Els arqueòlegs busquen informació del portal medieval del Castellot

El jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir ha acollit aquest mes de juliol una nova campanya d’excavacions per part dels equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona i Arqueolegs.cat que se n’encarreguen ja fa dues dècades. En aquesta nova campanya, la feina de recuperació de vestigis se centrarà en una de les entrades de la muralla d’època medieval, la qual s’ha de convertir en els pròxims anys en un dels principals atractius de la visita.

Els arqueòlegs han posat aquest estiu el focus sobre una de les entrades al recinte urbà de l’antic poblat perquè no se’n te informació. En aquest sentit, els treballs han de permetre saber si es tractava d’una entrada de caràcter militar amb estructures de defensa o be era tan sols un vial d’accés als carrers i les construccions domèstiques. L’equip que ha treballat en el jaciment, format per una quinzena d’estudiants sota la direcció de Jordi Morera i Oriol Olesti, també s’han fixat com a objectiu la recerca de més informació de la part central de les restes.

La feina d’aquest any dona continuïtat de manera específica a la campanya d’excavacions realitzada l’estiu de l’any 2020, sense estudiants a causa de la pandèmia. En aquella campanya els arqueòlegs van treballar sobre les estances interiors del jaciment però també van descobrir part de l’accés al poblat en aquesta època posterior a la republicana romana i que, segons van apuntar els mateixos arqueòlegs en fer la descoberta, evidenciava una certa monumentalitat. Les noves estances que es van trobar, molt ben conservades segons els tècnics, estan situades al costat de llevant del turó sobre el qual s’assenta el poblat. És en aquest mur que dona al costat de Puigcerdà i Llívia on els arqueòlegs van trobar el portal del que aquest estiu en busquen més informació.

El projecte de recuperació del jaciment del Castellot el lideren l’Ajuntament de Bolvir amb l’ajuda de la Generalitat i la Diputació de Girona. En aquest sentit, el jaciment és el més gran de la seva època excavat al Pirineu i suposa un dels assentaments clau en el procés de poblament de la vall.