acabés prosperant. Això va fer que s’encallés i més endavant s’aparqués coincidint amb un context polític complicat, amb eleccions al Parlament amb més freqüència de l’habitual i amb l’aplicació de l’article 155. Més endavant, la covid tampoc hi va ajudar, i ara que hi ha estabilitat al Govern i que és un tema que continua sobre la taula, es vol desencallar. Els alcaldes ho valoren positivament però admeten que la realitat és «complexa» i que «cal estudiar la millor manera possible». El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, defensa la necessitat d’arribar a un consens amb el conjunt de municipis i no integrar només els pobles favorables, «ja que aquesta alternativa aniria en contra d’impulsar una política unitària per al territori». Tot i això, segons l’alcaldessa d’Alpens i delegada del Govern a la Catalunya central, Montse Barniol, «la llei regula que els ajuntaments que queden al límit de la comarca puguin decidir si en formen part o no». Per tant, queda a l’aire quina seria la decisió final dels municipis on fa vuit anys van votar en contra de ser del Lluçanès, i de definir quantes poblacions configuraran la futura comarca.

Subscriu-te per seguir llegint