El Bages perd població estrangera per primer cop en sis anys

La Cerdanya és la que registra una caiguda més gran d’immigrants provinents d’altres països, mentre que la resta creixen i el Moianès acumula vuit augments consecutius

Celebració de la comunitat de Manresa de benvinguda de l'any nou xinès

Celebració de la comunitat de Manresa de benvinguda de l'any nou xinès / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé

David Bricollé

El Bages va perdre l’any passat població estrangera, una situació que no es donava des de feia sis anys. El 2016 va ser l’últim que havia registrat una caiguda, passant dels 17.901 del 2015 a 17.490, i des de llavors s’havien produït cinc augments consecutius, que havien dut en aquest període de temps un creixement del 33%, fins a situar el nombre d’estrangers de la comarca en un total de 23.276 al final del 2021. Però el tancament del 2022 ha portat una pèrdua de l’1,1% (259 persones menys) situant-se la xifra global a l’entorn dels 23.000.

Però la comarca que ha registrat una caiguda més gran de tot Catalunya en termes relatius és la Cerdanya, que ha perdut el 3,3% d’aquesta població (un centenar de persones), fins a situar-se en 2.716 estrangers. Aquesta demarcació acumula dos anys de pèrdues, ja que el 2021 també va tenir una baixada del nombre d’immigrants en relació amb l’any anterior. Son variacions que es posen de manifest després que l’Institut d’Estadística de Catalunya hagi publicat les últimes dades oficials de població estrangera, corresponent al 2022. S’ha de dir que, en el cas del Bages, la xifra del 2021 era el seu màxim històric, el primer cop que superava la barrera dels 23.000 habitants provinents d’altres països, i que malgrat el descens es manté per damunt d’aquest llindar.

EVOLUCIO DE LA IMMIGRACIÓ PER COMARQUES

Evolució de la immigració per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per contra, la resta de comarques de l’àrea d’influència de Regió7 han crescut. El cas més significatiu és el del Moianès, perquè amb el del 2022 suma vuit augments consecutius que han fet que passi de menys d’un miler d’immigrants d’altres països el 2014, als 1.381 amb què s’ha tancat l’últim any (un creixement del 52%).

També l’Anoia dona continuïtat a una tendència a l’alça que, en aquest cas, arrenca del 2016. Des de llavors, la població estrangera a la comarca ha sumat 2.903 persones més, fins a situar-se en les 11.885 actuals (+32,3%). El Solsonès porta cinc anys de creixements consecutius i supera el llindar de les 1.500 persones estrangeres, alhora que encara està lluny del seu sostre, que es va produir el 2011, quan pràcticament van arribar a ser 2.000 persones. Pel que fa al Berguedà, el que fa és remuntar després d’una caiguda, la del 2021. Una remuntada, però, prou significativa, ja que l’augment és de gairebé el 3% respecte l’any anterior i fa que superi per primer cop la barrera dels 4.000 estrangers, que havia assolit entre el 2008 i el 2011.

totes les comarques de casa nostra es troben clarament per sota de la mitjana de Catalunya de població estrangera, que és del 16,3%

Ara bé, aquests creixements registrats en general a les comarques centrals en l’arribada d’immigrants contrasta amb un altre fet que posen de manifest aquestes mateixes xifres. I és que la majoria de les nostres demarcacions se situen a la banda més baixa de Catalunya en el pes que suposa aquesta població estrangera en relació amb la total que hi ha a cadascuna d’elles. Precisament, les dues que més han crescut en l’últim any, el Moianès i el Berguedà, son la quarta i la cinquena per la cua en aquest percentatge, tal i com es pot veure en el rànquing que il·lustra aquesta informació, ja que la gent vinguda d’altres països equival al 9,6% i al 10%, respectivament, del seu nombre total d’habitants.

Rànquing de % de població estrangera per comarques

Rànquing de % de població estrangera per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Molt lluny, per tant, de la mitjana de Catalunya, que és del 16,3%. De fet, totes les comarques de casa nostra es troben clarament per sota d’aquesta mitjana. La que presenta un percentatge més elevat és la Cerdanya, on el 14 % de la seva població és arribada d’altres països. Per sobre del 10% hi ha també l’Alt Urgell (13,3%), el Bages (12,7%) i el Solsonès (11,2%). Com s’ha dit anteriorment, el Berguedà se situa just en el 10%, mentre que el Moianès (9,6%) i l’Anoia (9,5%) estan per sota. Aquests percentatges se situen encara a més distància de les comarques que estan al capdamunt d’aquest rànquing i que, com es pot veure, està encapçalat per la Segarra, on pràcticament el 30% de la seva població és arribada d’altres països, seguit de l’Alt Empordà, on suposa una quarta part del total. Per sobre del 20% encara hi ha cinc comarques més, com són el Barcelonès, el Gironès, la Selva, el Baix Empordà i el Segrià.

1,2 milions d'estrangers a Catalunya

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.271.810, el que suposa que ha augmentat en 21.145 respecte l’any 2021 anterior. L’Idescat assenyala que cal tenir en compte que les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2021, 42.371 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 38,1% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 29,3% Amèrica del Sud.

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (53,1%), Castelló d'Empúries (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 359.480, amb un augment d’11.178 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 58.037 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (35.215), Terrassa (31.516) i Lleida (29.129). A les nostres comarques, les principals nacionalitats representades pràcticament no ha variat en els últims cinc anys.

En relació amb l'any anterior, si es considera la població estrangera segons el continent d'origen, la població europea és la que augmenta més en termes absoluts (13.906 persones) i en termes relatius (3,6%). Els europeus comunitaris augmenten en 11.303 persones (4,0%) i els originaris de la resta d’Europa en 2.603 persones (2,5%).

Amèrica i Oceania són els altres continents que augmenten els seus efectius. La població originària d’Amèrica creix en 8.548 persones, un increment anual del 2,4%, mentre que d’Oceania el creixement és de 12 persones (1,2%).

En canvi, la població estrangera d’Àsia i d’Àfrica disminueix. La primera ho fa de 607 persones (-0,3%) i la segona de 735 persones (-0,2%).

Estructures per edat i sexe

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d'homes (51,7%). Pel que fa a l'estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments entre els 10 i 19 anys i en els majors de 30 anys, especialment dels 45 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 10 anys, i dels 20 a 29 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Entre els països amb almenys 100 estrangers, Mauritània (81,0%), Mali (78,9%), Gàmbia (77,8%), Sierra Leone (76,9%) i Senegal (75,8%) són els que tenen major percentatge d’homes. En canvi, Tailàndia (17,5%), Belarús (32,5%), Hondures (32,7%), Nicaragua (34,1%) i Rússia (35,0%) són els països amb menor percentatge d’homes.

Subscriu-te per seguir llegint