El sector agroalimentari suposa el 2,3% de tota l’economia de la Cerdanya

Les empreses que fan menjar facturen 6,5 milions d’euros dels 276 anuals que mou la comarca

La formatgeria 30 Cabres d’Éller, amb els seus responsables i el ramat | DIARI DE GIRONA

La formatgeria 30 Cabres d’Éller, amb els seus responsables i el ramat | DIARI DE GIRONA / Miquel Spa. Puigcerdà

Miquel Spa

Miquel Spa

El sector primari de la Cerdanya que sustenta la producció agroalimentària suposa actualment el 2,3% del negoci total que fan les empreses a la Cerdanya en un any. Aquest percentatge equival a un volum de facturació de 6,5 milions d’euros anuals sobre els 275,8 milions que mouen tot el teixit empresarial de la comarca.

El sector agroalimentari de la Cerdanya, amb dades separades de l’estricte sector primari de la ramaderia i l’agricultura, te ara un pes residual al costat de les grans indústries de la construcció, amb una facturació anual de 92,6 milions d’euros, i el turisme directe, amb 83,2 milions d’euros. Es dona el cas que d’aquest percentatge del 2,3% la immensa majoria està protagonitzat pel sector lleter. Així, segons l’estudi realitzat per la consultora Cluster Development per encàrrec del Consell Comarcal i Empresariat Cerdanya, el sector de l’alimentació a la comarca el centren la restauració, amb 14,4 milions d’euros de facturació i el 37,3% del negoci alimentari a la comarca. Ja lluny d’aquests guarismes, l’elaboració de làctics suposa una facturació anual de 4,7 milions d’euros i el 12,3% del negoci alimentari; l’elaboració de carn fresca 300.000 euros anuals, la qual cosa equival al 0,9% del negoci alimentari i la producció primària ramadera, amb 1,5 milions d’euros, o el que és el mateix, el 3,8% del mercat dels aliments a la Cerdanya. Es dona la circumstància que el sector agroalimentari passa per ser el cridat a convertir-se en una de les pedres angulars per als nous models que plantegen un sistema econòmic comarcal més endogen i menys centrat en el turisme residencial i la construcció.

Pel que fa al número d’empreses que es dediquen al ram de l’alimentació, l’estudi assenyala que n’hi ha cent, de les quals 63, és a dir el 63% són el sector de la restauració. També n’hi ha quinze que es dediquen a la distribució especialitzada, sis a la molineria, tres a l’elaboració de carn fresca, dos a la de làctics, dos a la producció primària ramadera, un als plats preparats, tres a la indústria auxiliar i cinc d’altres subsectors minoritaris. En total el ram de l’alimentació ocupa 425 persones, de les quals 263 treballen en el ram de la restauració.

Davant d’aquest escenari el Consell Comarcal i Empresariat Cerdanya, en col·laboració també amb la Fundació Aymerich, volen impulsar el sector com una de les palanques de creixement incloses en un pla global per revitalitzar l’economia de la comarca.

En aquest àmbit, el projecte d’impuls públic i privat apunta com a objectiu establir «estratègies de diferenciació en alimentació pel que fa, per exemple, a l’origen, experiència, retail, punts de consum, exportació, innovació dels productes, especialitats de nínxol com el vi en alçada i interacció amb el turisme i la cuina de Cerdanya».