El Parlament fa realitat la nova comarca del Lluçanès

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest migdia el projecte de Llei de la comarca del Lluçanès, que d’aquesta manera es converteix oficialment en el territori administratiu número 43 de Catalunya, integrat per un total de nou municipis. Una nova demarcació oficial que arriba després de gairebé una dècada i mitja de tramitació, a un menys d’un mes de les eleccions, i que d’entrada no comptarà encara amb un Consell Comarcal, que haurà d’esperar quatre anys. L’aprovació ha prosperat amb 80 vots a favor dels grups parlamentaris d’ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, i 49 en contra del PSC, Ciutadans, VOX i el Grup Mixt. Prèviament, s’ha tombat una esmena de Ciutadans de retorn de la proposta. L’aprovació ha acabat amb un llarg aplaudiment dels diputats dels grups favorables adreçant-se a la tribuna, on hi h representants de la nova comarca.

Satisfacció entre els alcaldes del Lluçanès: "Ser comarca ens donarà un tracte més proper"

Els partits de l’oposició que no hi han donat suport n’han criticat sobretot el procediment i el moment. Que s’hagi fet per via d’urgència i a menys d’un mes de les eleccions municipals. En aquest sentit, la diputada del PSC Marta Moreta expressava en la seva intervenció que «s’han de fer processos racionals, no es pot anar a demanda de la gent. No podem donar suport a aquesta llei feta amb presses». Hi afegia que «és una acció electoral. Fa set anys que no es parla del Lluçanès si que no arriba a aquest parlament, i ara a 25 dies de les eleccions municipals se’n parla perquè els convé». Moreta incidia en què el debat del projecte de creació de la comarca del Lluçanès «planteja una cosa que no es va demanar en la consulta ciutadana que es va fer el 2015, que és la creació d’una mancomunitat com a pas previ, que es dissoldrà posteriorment. Aquesta llei no parla en cap moment del Consorci del Lluçanès, que ja és una mancomunitat que agrupa 13 municipis. Què passarà amb aquest Consorci? Es dissoldrà? Duplicarem serveis?».

La diputada berguedana d’ERC Alba Camps ha defensat l’aprovació destacant que el Lluçanès «neix fonamentat en la realitat d’una radicalitat democràtica. La d’una consulta ciutadana prèvia i la d’una realitat que fa que sigui un territori que ja fa molts anys que existeix i que treballa de la mà, amb serveis conjunts». Es va adreçar a les persones que van dir que no a la comarca en la consulta del 2015: «és possible que tinguin una incertesa, és comprensible però els demano confiança i temps. El Govern ho ha planificat amb prou cura perquè aquesta comarca neixi amb els millors fonaments». I hi afegia que «hi ha qui ha intentat bloquejar-ho durant anys i ara ens acusa d’electoralisme. El que hi ha és compromís amb els drets expressat per la ciutadania».

Anna Erra, diputada de Junts per Catalunya, destacava que el Lluçanès «forma part d’un altiplà característic, un territori propi i una marca que els identifica. Històricament els habitants del Lluçanès han tingut aquesta sensació de pertinença a aquest territori natural. El territori ho té clar que la comarca millorarà la seva qualitat de vida perquè amb les noves competències podran atendre millor les seves necessitats. I un estalvi econòmic perquè permetrà una millor mancomunació de serveis». I reblava que «per a nosaltres, una consulta a la ciutadania és sempre vàlida i ferma. I avui donem resposta als resultats d’aquella consulta».

El que s’ha aprovat definitivament aquest dimecres al migdia, en base al Projecte de llei al que el Govern de la Generalitat va donar llum verd el 21 de març passat, és la creació de la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. En queden fora quatre dels inicialment previstos, entre els quals Santa Maria de Merlès (Berguedà). Son quatre poblacions on el 'no' al canvi va resultar guanyador en la consulta celebrada el 2015. Només Sant Feliu Sasserra es manté dels que van tenir un resultat negatiu, en aquest cas per un marge molt estret. Ara bé, tal i com ja va explicar en el seu moment, Sant Feliu pot adoptar un acord plenari en el qual manifesti la seva voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment, acord que s’haurà d’adoptar i comunicar al departament competent en matèria d’Administració local abans del 31 de març de 2026, deixant de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.

El d'ara és el pas definitiu en el procés iniciat el 2010. El text aprovat defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern.

El Consell Comarcal, el 2027

D’acord amb el Projecte de llei, el Consell Comarcal s’haurà de constituir després de la celebració de les eleccions municipals del 2027. Fins aleshores, els municipis implicats que ho acordin de forma voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, la Mancomunitat de municipis de la Comarca del Lluçanès, a qui correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca. En aquest període de transició, els serveis a la ciutadania estaran garantits a través del consell comarcal d'origen fins a fer-ne efectiu el traspàs a la nova comarca.

Els municipis implicats que ho acordin de forma voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, una mancomunitat. El Govern dotarà aquest òrgan dels recursos econòmics necessaris per al seu funcionament. En aquest sentit, les futures lleis de pressupostos corresponents als exercicis 2024 a 2027 incorporaran una previsió relativa a l'assignació a la Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès per garantir que disposi dels recursos necessaris per treballar en la implementació de la comarca. Una vegada constituït el Consell Comarcal, es dissoldrà la Mancomunitat d’acord amb els preceptes legals i estatutaris aplicables.

El Lluçanès seria la comarca número 43 després de la creació, el 2015, de la del Moianès. Inicialment havia d'estar formada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt (ara a la comarca d'Osona), Sant Feliu Sasserra (al Bages) i Santa maria de Merlès (Berguedà).

Els resultats del 2015

El Lluçanès va decidir que es volia convertir en comarca el 26 de juliol de l’any 2015, en una votació que va obtenir el 70,73% dels vots a favor. El sí es va imposar en la majoria de municipis, amb una participació del 55,14%, però hi va haver cinc poblacions on va guanyar l’opció de continuar formant part de la comarca vigent.

Entre els municipis que van mostrar-se favorables a la consolidació de la comarca del Lluçanès, n’hi va haver alguns on el sí es va imposar amb contundència, com és el cas de Prats de Lluçanès, a Osona, que va assolir el 94,79% de les paperetes favorables. En altres poblacions, el sí va superar el 50% dels vots, però amb un resultat més ajustat.

D’altra banda, el no es va quedar en el 26,44% dels vots recomptats, amb una clara victòria en municipis com Santa Maria de Merlès, al Berguedà, on el 78,02% dels vots van ser contraris a la formació del Lluçanès. En altres municipis com Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Agustí de Lluçanès el no també es va acabar imposant.